Campanya electoral
Colau ven reformes de carrers en curs com nous eixos verds
Barcelona desnaturalitza les seves superilles mentre altres països aplaudeixen i copien el projecte
Eixos verds: Consell de Cent deixa aquest divendres de ser una línia recta per als cotxes
¿No volíeu superilla? Doncs dues tasses, tot i que, si no hi ha cafè, pot servir un succedani.Ada Colau ha promès aquest dilluns estendre el model de superilla per Barcelona durant el pròxim mandat a 20 punts més, si bé la previsió anunciada superaria el període 2023-2027: estaran acabats el 2030 en punts dels 10 districtes de la ciutat.
L’alcaldessa i candidata a la reelecció i la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, la seva mà dreta en aquests temes, han esbossat un pla d’avenç com a mínim una mica qüestionable, pel qual la ciutat guanyarà en el pròxim mandat 20 eixos verds més que se sumarien als 21 previstos a l’Eixample. En realitat, només sis de les operacions són de nou encuny.
El concepte
Existeix controvèrsiasobre si els eixos verds són superilles, però està clar que han quedat inserits dins del model Superilla Barcelona. Com que per eleccions tot es concreta d’una altra manera i és bo simplificar el missatge, els Comuns han optat per anar al gra: a la llista de nous eixos verds s’han inclòs diverses obres en curs.
Obres en curs que són, de tota la vida, reformes de carrers. És cert que és freqüent que el vehicle privat perdi terreny, però, a ulls dels experts en el tema, això no les converteix en superilles ni en eixos verds.
La llista
Sanz ha precisat que dels 20 eixos verds 14 ja tenen projecte o avantprojecte, i ha citat la Meridiana i la Rambla Prim. També ha al·ludit al tram de Diagonal entre passeig de Gràcia i Francesc Macià, que en realitat es veurà afectat per la connexió del tramvia. és discutible que això el convertirà en un eix verd.
La llista completa inclou la reforma de la Rambla i la de Laietana, i això sorprèn. I cita com futures seus de suposats eixos verds el Morrot, la Rambla Prim, la Rambla Carmel, el passeig de la Zona Franca Pintor Alsamora, l’avinguda de Madrid, Via Júlia, la part alta de Balmes, el carrer de Sants i el de Creu Coberta, el carrer de Galileu, el de Sant Gervasi de Cassoles, Pi i Margall, Rambla Carmel, Hondúres, Cantàbria i Santander, la Gran Via del Poblenou, Cristóbal de Moura, Almogàvers i les rondes de Ciutat Vella.
Els sis nous
Notícies relacionadesDe fet, aquest dilluns s’han anunciat sis presumptes eixos verds: el del carrer de Sants, el de Via Júlia, el de Cantàbria-Santander, el de l’avinguda de Madrid, el del carrer del Pintor Alsamora i el de les rondes de Ciutat Vella.
Sanz ha afirmat que l’estratègia Superilla Barcelona implica convertir en una xarxa per a tota la ciutat el que abans havien sigut pacificacions aïllades. També ha donat a entendre que una superilla no és només el que es va fer a Sant Antoni o al Poblenou i ha citat reformes com la de Meridiana al seu pas per Nou Barris, que comportarà una millor connexió amb Sant Andreu, sota un ampli paraigua argumental: «Això també és un model superilla: fer una ciutat on la gent estigui millor».
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Previsió meteorològica El Nadal arribarà amb pluges, nevades i molt fred a Catalunya: aquestes són les previsions per a les pròximes setmanes
- L’Hospitalet Illa i Quirós firmen el soterrament de la Granvia
- La duresa d’una malaltia El pitjor moment en la vida de Jordi Cruyff
- LA PRESSIÓ FISCAL Un veí de Collbató aconsegueix que li retornin diners de la taxa de residus
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- Condemna històrica del Suprem El futur de García Ortiz: una petició de nul·litat i la incògnita de la seva continuïtat en la carrera
- Gestió de la salut pública El 60% d’infeccions emergents tenen origen animal: «Els veterinaris som clau en les crisis sanitàries»
- Has treballat menys de 25 anys? Així és com pots aconseguir les cotitzacions gratuïtes de la Seguretat Social
- Envelliment i salut mental: acceptar-se, empoderar-se, créixer
