Janette Sadik-Khan: «El carrer ha perdut el seu propòsit amb els cotxes i l’aparcament»

Imaginin que el Barça decidís presentar un nou fitxatge a la Taberna del Volapié, que no els sonarà de res però resulta que està a menys de 100 metres de l’estadi Santiago Bernabéu. Amb aquest mateix estil ha inaugurat aquest dimecres l’Ajuntament de Barcelona, i perdonin el fàcil símil futboler, l’International Superblock Meeting, quatre dies de debats sobre el model urbanístic de les ciutats. La cita ha apujat la persiana amb una conferència d’una de les grans gurus de la mobilitat sostenible, Janette Sadik-Khan, a la Fundació Tàpies, que segur que sí que els sona però potser no recorden que és al carrer d’Aragó, l’autopista urbana més gran de la ciutat. Podria considerar-se una provocació parlar sobre carrers pacificats, bicicletes i aire pur precisament a la via més hostil de la capital catalana, però això, la polèmica, és el que aquesta dona que va treballar a l’administració Bloomberg a Nova York entre el 2007 i el 2013 recomana encaridament si el que es vol és canviar les grans metròpolis. Els canvis molesten, generen controvèrsia i fan que l’‘statu quo’ trontolli.

Sadik-Khan va ser la comissionada de Transport de Nova York que un bon dia es va presentar a la taula de Michael Bloomberg –l’alcalde no tenia despatx, sinó una estructura circular en la qual ell estava al centre– per proposar-li que l’encreuament més famós del món, el que generen els carrers de Broadway, la 42 i la setena avinguda, o el que és el mateix, Times Square, s’havia de tancar al trànsit perquè l’espai fos ocupat pels vianants. Fos perquè l’alcalde era un home sense pretensions polítiques i amb la vida més que resolta o fos, a més, perquè allò li va semblar una idea genial, va donar el seu plàcet perquè es provés. Amb urbanisme tàctic, és clar. I així va ser com, el 2009, la ciutat dels gratacels també va començar a mirar al terra, on, a més, es van pintar, durant sis anys, 650 quilòmetres de carril bici.

La poderosa bici

Ha recordat la tremenda oposició mediàtica i política que van generar les seves propostes. I ha fet broma amb titulars que asseguraven que el ‘lobby’ de la bicicleta «és una empresa totpoderosa». «El que tenen en comú les ciutats que tothom cita com llocs en els quals els agradaria viure és que estan formades per grans llocs en els quals la gent pot connectar, llocs en els quals la ciutat pren vida». Es nota que aquesta dona nascuda a San Francisco el 1961 sap com generar titulars i frases d’aquestes que et deixen pensant un parell de segons fins que les entens. «Les ciutats són magnífiques no per com estan construïdes, sinó pel que fan possible». Una altra: «El carrer és el lloc més valuós d’una ciutat, però amb els cotxes i l’aparcament han perdut el seu propòsit». Una més: «L’objectiu de les transformacions urbanes no és evitar la polèmica, l’objectiu és executar projectes exitosos malgrat la polèmica».

A Times Square, els vianants generaven el 90% dels desplaçaments, però només tenien el 10% de l’espai. Amb els cotxes, viceversa. «Vam decidir provar, com si fos un experiment. Vam pensar que si funcionava, ho deixaríem així, i si no, tornaríem a la situació d’abans». Admetre o preveure l’error i ser capaços de fer marxa enrere malgrat el preu polític; allà va una altra bona polèmica –i una lliçó– per a les ciutats i els que les gestionen. Si volen un cas local, la reculada a la recollida porta a portes a Sant Andreu. Però no, no és gaire habitual a aquest costat de l’Atlàntic. No van ser pocs els titulars i les campanyes contra la política de mobilitat sostenible del govern de Nova York. «Però mireu els alcaldes de ciutats que han pres decisions similars, tots repeteixen; a Londres, a París, a Milà...». No ha citat Barcelona, això s’ha de veure.

Sadik-Khan ha ironitzat sobre el transport del futur. «Si busques a Google et sortiran drons, taxis voladors, monoraïls, l’’hyperloop’, que no sé gaire bé què és...». Fa 10 o 15 anys que ens prometen un futur que mai arriba, però el que sí que sabem és que el 2025, la meitat de les bicis que es comprin ja seran elèctriques, i això sí que és el futur». Una frase, per cert, que solia dir Xavier Trias en la seva etapa d’alcalde: «El futur de la bici és la bici elèctrica».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

¿Però per on ha d’arrencar aquesta transformació? Claríssim: «Per canviar una ciutat pots començar amb un carril bici». Moment en què s’ha tret del barret de copa un clàssic de la defensa del ciclisme urbà –«no hi ha ciutats dolentes per anar en bici, només infraestructures dolentes»– i ha recordat que el 80% dels desplaçaments cobreixen una distància inferior als cinc quilòmetres, apta, ha defensat, per apostar pels pedals. Allà entraria el repte de la mobilitat metropolitana, assumpte pel qual, admetem-ho, ha passat de puntetes.

Per acabar, un parell més de frases lapidàries. Una: «La revolució del transport del segle XXI no serà la tecnologia dels cotxes, sinó els carrers plens de vida». I dos: «El futur de les ciutats està escrit als carrers; quan canvies el carrer, canvies el món».