Barcelona i l’àrea metropolitana tenen actives prop de 2.000 llicències de VTC

Segons dades de l’Institut Metropolità del Taxi (Imet), des que es va obrir el termini per sol·licitar l’autorització VTC de caràcter urbà, s’han atorgat 449 credencials. Aquest tràmit s’aprova mes a mes en els consells d’administració de l’Imet, així que dimecres vinent està previst que passin el tall 90 més. D’aquesta manera, i des que al setembre vencés la moratòria de quatre anys establerta el 2018 pel Govern de Pedro Sánchez per a les llicències urbanes, en aquests vuit mesos hauran avançat 539 noves VTC a l’AMB. A un preu d’uns 500 euros per paper, fet que ha generat uns ingressos superiors als 250.000 euros per a les arques públiques.

Interès general

A aquestes cal sumar-hi 1.373 autoritzacions estatals més que van poder salvar la moratòria a l’haver iniciat el compte enrere un any després, el 2019. Davant d’aquesta situació, entre unes i d’altres, Barcelona i els seus 36 municipis disposaran la setmana que ve de 1.912 llicències de lloguer de vehicles amb conductor. Amb aquestes xifres, la capital catalana compta una VTC per cada 5,5 taxis, molt lluny de la proporció 1/30 anhelada pel sector i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va considerar nul·la en la seva sentència de dijous al considerar que és una restricció que no respon a raons d’interès general.

En el dia d’avui, a més, hi ha 708 sol·licituds d’autorització VTC urbana pendents d’analitzar per part dels tècnics de l’Imet, que des de setembre poc més hauran fet a més d’estudiar cas per cas les noves demandes d’actualització de la credencial. En 321 d’aquests casos, segons assenyala el mateix institut, s’espera que la Generalitat els comuniqui si es compleixen els requisits que estipula l’exigent decret aprovat el juliol del 2022.

Clàssiques, al foc creuat

Amb aquestes xifres, i tenint en compte que al novembre la mateixa Administració assegurava que tenia prop de 3.000 sol·licituds a la taula (en quedarien fora les que tenen moratòria el 2023), sembla clar que l’Imet acabarà deixant fora més de la meitat de les demandes. Romàn Llort, portaveu de l’associació VTC Gran Turisme, que representa les credencials tradicionals no vinculades a plataformes tecnològiques com Cabify, Uber i Bolt, assegura que molts companys que fa dècades que hi treballen estan sense poder sortir al carrer amb el cotxe. O laborant al marge de la llei, perquè encara no els han notificat el permís o perquè els l’han denegat per criteris que consideren absurds i d’alguna manera han de guanyar-se la vida.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’escull més habitual, assenyala Llort, és l’obligació de brandir la declaració responsable per a la prestació de serveis urbans de VTC a l’AMB, un document que el 2019 era un pur tràmit i que molts no van complimentar per deixadesa o badada, sense saber –perquè era impossible saber-ho– que quatre anys després seria un document imprescindible i infranquejable per aconseguir la renovació de la llicència.

Només quan les 1.373 autoritzacions estatals hagin esgotat la seva moratòria i hagin reclamat l’actualització, i una vegada l’AMB hagi resolt cas per cas, serà possible establir amb quantes llicències VTC conviu la ciutat de Barcelona i el seu entorn. És molt difícil establir-ne una xifra final, ja que les que segueixen sense que se’ls apliqui el decret del 2022 són en la seva immensa majoria part del paquet que utilitzen les plataformes tecnològiques, que són les que més difícil tenen complir tots els requisits de la normativa. En qualsevol cas, quan tot acabi, i a l’espera del que passi amb noves resolucions judicials, la ciutat acabarà la primera meitat de la dècada –tingueu en compte que el marge d’error és immens...– amb entre 1.300 i 1.500 VTC.