«¡T’estimem, ‘Pinotxo’!»: així ha acomiadat la Boqueria el seu personatge més estimat

Amb aquest punt caòtic, improvisat, amb alguna cosa sortint malament, amb gent per tot arreu, turistes, d’aquí, d’allà. La Boqueria ha acomiadat aquest dijous Joan Bayén, ‘el Pinotxo’, amb tots els tics habituals del mercat més canalla de Barcelona. El veterà restaurador, que va morir aquest dimarts, 11 d’abril, ha fet escala a la llotja de camí cap al descans etern després d’una cerimònia a Sancho de Ávila en la qual s’ha trobat una mica a faltar l’escalf que sí que ha abundat al número 91 de la Rambla.

El cotxe de morts ha ficat la cua a l’entrada del mercat i s’ha aturat sota de l’arc vidrat de la Boqueria. Allà esperaven algunes autoritats, però sobretot s’hi havien aplegat, als dos costats, clients, veïns, curiosos i forasters. Alguns han vingut expressament i molts d’altres passaven per allà i, al veure xivarri, com el que li agradava a Bayén, s’hi han quedat a veure què passava. «¿Hi ha algun esdeveniment?», ha preguntat una turista a un noi de seguretat. «No, és un funeral». I allà s’ha quedat, mòbil en mà, a l’espera del finat. Una escena molt del neorealisme italià, per ser francs.

El metre quadrat

Notícies relacionades

Els campions oblidats del 92

Aleix Pratdepàdua, director del mirador de la Torre Glòries: "La nostra proposta per veure Barcelona és insòlita i genera interès internacional"

Una vegada el cotxe s’ha aturat i els familiars s’han agrupat amb la resta de la gent, ha pres la paraula Eduard Soley, que als 75 anys continua freqüentant el lloc de fruites i hortalisses que els seus avantpassats van forjar el 1864, abans que es comencés a construir la Sagrada Família, que ja és a dir. Qui porta ara la batuta és el seu fill Jaume, la sisena generació. Amb un micro a la mà, però sense que ningú el pogués sentir, ha compartit la seva experiència de vida al costat de Bayén. «Des del seu metre quadrat s’ha convertit en el personatge més popular de la història de la nostra estimada Boqueria. Sempre amb el seu somriure, els seus polzes aixecats i la seva actitud alegre amb als clients, que se sentien especials». I ha conclòs: «En nom meu i dels companys i treballadors, et vull donar les gràcies per ser el millor ambaixador que la Boqueria es podia imaginar».

Després del seu discurs havia de sonar el ‘Barcelona’ olímpic de Montserrat Caballé i Freddie Mercury. I i tant que ha sonat, però als altaveus de l’interior del mercat, així que només se sentia la cançó quan arribava la tornada, que en totes les seves rèpliques s’ha acompanyat d’un aplaudiment i algun «¡¡¡t’estimem, ‘Pinotxo’!!!». I així, entre crits de joia, el cotxe ha marxat Rambla avall. I en qüestió de segons, la Boqueria ha tornat a ser l’ordenat i improvisat caos de cada dia.