Mobilitat

Els ciclistes reclamen per a Montjuïc una xarxa que transcendeixi a un sol carril per anar a l’Estadi Olímpic

El Bacc afirma que la muntanya no és un parc, sinó un conjunt de grans avingudes que no són segures per pedalar

Els ciclistes reclamen per a Montjuïc una xarxa que transcendeixi a un sol carril per anar a l’Estadi Olímpic
3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’arribada del Barça a Montjuïc afectarà molts aspectes vinculats amb la mobilitat. Transport públic, vehicle privat, els que hi van a peu i també els que aposten per la bicicleta o el patinet. Per a aquests últims, l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el FC Barcelona perquè l’equip de Xavi Hernández jugui a l’Estadi Lluís Companys a partir de la temporada vinent contempla un nou carril bici a l’avinguda de l’Estadi que connectarà la plaça d’Espanya amb Miramar. Té un cost de dos milions d’euros i encara no n’ha transcendit el disseny, un detall que ha posat en guàrdia el Bicicleta Club de Catalunya (Bacc), que ja ha sol·licitat el projecte per poder valorar-lo però encara no ha rebut resposta. El que tenen clar els experts és que un sol carril no solucionarà el que consideren el principal problema de la muntanya: està bàsicament pensada per a cotxes.

L’acord entre les dues institucions inclou la instal·lació de vuit noves parades del Bicing per un cost de 200.000 euros que assumirà el club. També es crearan 500 places més d’aparcament per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP). Juntament amb la resta de mesures, com assenyala el director de Mobilitat del consistori, Adrià Gomila, la idea és que gairebé la meitat de les persones que vagin a l’Estadi Lluís Companys a veure un partit, amb una aforament màxim de 47.000 entrades, hi arribin en transport públic, 11.000 de les quals s’espera que pugin amb el bus llançadora que connectarà el camp amb la plaça d’Espanya. Una manera de dir que es confia que la minoria recorri al vehicle privat, al qual es destinaran 4.500 aparcaments més per a motos i el Sot del Migdia per estacionar el cotxe.

Meca de l’entrenament

Per tant, les bicis, que durant la setmana ja solen circular per la muntanya, bàsicament ciclistes que entrenen amb models de carretera, disposarien d’un espai segregat per poder transitar. D’aquesta manera, com que la seguretat és una de les principals demandes d’aquest col·lectiu, més gent podria animar-se a pujar pedalant Montjuïc, sobretot amb la bicicleta pública de Barcelona i, si és possible, en una de les bicicletes elèctriques per pujar la muntanya. El problema, assenyala Adrià Arenas, portaveu del Bacc, és que és carril serà un bolet envoltat de grans avingudes per a cotxes. «Diuen que això és un parc, però de cap manera ho és».

Notícies relacionades

Arenas, que a més és veí del Poble-sec i usuari habitual de Montjuïc per rodar amb la seva bici, es queixa que el petit pulmó de Barcelona, malgrat tenir jardins i zones verdes, és un lloc que urbanísticament sembla que dona continuïtat a la trama urbana de la resta de la ciutat. No li falta raó en el sentit que hi ha molts carrers amb quatre vials, per algun motiu és el temple de les autoescoles perquè els cadells de la conducció es posin a prova abans de pujar a examen. Que hi hagi tant asfalt, assenyala, fa que els cotxes i motos augmentin la velocitat, i això aporta zero seguretat als ciclistes. Ningú utilitza aquesta zona per arribar als barris de la Marina. El més probable és que facin la volta per Gran Via i pel passeig de la Zona Franca, on sí que hi ha carrils bici.

Que no sigui un ‘pedaç’

Així les coses, el Bacc reclama al consistori que el vial sigui ample, com el del carrer d’Aragó. Però va més enllà, perquè apunta que un sol trajecte serà totalment anecdòtic que només resoldrà l’arribada fins a l’Estadi Lluís Companys. És a dir, resoldrà un corredor, però no el problema de fons: «Ens diuen que és un parc però no ho és, perquè Montjuïc no està pacificat ni és un lloc amable per a les bicicletes». «I no ho dic pel pendent –prossegueix, al·legant que això és una cosa que ja es pot compensar amb models elèctrics–, sinó perquè el cotxe continua sent-ne el protagonista absolut».