La Marina del Prat Vermell reivindica que els serveis creixin al mateix ritme que el ‘boom’ de veïns

Des de l’Associació de Veïns d’Eduard Aunós, al cor del Prat Vermell, Manel Coronado (també secretari de la Unió d’Entitats de la Marina) viu amb il·lusió aquesta transformació de la qual donava compte EL PERIÓDICO la setmana passada. «Tenim la impressió que estem cada vegada més connectats amb la resta de barris i també amb la ciutat», després d’anys d’aïllament tant físic com per dèficit de transport públic. Confia que, tal com «està projectat», el desembarcament humà es compassi amb el desenvolupament d’activitat i equipaments. «Començant per una escola bressol ja prevista, que serà important per a les noves famílies joves i per als que ja viuen aquí i necessiten conciliar», apunta.

Els entrevistats a peu de carrer, des de la crítica constructiva fan les seves peticions. «Només tenim un Mercadona», diu María González, que als 41 anys des de tota la vida viu en aquesta àrea abans una mica estigmatitzada, que ells anomenen encara ‘cases barates’ amb carinyo, per molt que el picot aniquilés el passat més humil de la zona per aixecar als anys 90 els blocs on viuen molts pares i avis de generacions que ara es muden a les noves promocions.

Jubilacions i nous locals en potència

Expliquen que fins fa poc tenien dues botigues de proximitat a la plaça Falset, que han tancat amb la jubilació dels amos, com tants petits establiments que els van proveir molts anys. Tot i que el perímetre més pròxim a la Fira 2 ja sigui un nucli d’activitat i oficines (d’institucions i empreses), el tram més pròxim al mar està molt aïllat en serveis de primera necessitat. «Hem de caminar fins a Alts Forns» per comprar moltes coses, afegeix. Però els bars, com el Perancho (Sovelles, 33) i les seves aclamades broquetes de truita, aporten l’escalfor que falta en altres àmbits. Confien que els nous baixos comercials flueixin al compàs del futur pic demogràfic.

Ella i Cristina Benítez, de 32 i també del barri, van tenir la sort que el primer bloc d’obra pública de la zona, el 2020 (l’únic de compra) no tingués una gran demanda. Van aconseguir –just abans del confinament– una vivenda per sorteig i també van arribar a una hipoteca. Van poder complir el seu somni de continuar a la Marina del Prat Vermell, però en obra nova. A aquesta felicitat li falta només una mica de comoditat en el dia a dia: «Es necessiten més ambulatoris, un gimnàs, botigues...», diuen. I els sobren molèsties per obres: «És clar que hi ha molt per construir, però haurien de fer atenció als que ja hi vivim, als talls de carrers, els contenidors i papereres que retiren o el soroll els dissabtes que també treballen», expliquen.

Aquest arrelament, fins i tot després de les nuvolades del passat pel llast de la delinqüència i les drogues en alguns carrers, es justifica en el que anomenen «qualitat de vida». «Aquí ens coneixem tots, és com un poble; ets a Barcelona però a prop de Montjuïc, molt tranquil.» I emfatitza que en la seva vida només li han robat a ple centre de la ciutat. A la zona, la comissaria dels Mossos exerceix un cert efecte dissuasori ja fa uns anys.

Una altra resident de sempre, la Juani juntament amb el seu marit, passeja com moltes tardes pel passeig de la Zona Franca fins a arribar al cor del barri contigu de la Marina del Port, molt més bulliciós i poblat. La seva principal reivindicació és que s’accelerin les obres, perquè observa blocs d’obra pública (l’ajuntament en té dos en recta final) que assegura que fa temps que haurien d’estar llestos i habitats. Però també que es reformi el passeig que uneix els barris, on de moment s’ha pintat la calçada, a l’estil de l’urbanisme tàctic, que elimina trànsit. El resultat fa que alguns veïns arrufin el nas, àvids d’una rehabilitació amb un procés de participació ciutadana que va acabar fa poc.

Equilibri d’antics i nous residents

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Coronado –igual que apuntava el regidor del districte, Marc Serra, fa uns dies des d’aquest diari– està satisfet amb la planificació del creixement en termes de composició veïnal. El 30% de vivenda del mercat públic o protegida prioritzarà els veïns autòctons, i preservarà l’arrelament i l’expansió familiar. D’altres descobriran el barri buscant-hi vivenda social o assequible. Però també hi arribaran residents per a més de 5.700 pisos de mercat lliure, per iniciativa pròpia i fe en el projecte.

Pels primers pisos de lloguer lliure es paguen entre 1.320 i 2.200 euros mensuals, cosa que ha fet pujar la Marina del Prat Vermell al podi de les rendes més altes a la ciutat. Òbviament, la dada està distorsionada ja que l’àrea compta amb uns 1.500 habitants en l’actualitat (2022) i l’única vivenda actualment disponible es concentra en aquests dos elegants blocs. Però l’arribada d’estrangers i gent de tota la ciutat enriqueix la mixtura. De perfils i d’economies, evitant potencials guetos de vivenda només social, així com el risc d’elitisme residencial. La planificació de les edificacions evita interiors d’illa aïllats (a banda d’algunes zones comunes i piscines), a la recerca de la desitjable cohesió, que esperen que el temps confirmi.