La ‘nova’ Marina del Prat Vermell de Barcelona guanyarà més d’un miler de veïns abans d’un any

Durant el pròxim mandat rebrà una injecció rere l’altra de veïns en la mesura que finalitzin les noves promocions. Serà també una intervenció única, en tant que s’està tractant d’embastar amb activitat econòmica, verd urbà, equipaments i connexions que hi donin un protagonisme inimaginable fa només un parell de dècades. Els veïns de sempre, habituats a l’oblit, contemplen el procés entre la il·lusió i la reivindicació. «Necessitem comerç, inversió en equipaments urgents», remarquen.

El territori que comprèn aquest barri (entre la Fira 2 de Barcelona, el passeig de la Zona Franca, la ronda del Litoral i la muntanya de Montjuïc) és perifèric, però en els últims anys ha fet un salt qualitatiu amb la implantació a l’entorn del nou recinte firal, d’oficines de l’Agència Tributària de la Generalitat, d’Agbar i de diverses empreses instal·lades en moderns gratacels i altres edificis. I, per descomptat, amb l’arribada del metro a la zona, tot i que quedi pendent l’obertura de l’estació de Motors. Després d’una dècada marcada per la gradual demolició de velles fàbriques i vivendes modestes, va arribar la urbanització i asfaltatge enmig d’un paisatge gairebé desèrtic. En l’actualitat ja conviuen edificis antics amb les primeres (i cotitzades) promocions que, potser per pioneres, han optat pel lloguer: fins a 2.200 euros es demanen per 121 metres construïts, amb aparcament, gimnàs i zones comunitàries.

Moviment sis dies a la setmana

Les grues i maquinària a la zona (fins i tot operativa els dissabtes), els edificis en construcció i l’àmplia oferta de vivenda d’obra nova que aglutina el barri, que treu el cap als grans portals immobiliaris, conformen la cara més visible de la mutació en termes residencials. La clau és la mixtura publicoprivada: Com ja va avançar l’ajuntament quan el 2019 va aprovar una nova Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) i un nou pla especial d’infraestructures (PEI), uns 5.160 pisos seran protegits, cosa que suposarà per a la Marina del Prat Vermell comptar amb la més gran concentració de vivendes amb algun tipus de protecció de tota la ciutat. Gairebé la meitat formaran part del parc municipal de vivenda. Però, a més, hi haurà 1.086 allotjaments dotacionals per a col·lectius amb dificultats d’emancipació, sense oblidar les 5.700 vivendes lliures.

Aquesta última quota és també fonamental perquè el territori aglutini nous residents de diferents perfils, ingressos i edats, destaca el regidor del districte, Marc Serra, fent balanç de l’esprint postpandèmia i preveient que el mandat 2023-2027 serà el de visualitzar la gran transformació i anar «omplint-lo de vida»; i el següent, el de consolidar l’engranatge del barri. Fa quatre anys es va estimar que el procés complet per abordar les seves 75 hectàrees (com 40 illes de l’Eixample) trigaria 16 anys a desenvolupar-se.

En l’àmbit del parc públic de vivenda, el projecte contempla set promocions en diferents fases que sumaran 655 pisos, el 85% de lloguer i la resta amb fórmules que garanteixin la titularitat pública com ara covivenda i el dret de superfície, assenyalen fonts tècniques. De moment, només està finalitzada la promoció delegada de vivenda cooperativa de La Chalmeta, amb 32 vivendes. En l’actualitat l’Institut Municipal de la Vivenda i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) té en marxa les obres de tres promocions que suposen 414 vivendes. Està a punt de finalitzar-se la de Cal Cisó 49, de lloguer social, amb 108 vivendes. La d’Ulldecona 2 es preveu per abans d’un any, amb un total de 72 pisos. I és també en construcció la promoció d’Acer 10, que serà la segona més gran de l’Estat, amb 234 vivendes (la primera, Illa Glòries, també s’ubica a Barcelona).

Hi ha tres promocions delegades que es troben en fase prèvia a obres, en règim de lloguer: dos a Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB, promotor social de vivendes) que en suma 124 i s’iniciaran a finals d’aquest any, i una a entitats sense ànim de lucre per conveni ESAL (que manté l’ajuntament amb el sector de vivenda social sense ànim de lucre per la cessió de sòl i promoció de vivenda de lloguer social i assequible, així com en cooperatives), amb 85 pisos més.

Aposta privada, lliure i protegida

Però, a més, els operadors privats han apostat per aquest territori abans estigmatitzat i un dels més econòmics de la ciutat. Per exemple, la promotora Culmia ha impulsat les dues fases de la Vila Bonaplata, adquirida per un dels fons de la gestora alemanya DWS, que sumen 210 pisos. La primera fase ja s’ha omplert d’inquilins, i la segona s’ofereix entre 1.320 euros (72 metres quadrats) i 2.200, amb tota mena d’instal·lacions complementàries (fins a piscina) i criteris sostenibles. Els veïns de tota la vida expliquen que han arribat estrangers que busquen comoditats i més tranquil·litat que al centre, i emancipats de la zona que opten per compartir vivenda.

La promotora immobiliària que lidera la iniciativa privada és AQ Acentor, amb cinc promocions previstes i dades que deixen clar que la Marina del Prat Vermell no serà un barri fantasma. Al carrer del Foc hi ha tràfec d’interessats, amb cita prèvia, triant immoble. Les quatre en fase de comercialització sumen 556 pisos. Expliquen a aquest diari que a finals d’any s’acabaran els 68 pisos de l’edifici Lisboa (venuts en un 90%) amb gairebé la meitat de pisos protegits; i els 73 de Berlín (lliures) i comercialitzats en un 60%. Londres, amb 210 (la majoria lliures) ja està venut al 72,8% malgrat que no estaran llestos fins al segon semestre del 2024. I Oslo, l’execució del qual ni ha començat i finalitzarà el tercer trimestre del 2025, ja ha venut un terç de les seves 205 vivendes.

Totes són d’1 a 4 habitacions i els preus disponibles parteixen dels 160.000 euros per a les més petites i de protecció, i dels 296.000 per a les de mercat lliure i dues habitacions. ¿Qui està comprant? Sobretot barcelonins i en especial de barris pròxims de tota l’antiga Zona Franca, amb perfils que van de joves que s’emancipen a famílies que passen del lloguer a la compra, així com inversors que aposten per l’eclosió de la zona, segons indica un portaveu.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El regidor Serra insisteix en la importància que no es generi un «barri dormitori» ni aïllat. Per això, la urbanització es mira amb lupa (illes obertes) i la «cohesió» és el repte. A l’estiu culminarà el parc de les Tretze Roses, de 21.000 metres quadrats i pulmó de la zona, amb una inversió de 5,35 milions, mentre que estan planificats equipaments clau com una escola, una escola bressol i un centre de salut, entre d’altres. També una gran piscina pública, com ja n’hi va haver fa anys. Els baixos de les edificacions, sobretot públiques, acolliran comerç i activitat econòmica, mentre que hi ha en marxa també diversos edificis d’oficines. La previsió inicial era crear entre 8.000 i 11.000 llocs de treball. De moment, els veïns arrelats viuen sense comerç, només amb un Mercadona.

La connectivitat és un altre dels pilars. El regidor diu que es reforçarà el bus més directe cap al centre. El gran projecte en estudi, amb el Port de Barcelona, és un vial que passi pel Morrot i permeti arribar a la Rambla «en 10 minuts» en bus o bici. També com a passeig.