Colau gasta més que mai en neteja però la inquietud per la brutícia s’extrema a Barcelona

El consistori va pagar 293,6 milions d’euros durant l’any passat per la neteja viària i la recollida de residus, segons els informes d’execució pressupostària municipal. És un 10,75% més que l’import que van sumar tots dos conceptes el 2015, a l’inici del mandat de Colau, i un 19,6% més que el 2021, amb el desemborsament en descens mentre l’anterior contracte va quedar en pròrroga, sense possibilitat d’ampliació. El declivi es va accentuar amb l’ensorrament del consum i el turisme durant el bienni de la pandèmia, en què la apilament d’escombraries va caure un 9% respecte a les tones acumulades el 2018 i 2019. 

L’increment dels fons destinats a neteja respon a la implantació de la nova contracta del servei, més costosa per modernitzar la flota, incrementar la freqüència de la cura de la via pública i contractar uns 400 treballadors més. Les novetats es van començar a desplegar al llarg del 2022, en dues fases diferents i esteses als deu districtes de l’urbs. 

Xxxxx

En tot cas, el judici crític que els sondejos plasmen sobre l’estat de l’espai públic no s’ha suavitzat per a res amb els primers compassos del canvi de model, vigent fins al 2030 per un cost total de 2.582 milions d’euros. El baròmetre semestral de l’ajuntament –de referència per prendre el pols del carrer– traça una preocupació creixent per la higiene deficient a Barcelona, avivada arran de la propagació de la covid. Des d’aleshores, la progressió ha sigut a l’alça, gairebé sense fre. 

El 16% dels consultats en l’últim estudi d’opinió municipal van assenyalar la brutícia com la principal tatxa de la ciutat. La supera la inseguretat, que lidera la classificació de les preocupacions barcelonines; en qualsevol cas, i a diferència del que passa amb la delinqüència, la falta de neteja mai abans havia sigut tan citada en l’enquesta municipal, d’acord amb la sèrie històrica que es remunta fins al 1988. 

Pocs mesos abans de decretar-se el primer confinament per l’expansió del virus, només el 2% dels consultats es van referir a la falta de neteja com el pitjor defecte de Barcelona; a finals del 2020, era el principal inconvenient per al 6%. Un any més tard, la percepció s’havia expandit al 12% dels entrevistats. Cal remuntar-se a finals del 2000 i del 2005, sota el període de Joan Clos, per trobar resultats semblants. També llavors la brutícia s’enfilava com la segona molèstia, tot i que amb un tant per cent inferior a l’assolit en l’última edició del baròmetre.

Xxxxx

Sensacions al marge, la posada en marxa de l’actual contracta ha topat amb contratemps. El més notori és el retard en l’arribada de la nova maquinària. En els últims mesos, la ciutat ha mancat de desenes de vehicles que els proveïdors no van proporcionar en el termini fixat. A finals de l’any passat, i ja superada la data límit d’entrega, a Barcelona li faltaven 448 models dels 1.245 que s’adquireixen amb el contracte. Al febrer, 334 camions i altres prototips amb anys de desgast continuaven en circulació en espera que els nous els suplissin. 

Part dels models pendents són elèctrics, que inclouran el 44% de la flota de recollida de rebutjos i el 75% de la dedicada a neteja viària. El govern municipal i les concessionàries ressalten que Barcelona incorpora alguns vehicles dotats d’una tecnologia mai abans posada a prova en una ciutat, amb la qual cosa remarquen el nivell d’innovació i exigència del contracte.      

Si bé les adjudicatàries neguen que el servei es vegi llastat per la dilació en el subministrament de vehicles, Colau ho va admetre. Més enllà d’aquesta autocrítica, el consistori ha justificat les demores i les ha atribuït a la crisi mundial en el proveïment de components. Per això ha descartat multar els proveïdors, com Fiat, Renault i Iveco, entre altres grans firmes. Emplaçat per l’oposició, el govern municipal es va comprometre a redactar una auditoria per examinar si algun supòsit és sancionable. El dictamen havia d’estar llest al gener, però no es té notícia que s’hagi tancat. 

Xxxxx

A part, la distribució dels nous contenidors ha generat debat. L’executiu ha disposat que es prescindeixi d’un 31% dels dipòsits grisos, els de residus que no es reciclen. La reducció serà progressiva al llarg dels vuit anys del contracte i s’acompanya d’un increment del 29% dels contenidors de recollida selectiva. També s’han canviat d’ubicació en alguns carrers. 

Notícies relacionades

Les escombraries que esquiven el porta a porta de Sant Andreu (Barcelona) es disparen de 3 a 5 tones setmanals

Territori obre les portes a incrementar les llicències de taxi

Part de l’oposició ha qüestionat l’estratègia, a la qual ha atribuït que es produeixin desbordaments d’escombraries, escampades fora dels dipòsits. La mesura pretén augmentar el reciclatge, que a Barcelona li està costant fomentar: el 39,5% dels rebutjos es van recuperar a la ciutat el 2022, només un 0,3% més que el 2021 i lluny del 55% que la Unió Europea exigeix per al 2025. 

On l’ajuntament ressalta que s’arriben a cotes molt per sobre de les que Brussel·les dicta és al barri de Sant Andreu de Palomar. El sistema porta a porta ha disparat la recollida selectiva al 81,7%, però les queixes de part del veïnat per les molèsties de deixar escombraries davant el portal i les polèmiques per la recopilació de dades personals han paralitzat que el mètode de recollida es repliqui en altres punts de la ciutat. El regidor responsable del ram, Eloi Badia, no repeteix en la llista electoral de Barcelona en Comú.