Trias i Maragall negocien el repartiment de les regidories del govern de Barcelona

Barcelona se’n va a adormir aquest divendres pendent del pacte que decidirà com és governada els pròxims quatre anys. La ciutat tindrà un nou alcalde aquest dissabte passades les cinc de la tarda, hora a què comença el ple d’investidura. Abans, durant el matí, les militàncies de Junts per Catalunya i ERC a Barcelona hauran de validar una aliança tancada per Xavier Trias i Ernest Maragall per compartir el govern de la capital catalana.

Perquè el sentit comú i tots els moviments d’aquests dies indiquen que l’opció més clara és que Trias sigui de nou, com ja va passar del 2011 al 2015, qui dirigeixi Barcelona, llevat d’un vot ocult dels Comuns i el PP a Collboni. Els dos partits negocien a contrarellotge el repartiment de les regidories del govern que sortirà d’aquest acord. Sostenen els republicans que no han de precisar aquest repartiment fins que les àrees de gestió siguin adjudicades quan es defineixi el cartipàs, durant el mes de juliol.

La lògica suggereix que dues de les sis tinences d’alcalde corresponguin a ERC per la proporció del resultat de les eleccions municipals del 28 de maig: Trias va aconseguir 11 regidors i Maragall, cinc. Però aquest és per ara només un escenari possible.

Les militàncies

Però la militància d’ERC no es posicionarà sobre aquest repartiment: haurà de decidir si en la investidura vota Maragall o Trias. Per a això és convocat un congrés extraordinari de la federació barcelonina dels republicans que començarà aquest dissabte a les 10.30 i que se celebrarà a porta tancada. Si hi ha acord, les seves línies principals seran explicades als reunits i es votarà si s’accepta. Si això passa, ERC votarà Trias. Si no hi ha acord, s’abordarà per què no ha sigut possible i el partit votarà el seu propi candidat, Maragall.

En paral·lel, la federació de Junts per Catalunya a Barcelona celebrarà una votació telemàtica –es podrà participar de les 8.00 a les 14.00 h– en la qual els militants hauran de respondre a aquesta pregunta: «¿Dones la teva confiança a Xavier Trias per negociar i arribar a un acord a fi d’aconseguir un govern de canvi, progrés i benestar a la ciutat de Barcelona amb Ernest Maragall i ERC?».

L’alternativa

Tot i que Trias és el candidat que sembla més a prop de ficar-s’ho a la butxaca, la capital catalana ha passat les hores prèvies al desenllaç amb un ull pendent de l’altre aspirant a l’alcaldia amb opcions, el socialista Jaume Collboni. A la capital catalana, alguns detractors de Trias, i alguns dels seus defensors, es mostraven convençuts que aquesta alternativa tenia cartes per jugar i guanyar.

No és una operació senzilla, tot i que tampoc inviable. Collboni necessita que un parell de planetes s’alineïn per aconseguir la vara de comandament: que els nou regidors de Barcelona en Comú el votin i que ho facin també els quatre del PP, o almenys dos d’ells, amb què assolira o superaria la majoria absoluta, fixada en 21 regidors. En cas d’aconseguir-ho, evitaria que Trias sigui nomenat alcalde com el candidat més votat, cosa que passa si cap altre suma aquests 21 vots.

El front independentista

En les últimes hores, el PSCha redoblat la seva pressió als Comuns i al PP, en el sentit d’assenyalar que si no voten Collboni estaran fent possible que un «front independentista», en paraules del socialista, governi Barcelona. La tesi del que ha sigut soci i primer tinent d’alcalde d’Ada Colau durant aquest mandat ha sigut clara: si és alcalde, formarà govern amb els Comuns invertint les posicions dels últims quatre anys. Els de Colau serien així el soci menor.

Sirera ha remarcat des del principi que només recolzarà el PSC si té garantia que ni Colau ni cap altre representant dels Comuns formen part del govern que ell faria possible amb els seus vots. Quan se li ha preguntat si rebaixaria el veto i acceptaria gent de Barcelona en Comú en l’Executiu local si l’alcaldessa fa un pas al costat, el popular sempre ha dit que no.

Sempre fins aquest divendres, quan ha obert la porta que Collboni li faci una proposta en la qual no figuri Colau i en la qual tot i que s’entén que hi pugui haver algun representant de Barcelona en Comú, no sigui en determinades àrees que jutja sensibles. Sirera ha precisat al matí que el que vol és que els Comuns «treguin les mans de les regidories que generen riquesa a la ciutat». Fins i tot li ha enviat una carta a Collboni per advertir-lo que desbloquejava la seva agenda per si volia reunir-se per parlar del tema.

Vots gratis

El PSC insisteix que la seva prioritat és aconseguir els nou vots dels Comuns. Que no acatarà el veto de Sirera. I que si aconsegueix el primer, i suma així 19 vots, seria el regidor electe del PP qui hauria de decidir si fa alcalde Trias o evita que un independentista governi Barcelona. Segons aquesta visió, Sirera hauria de donar els seus vots a canvi de res.

D’altra banda, Vox té dos vots, però en principi no es pot especular respecte a això: el partit ultradretà ha assegurat que seran per al seu cap de llista, Gonzalo de Oro Pulido.

El pacte d’esquerres

Mentrestant, el mort que ja està ben enterrat és el projecte d’un acord entre el PSC, Barcelona en Comú i ERC, l’acord per a un govern d’esquerres que sumaria 24 regidors. Els tres socis potencials no s’han arribat a reunir.

ERC afirma que no ha sigut convocada formalment; Barcelona en Comú, que el PSC es va negar a reunir-se perquè Maragall demanava que la primera trobada fos entre ell, Colau i Collboni, i els socialistes afirmen que són els republicans qui, per boca d’Oriol Junqueras, han descartat aquesta opció des del primer moment.

Una majoria precària

Notícies relacionades

El PSC redobla la pressió a Colau: «Qui va néixer per fer front a Trias no el pot fer alcalde»

La Feria de Abril afirma ser aliena al tiroteig mortal al Besòs

Trias pot ser elegit amb només els 11 vots dels seus o amb els 16 que suma amb ERC. En qualsevol dels dos desenllaços el nou govern tindria problemes per tirar endavant les votacions en el plenari. Probablement, tants com va tenir Ada Colau el 2015, quan va iniciar el seu primer mandat amb 11 regidors. El mateix Trias va haver de trobar suports externs del 2011 al 2015, quan comptava amb 14 regidors.

Una mirada al plenari fa complicat suposar quins aliats afegits podrien trobar Junts i ERC. Sobretot si els republicans aconsegueixen imposar una clàusula que impedeixi que el PSC s’afegeixi a aquest govern més endavant dins d’aquest mandat. Una cosa que podria plantejar-se després de les generals, perquè després de les generals tot sembla més fàcil: no hi ha risc de pagar-ho a curt termini a les urnes.