L’oci nocturn entra en campanya i reclama poder obrir més locals a Barcelona

L’oferta d’oci nocturn de Barcelona es desploma en les dues últimes dècades, amb una tendència a la seva concentració en tot just un grapat d’ubicacions i un aforament total que queda molt per sota de les necessitats reals de la ciutat. Així ho sosté el sector, que aquest dimarts ha celebrat un debat amb representants dels grups municipals per reclamar-los el compromís electoral d’impulsar un pla especial que permeti oxigenar l’oci local. Els participants polítics han coincidit que l’oferta actual és insuficient a la ciutat, però amb diferents posicionaments, des de la descentralització a què continuen apel·lant els Comuns sense donar una opció d’emplaçaments on atorgar llicències, a la liberalització que han encapçalat Ciutadans, el PP i Valents.

La patronal Fecalon, amb la col·laboració del Gremi d’Empresaris de Barcelona i Província i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, han reivindicat també més presència policial a la sortida dels locals per garantir la seguretat i convivència veïnal. En aquest punt, els partits han coincidit que s’ha de desvincular inseguretat d’oci nocturn. No obstant, per al govern dels Comuns i socialistes l’increment de la Guàrdia Urbana és una solució, que per a la resta es queda curta.

El sector ha presentat dades d’un informe realitzat per la Diputació de Barcelona, entre altres fonts, per posar en valor la seva activitat i reclamar la implicació dels partits amb polítiques que no l’asfixiïn. Segons l’estudi (2021) a la província de Barcelona hi ha 617 establiments repartits en 119 municipis, mentre que 192 més no tenen oferta nocturna. Aquest desequilibri fa que molts joves es desplacin a la recerca de diversió de qualitat. En especial tenint en compte que el 76% dels locals es concentren en 31 municipis.

Òbviament, Barcelona és al capdavant amb 198 activitats recreatives musicals, de les quals un 32% són discoteques i la resta bars musicals. Sumen un aforament de «no més de 50.000 persones», ha destacat la Fecalon, posant èmfasi en el suposat dèficit de places. De fet, la capital catalana aglutina 275.000 ciutadans de 16 a 29 anys (sense comptar els que són en la trentena que surten de festa), i del volum de turistes anuals s’extrapola que 5,9 milions anuals tenen entre 18 i 34 anys i «un gran percentatge disfruta de l’oci nocturn» local. Però a aquesta suposada demanda cal afegir-hi la de localitats de l’àrea metropolitana on, a falta de més opcions, els seus joves es desplacen sobretot a Barcelona.

Desplaçaments forçosos

Per posar-ne exemples, l’Hospitalet té només dues discoteques, igual com Cornellà, mentre que no n’hi ha ni una a Sant Adrià, Sant Boi, Sant Joan Despí o Sant Just Desvern, aquests tres últims tampoc sense oferta de bars musicals. La situació comporta «saturacions i desplaçaments» cap a zones com Barcelona, un fenomen que no es donava fa uns anys, han alertat.

Davant els representants polítics (Jordi Martí, de Barcelona en Comú; Xavier Marcé, del PSC; Jordi Martí Galbis, de JuntsXCat; Jordi Castellana, d’ERC; Eva Parera, de Valents; Ana Grau, de Ciutadans; i Daniel Sirera, del PPC), empresaris de tota la ciutat han reclamat «repensar el model d’oci» i aixecar les restriccions «antiempresarials» per permetre noves llicències en algunes zones. A Barcelona, es reclama que un pla especial estipuli emplaçaments amb «un més petit impacte a favor de la convivència veïnal».

El posicionament dels grups respecte a algunes de les demandes ha sigut dispar. El representant dels Comuns ha defensat les polítiques del mandat –restrictives i marcades per les inspeccions a locals, segons el sector– en tant que la «densitat» de Barcelona obliga a preservar un «espai públic que és de tothom», ha remarcat. N’ha posat d’exemple el cas d’Enric Granados, mentre part de l’oposició recriminava la desaparició de l’oci del Front Marítim que persegueix el consistori.

Castellana li ha retret impulsar plans d’usos gairebé a fets consumats. Mentre que els socialistes, socis de Colau, han defensat l’oferta local i el seu cosmopolitisme, davant l’atac de Ciutadans, el PP i Valents, que han acusat el govern municipal de castigar l’oci nocturn amb les seves polítiques i retallar-lo.

La candidata Ana Grau ha sigut dràstica a l’apuntar a la falta d’oci de la ciutat, i que aquesta hauria d’exercir un protagonisme estatal comparable al de Nova York quant a la seva marca nocturna, com a generadora d’economia. Ha reclamat una reducció d’impostos.

Peticions de futur

Les peticions del sector han inclòs l’«estudi i regularització dels bars amb ambientació musical» en «clara inseguretat jurídica» i, sobretot, més col·laboració en seguretat, després de detectar «un cert temor entre el públic jove a sortir a la nit davant la inseguretat a la via pública», han insistit des de Fecalon. Per a això veuen clau establir més vigilància als entorns de les zones d’oci. En contraposició, s’ha lamentat que l’esforç de l’ajuntament se centri en «inspeccions mediàtiques, i identifiqui fins i tot els joves i criminalitzi el sector», com exemples, els diversos tancaments temporals dictats a Barcelona.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Criticant que «l’obertura de nous establiments està totalment bloquejada» a la ciutat des de fa 30 anys, les patronals defensen posar en valor l’oci de qualitat amb la marca Barcelona (com han fet Madrid o Berlín, opinen) de cara als interessos dels turistes que busquen aquesta oferta.

Els afectats han aprofitat per carregar contra iniciatives defensades pel Síndic de Barcelona i algunes formacions polítiques sobre impulsar «botellòdroms públics» des de l’associacionisme. Afirmen que aquesta competència deslleial no professional hauria d’assumir les mateixes condicions normatives i laborals, sense recórrer a les arques públiques.