Nou pla urbanístic metropolità: l’AMB preveu que l’ús del cotxe caigui un 50% fins al 2050

El document va passar el primer tràmit després de gairebé 10 anys de treballs en els quals el principal objectiu era adaptar el desenvolupament urbanístic a les necessitats del segle XXI. El PGM va fer el mateix amb una norma que s’arrossegava des de 1953, el Pla Comarcal, però només incloïa 27 dels 36 municipis. El PDU, en canvi, sí que aborda tot l’àmbit dels 636 quilòmetres quadrats on viuen prop de 3,3 milions de persones. ¿Però en què farà canviar la vida dels ciutadans el desenvolupament d’aquest document? A curt termini, en molt poca cosa. Primer, perquè encara cal passar el tràmit de l’exposició pública i al·legacions, de manera que és probable que encara passin un parell d’anys perquè s’aprovi de manera definitiva.

«Noves centralitats»

Una vegada es converteixi en el marc normatiu vigent, els canvis es notaran més aviat a llarg termini en vivenda, infraestructures i mobilitat, i de manera més immediata en la protecció de les zones verdes, agrícoles i forestals. Aquesta última categoria de no urbanitzable creixerà un 4,2% gràcies al canvi d’ús en una vintena de sectors, fins arribar a les més de 32.000 hectàrees protegides del maó. El PDU preveu la construcció màxima de 217.142 noves vivendes (120.000 a preu assequible), però això no implica que totes siguin una realitat.

El pla estableix les bases, però després seran els municipis i les empreses promotores els que passaran als fets. Això, però, no implica que hi hagi una requalificació de terra que ara té altres usos (industrial, equipament, verd, oficines...). S’ha fet provisió de les zones amb potencial per allotjar vivenda i s’han creat «12 noves centralitats» que exerciran alhora de vincle entre localitats. Ara són nusos bàsicament viaris, zones de ningú que trenquen la continuïtat urbana.

Això és com l’aleteig de la papallona i el caos però, en aquest cas, generarà, si tot va segons el previst, una millor convivència i equilibri territorial. És a dir, una cosa ha de portar a l’altra, com quan en una plaça et falta vida, hi poses uns bancs i un arbre que faci ombra i, ¡apa!, veïns. Amb el PDU passa el mateix, però més bèstia. Primer detectes àrees de creixement, generes nous nuclis de centralitat, aixeques vivendes, oficines i comerços, els connectes amb el transport públic, converteixes les autopistes en avingudes metropolitanes i aconsegueixes, en definitiva, que cada municipi tingui tanta vida residencial com laboral per disminuir l’èxode diari a la gran ciutat. Si es compleix el guió, la població creixerà un 7,7% (275.000 residents més) i es crearan 243.000 llocs de treball, un 13,3% més que ara.

Proximitat metropolitana

És com aplicar la ciutat dels 15 minuts a escala supramunicipal sense posar límits de temps, perquè seria massa ingenu, però mantenint aquesta filosofia de tenir la feina, la cultura, els estudis, la sanitat, l’oci, el comerç i l’esport a prop de casa, sense necessitat, en aquest cas, de saltar a la capital catalana.

I així, potser, Barcelona deixarà de pensar la mobilitat en termes de restricció per als que venen de fora, com si el transport públic ho hagués de solucionar tot. La previsió, de fet, és trencar la lògica centre-perifèria i frenar el desequilibri que ja s’ha produït en alguns municipis, on hi ha molta més residència que llocs de treball.

La mobilitat serà la columna vertebral i el termòmetre del desenvolupament del PDU, perquè d’ell sorgeixen la contaminació, el trànsit, el soroll, la salut pública i la paciència de la ciutadania. Però també l’èxit o el fracàs d’aquesta filosofia de crear una metròpolis policèntrica. Segons les previsions del pla, el 2050, el 55% dels desplaçaments es faran a peu o en bici (ara és del 50%), el 30% utilitzarà el transport públic (actualment, un 20%) i el 15% optarà pel cotxe o la moto (a hores d’ara, un 30%). Això implica 1,5 milions de moviments menys al dia en vehicle privat, que al seu torn deriva en una disminució de la pol·lució i de l’ocupació de l’espai públic, que, com veiem en molts municipis, transita cap a models urbanístics a escala més humana.

Dues vegades l’Eixample

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Quant a la circulació, s’espera que en el futur guanyin protagonisme les avingudes metropolitanes, com la que podria generar-se entre Barcelona. Vagi per davant una dada per entendre la seva importància: el 93% dels desplaçaments metropolitans (només els motoritzats són cinc milions diaris) no arriben als 10 quilòmetres de distància. ¿Fa falta per a això tanta autopista i via ràpida que, a més, en hora punta està col·lapsada? La humanització d’aquestes artèries generaria, a més, sobretot en entorns pròxims a estacions de transport públic, aquests nous nodes de centralitat. I no és poca cosa: la superfície dels nusos viaris que envolten la capital catalana equival a dues vegades la mida de l’Eixample. Tot aquest excedent d’asfalt es convertirà, si tot va bé, en llocs habitables, corredors entre municipis. Nous barris.

Però, com passa amb gairebé tot el que planteja aquest pla, primer farà falta que la resta de les administracions, sobretot l’Estat i la Generalitat, perquè el concurs dels ajuntaments es dona per fet, hi posin de part seva, primer en les al·legacions i després en la seva implicació a tots els nivells. També en el pressupostari, per descomptat.