L’advocat general de la UE conclou que limitar les llicències VTC a l’àrea metropolitana de Barcelona viola la legislació europea

Limitar el nombre de llicències de vehicle de transport amb conductor (VTC) a l’àrea metropolitana de Barcelona viola la llibertat d’establiment. És el que ha conclòs aquest dijous l’advocat general, Matiej Szpunar, en un dictamen preliminar del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que dona la raó a l’empresa Prestige i Limousine, que va impugnar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el reglament local i va sol·licitar-ne l’anul·lació.

La cort constata que a l’àrea metropolitana de Barcelona són necessàries autoritzacions específiques per poder prestar serveis de VTC urbans i que les esmentades autoritzacions estan limitades a una per cada trenta llicències de taxi. A la pràctica, el fet que el nombre de llicències de taxi s’hagi mantingut estable en els últims 35 anys ha impedit als nouvinguts al mercat dels VTC accedir a aquestes autoritzacions. Quant a l’autorització addicional requerida, en el moment dels fets les autoritzacions per operar com VTC permetien prestar serveis urbans i interurbans a tot el territori nacional.

Prestige i Limousine va decidir portar la situació, que afecta 13 empreses més, incloent-hi companyies vinculades a plataformes internacionals, davant els tribunals al·legant que les limitacions i restriccions que els imposa el reglament local pretén obstaculitzar la seva activitat i protegir els interessos del sector del taxi. El TSJC va decidir llavors interrogar la cort europea sobre la compatibilitat del reglament amb el dret comunitari, tant pel que fa al límit d’autoritzacions com a la doble autorització exigida als VTC. 

Llibertat d’establiment

En les seves conclusions d’aquest dijous, prèvies a la sentència que arribarà en uns mesos, l’advocat assenyala que el transport local de passatgers sota demanda no està actualment subjecte a harmonització a la Unió Europea, fet que significa que, en principi, els estats membre tenen llibertat per intervenir i regular aquest àmbit. No obstant, remarca que el reglament ha de respectar la llibertat d’establiment, la restricció del qual només pot justificar-se per una raó imperiosa d’interès general, i que «tant el requisit d’autorització com la ràtio 1/30 constitueixen una restricció en aquesta llibertat».

Notícies relacionades

Les renovables i la biotecnologia marina, motor de l’economia blava

El Sail Team BCN debuta amb victòria

L’advocat també conclou que la viabilitat econòmica dels serveis del taxi no pot per si mateixa constituir una raó imperiosa d’interès general, li sembla qüestionable que el servei del taxi pugui considerar-se com un servei d’interès econòmic general i dubtós que els operadors de l’esmentat servei compleixin una obligació de servei públic. És més, segons el dictamen, el transport privat local pot de vegades reparar una falta de servei no coberta pel transport públic local, tot i que recorda que ampliar l’oferta de serveis de transport local contribuiria a comptar amb un sistema que funcionés correctament i de «més utilitat per resoldre el problema». 

El que sí que accepta Szpunar en el seu dictamen són les raons esgrimides al reglament sobre la gestió del transport local, el trànsit, l’ús de l’espai públic i la protecció del medi ambient. En aquest sentit, no veu en principi cap problema en el fet de justificar l’exigència d’una autorització addicional, perquè pot satisfer les especificitats de l’àrea metropolitana, en particular, quant al trànsit i a la contaminació. Tanmateix, conclou que «l’autorització addicional no ha de requerir que es dupliquin els controls ja efectuats en altres procediments, ni al mateix Estat membre ni en cap altre. L’advocat també es pregunta per què els dos serveis –taxis i VTC– han de tenir règims jurídics diferents si responen a la mateixa demanda i competeixen entre ells, i esmenta el fet que les llicències de taxi obtingudes inicialment per menys de 100 euros es trobin ara a més de 100.000 euros al mercat secundari.