La conjuntura política ja frena la firma de nous contractes de lloguer a Barcelona

RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Els primers indicis semblen donar la raó als experts que advertien de les conseqüències (indesitjades) que podia tenir la llei de vivenda i la confusió entorn de la regulació immobiliària que es viu els últims mesos. A falta de noves dades oficials sobre la casuística de Barcelona (les últimes de l’Incasòl corresponen al primer trimestre del 2023), diversos indicadors a què ha tingut accés EL PERIÓDICO apunten a un alentiment en la firma de contractes de lloguer a la ciutat. Reflecteixen comportaments conjunturals tant dels inquilins com dels propietaris. D’una banda, alguns habitants van congelar la seva recerca d’una nova vivenda per deslliurar-se de pagar honoraris a les agències –com dicta la nova llei– o per comprovar si els preus es moderen quan el Govern central accepti la declaració de zona tensionada per a la capital catalana i altres municipis impulsada per la Generalitat. D’altra banda, molts propietaris han posposat la seva decisió de llogar o vendre per si les eleccions generals comporten nous canvis legals.

El recent informe de preus de l’Incasòl ja va registrar una caiguda de la xifra d’arrendaments firmats fins al març, davant la minvant oferta i les incerteses que planaven sobre el sector. Però les últimes setmanes han estat ja marcades per l’aprovació de la llei. En aquest sentit, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) aporta les primeres dades fresques, en tant que un dels serveis que proporciona als seus associats és la gestió del dipòsit de les fiances. Al juny en van tramitar 194, davant les 338 del mateix mes del 2022. I tot i que al maig també havia baixat, amb 320 davant 385 l’any passat, va ser un repunt respecte a abril, que s’atribueix a un esprint de firmes encoratjades pels propietaris abans de la llei. El seu president, Llorenç Viñas, afirma que els dubtes d’amos i inquilins han alentit clarament les operacions.

Transvasament al lloguer temporal

El subscriu Carles Sala, responsable de l’àrea jurídica de COAPI-AIC, que relata que el col·lectiu d’APIs de Barcelona ha percebut una situació de ‘wait and see’ (mantenir-se a l’espera d’esdeveniments) entre els clients. «Molts propietaris estan pendents d’una decisió de venda» segons es declari o no Barcelona zona tensionada, o segueixi endavant en els actuals termes la llei de vivenda. L’expert, després de sondejar alguns dels principals operadors de la ciutat, explica que en els dos últims mesos perceben una caiguda del 20% al 30% d’operacions de lloguer convencional.

És més contundent encara sobre l’increment de preguntes de propietaris sobre com passar-se als contractes temporals (de menys d’11 mesos, fora de la regulació), o sobre les condicions per a hipotètiques vendes en lloc d’arrendaments, per part de petits inversors o propietaris a qui se’ls acaba un contracte aquests dies.

Sala matisa que no tot és atribuïble a la llei de la vivenda, perquè ja hi havia un clima previ d’«inseguretat jurídica» davant els successius canvis i mesures, com les pujades d’IPC limitades al 2%. Cal contemplar també l’efecte de l’ampliació dels tres (més un de pròrroga) anys de lloguer als contractes firmats fins a finals del 2018, davant els de cinc (més un) vigents des del 2019 (per a persones físiques), amb els canvis introduïts en la LAU. Implica que com que han finalitzat recentment els últims contractes curts (i les seves pròrrogues) s’aturi per un temps la rotació natural d’oferta. Una cosa que es prolongarà fins que vagin acabant els primers contractes més llargs subscrits des del 2019.

Buscant la seguretat: més renovacions de contractes

Notícies relacionades

Es dona la circumstància, destaquen les dues fonts, que molts llogaters estan «renovant contractes» amb els inquilins que ja tenien si estan satisfets amb ells i arriben a acords de preu. Eviten així subscriure un nou contracte en aquest període incert. Tot i que per ara no hi ha limitació en els preus de nous contractes, renovar busca que les dues parts en surtin afavorides, tenint en compte que qualsevol mudança implica despeses i que els propietaris també solen haver de fer reformes i esperar un temps abans de recol·locar la vivenda al mercat, remarca Óscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Aquesta patronal és una de les que presentaran al·legacions contra la declaració de zona tensionada a la capital catalana, al considerar que la metodologia emprada no és objectiva.

«La pèrdua d’estoc es produirà més tard o més d’hora», vaticina Sala, amb l’experiència de la limitació de preus que temporalment va aplicar el Govern fins que la justícia va tombar la mesura, i sabent com es comporten els llogaters en situació d’incertesa. De fet, aquests dies a més d’atendre consultes sobre candidats a sortir del mercat tradicional del lloguer, ho fan sobre la llei processal (per riscos d’impagaments i altres). «Si s’aplica la zona tensionada a tot Barcelona, tindrà un efecte letal en el mercat», manté.

Un estudi preveu una caiguda del 12,6% de l’oferta de lloguer a la capital catalana

Un informe de Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra sobre el mercat de la vivenda assenyala que en el cas de Barcelona la llei de vivenda pot implicar la pèrdua d’un 12,5% de l’estoc de lloguer, un total de 24.090 immobles menys. Aquesta xifra seria per sobre de la mitjana estatal, i en el cas del districte de l’Eixample assoliria el 16%, cosa que suposaria agreujar l’actual falta de pisos de lloguer. Ho atribueixen a la «inseguretat jurídica» i la nova llei, que portaran molts propietaris a buscar altres opcions de negoci.