Collboni defensa ser alcalde amb els Comuns i ERC i avisa dels riscos d’un govern independentista

Entre proclames de la militància socialista –«¡Alcalde!, ¡Alcalde!», li cridaven– Jaume Collboni ha comparegut aquest dijous al consell de la federació barcelonina dels socialistes catalans per remarcar davant els seus que el partit «es manté i es mantindrà fidel al compromís amb els seus electors», que és, ha prosseguit, «el de fer realitat el mandat popular majoritari i el somni d’una gran majoria d’electors progressistes», és a dir, «un govern fort i estable amb una majoria de 24 regidors i un alcalde del PSC»: «Mantinc la meva candidatura a la investidura», ha afegit.

Collboni ha mantingut així l’aposta que va defensar la nit electoral i en un breu comentari al Cercle d’Economia el dimarts 30 de maig. Des d’aleshores, no havia tornat a parlar en públic. L’aposta és el pacte amb els Comuns i ERC, sense precisar si seria un govern de tres o una majoria que no necessàriament es tradueixi en un tripartit. Aquest dijous ha agraït a la militància i l’organització la «magnífica campanya electoral, i ha citat algunes xifres: el PSC va guanyar en 35 dels 73 barris i en quatre dels 10 districtes de la ciutat.

Cop a ERC

Collboni ha recordat que el resultat de les municipals va ser «molt igualat i obert», i ha advertit contra una possible aliança que doni lloc a «un govern del front independentista», compartit per Xavier Trias i Ernest Maragall, una opció de la qual ha assegurat: «A hores d’ara és el que defensa ERC, i suposaria un pas enrere en la superació del conflicte polític i la política de blocs que ha viscut Catalunya».

A més, ha recalcat que Junts i ERC només sumen 16 regidors, per sota dels 21 que marquen la majoria absoluta: «Seria condemnar Barcelona a la ingovernabilitat i el bloqueig».

Collboni no ha al·ludit a la possibilitat que el PSC opti per la sociovergència i pacti amb Trias, amb qui suma la majoria absoluta. Tampoc ha abordat la possibilitat de buscar una investidura en la qual compti amb el suport del PP. Però només ha exclòs Vox: «Parlarem amb tots menys amb la ultradreta». En definitiva, ha defensat la mateixa aliança que va postular aquest dijous Ada Colau en un vídeo en el qual va apel·lar a «fórmules imaginatives» per salvar l’acord.

Fórmules imaginatives

Mentrestant, no queda clar quines poden ser les «fórmules imaginatives», que s’intueix que passarien perquè el PSC, Barcelona en Comú i ERC compartissin l’alcaldia d’alguna manera. Els republicans afirmen que no han rebut propostes en ferm sobre això.

Més enllà de declaracions, la investidura del nou alcalde de Barcelona està en aquests moments cuinant-se en focs discrets que tenen l’ull posat en un calendari que no és segur. Perquè si no surten imprevistos, queden nou dies per a aquesta investidura: està prevista el 17 de juny a la tarda. Però integrants de tots els partits creuen que és més que probable que finalment la designació salti al 7 de juliol.

El recurs de Vox

El motiu pel qual la investidura podria retardar-se un mes és conegut: Vox va recórrer l’escrutini perquè reclama que s’analitzi el vot nul, per sospitar que moltes de les seves paperetes van ser considerades il·lícites de forma injusta. La Junta Electoral de Zona va rebutjar el recurs, com va fer amb un altre de Barcelona en Comú.

Els Comuns no van tornar a recórrer-lo, però Vox sí, a la Junta Electoral Central. Si desestima també la reclamació, el partit ultra està disposat a presentar un contenciós administratiu. Això retardaria la investidura automàticament al 7 de juliol, primer dia de la campanya electoral de les eleccions generals, que tant estan marcant la negociació municipal.

Actitud «col·laborativa» d’ERC

El temor de pagar a les urnes alguns pactes alimenta la tesi que Trias pugui plantejar-se començar sol la seva segona etapa al capdavant de la ciutat per buscar pactes posteriors, tot i que aquest dijous, l’exalcalde ha advocat per no esperar a les generals. En declaracions a Ràdio Estel, ha assegurat que veu una actitud «molt positiva i col·laborativa» per part d’ERC, i que en canvi percep que el PSC es resisteix a una aliança. El postconvergent els vol a tots dos en el seu govern, com els volia fa quatre anys Colau, però per ara no sembla viable.

Trias pot ser investit alcalde només amb els vots del seu grup si ningú suma els 21 regidors de la majoria absoluta, al ser el candidat més votat. També pot pactar amb ERC, i sumar així 16 regidors, que no li farien guanyar votacions però li permetrien governar amb més comoditat que només amb els seus 11 regidors. I també pot optar per la sociovergència: suma 21 regidors amb el PSC, cosa que permetria no dependre de ningú més.

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿Qui serà l’alcalde de Barcelona? Aquestes són les combinacions amb més possibilitats

Multimèdia | Els gràfics més importants de les eleccions municipals a Barcelona del 2019

L’exalcalde ha acusat Colau de «no acceptar» els resultats de les municipals després que l’alcaldessa en funcions insistís a apostar per un pacte d’esquerres per als pròxims quatre anys a Barcelona: «Està entusiasmada amb ella mateixa i això no va així», ha dit Trias.

Sirera descarta Trias

En un altre flanc, qui va alcaldable del PP, Daniel Sirera, ha advertit, en declaracions a EsRadio, que no té intenció de recolzar Trias ni de tancar una aliança en què participin els Comuns. «Vull explorar un govern constitucionalista, assenyat, que posi en marxa de nou Barcelona. Això, òbviament, Trias no ho representa. I el PSC, crec que ben portat, amb un PP que condicioni el govern municipal, podríem tirar Barcelona endavant», ha afirmat. Perquè aquest pla qualli falten set vots, ja que els 10 dels socialistes i els quatre del PP no arriben per a la investidura.