Restes arqueològiques

Unes obres al Paral·lel de Barcelona treuen a la llum les restes d’un baluard amb més de cinc segles d’història

Unes obres al Paral·lel de Barcelona treuen a la llum les restes d’un baluard amb més de cinc segles d’història

F. Frith (1865)

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

A les obres d’instal·lació d’una nova xarxa d’aigua a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona s’han localitzat les restes del Baluard del Rei, que es va construir per defensar l’edifici de Drassanes entre finals del segle XV i inicis del segle XVI. En el dia d’avui no en queda res dret, ja que aquesta fortificació es va enderrocar el 1890, i va permetre obrir fins al mar l’avinguda del Paral·lel, han informat fonts municipals.

Les restes que s’han trobat corresponen a un tram d’uns quatre metres de longitud i una potència d’uns 2 metres d’altura, de forma atalussada i fet amb pedres de Montjuïc. També s’han trobat restes de construccions interiors del baluard, però sense poder determinar-ne la funcionalitat. Totes aquestes restes s’han documentat i no es veuran afectades per les obres, ja que s’han desviat els serveis d’aigua, segons han explicat des de l’ajuntament. Quan els treballs acabin, aquestes restes es tornaran a cobrir i protegir.

Els baluards a Barcelona

Notícies relacionades

L’evolució de les armes de foc, en concret dels canons, va provocar que, en menys de 200 anys, s’hagués de modificar en gran manera la forma de construir les fortificacions. La primera notícia d’una arma de foc a Barcelona va ser l’any 1359. Gairebé dos segles després, es va fer necessària la reconfiguració de les muralles barcelonines, per suportar l’impacte de projectils molt més efectius i destructius. Així, es va haver d’incrementar notablement el gruix dels murs, i reduir l’altura per oferir una superfície d’impacte menor.

Un problema que calia solucionar urgentment eren les torres, un objectiu molt «llaminer» per als canons. La resposta a aquest problema es va trobar en la construcció dels baluards: terraplens de planta poligonal, i que es construïen en els angles sortints del traçat de la muralla, i mai sense superar l’altura d’aquesta. Entre el 1554 i el 1559, es va acabar d’envoltar tot el perímetre de la ciutat.