Com llogar El Ingenio i 35 locals més de Barcelona a preu ‘social’

El consistori va obrir dues convocatòries per visitar-los durant set divendres i presentar «candidatures» fins al 20 de gener. N’hi ha una de general, amb 23 locals petits i mitjans (des de menys de 100 metres quadrats fins a 400) i 4 per a locals grans (de 400 a 1.000 metres). S’ha inclòs també el paquet que articula l’Institut de Cultura per a 9 més pensats per a activitats o productes culturals, des de tallers de creació a llibreries o botigues de discos.

De moment la resposta ha sigut dispar i moderada: unes 60 visites en total en cada jornada (amb alguns espais deserts), unes 160 consultes escrites i un centenar d’assistents a les sessions informatives ‘online’. Fins aquest divendres es podien visitar tots els locals menys dos: un a Jaume Giralt la compra del qual s’acaba de tancar i que es podrà veure els dies 9 i 16 de desembre i 13 de gener, i l’espai del recinte Palo Alto de Poblenou, que aviat quedarà lliure però encara s’hi treballa.

Impuls a dues bandes

El 2021 l’ajuntament va anunciar que el programa serviria per dinamitzar locals buits després dels molts tancaments que va comportar la pandèmia. En l’actualitat, el plantejament és que es converteixin en una oportunitat per a emprenedors que no poden accedir a un negoci a preu de mercat o que estan sent expulsats de la seva actual ubicació per la pressió immobiliària. «S’aplica la mateixa idea que amb la vivenda: quan hi ha gentrificació també s’expulsa el comerç», assenyala el tinent d’alcalde i regidor del Pla de Barris, Jordi Martí. En aquest cas (al contrari del model parisenc en què s’inspira el pla), «no es tracta d’orientar l’activitat a un tipus de comerç determinat» (o deficitari), sinó d’ajudar qui ho necessita per poder impulsar un negoci.

No obstant, en la borsa hi ha diversos espais que no semblen gentrificats en zones assequibles d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, on, sens dubte, la funció final també serà dinamitzadora.

¿És l’intent una agulla en un paller?, com es queixen algunes entitats de comerciants que creuen que l’oferta és tan limitada que no pot tenir efecte en els barris. Per l’ajuntament és un primer pas amb una fórmula que pot anar variant i millorant, assumeix Martí. De moment, hi ha opcions per 544 euros (72 metres quadrats) al carrer de la Lluna; pel mateix preu al carrer del Carme, 112 (on, a més de reforma total, cal guanyar 60 centímetres d’altura per legalitzar el seu ús); 689,7 euros per 87 metres a l’avinguda de Mestral tot i que en unes galeries interiors; 834 euros al número 63 de Bailèn amb contracte de 10 anys més dos prorrogables atesa la gran reforma que s’hi ha de fer; 2.177 pels 308 metres del que va ser un taller a Rocafort; 931 euros per 108 metres al carrer de Verdi en diverses sales; 762 per 88 metres al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim o 2.178 per 394,8 metres a la Barceloneta en un espai amb sales i oficines.

Segons la classe d’activitat i les seves característiques, es pot optar a locals amb lloguers entre un 30% (general) i un 40% (cultural) per sota dels preus de mercat als quals s’afegeix un 10% si s’ubiquen en zones amb mercats tensats, com Ciutat Vella i l’Eixample. Es firmaran contractes de 5, 7 o 10 anys amb 2 més de pròrroga en funció de les obres o inversió que s’hi hagin de fer. En tots els casos, si hi ha una millora substancial, es valorarà el retorn de la inversió amb un descompte mensual extra en el lloguer, expliquen fonts de Foment de Ciutat.

Així, per posar un exemple, en el cas de l’únic local icònic i que comporta llegat cultural, El Ingenio, al carrer de Rauric, a Ciutat Vella, no només es puntuarà més que els projectes posin en valor aquest patrimoni, sinó que es pot obtenir una rebaixa de fins a 50.000 euros de les despeses tenint en compte la forta inversió que necessita el local. D’aquesta manera, el preu de sortida de 1.815 euros (que ja és el 50% de la taxació de mercat de la zona pels seus 464 metres quadrats), remarquen, podria quedar-se en 500 menys al mes per compensar la reforma si es presenten les corresponents factures.

L’establiment és una meravella on es conserven molts dels seus tresors, des del mobiliari amb solera fins als capgrossos i màscares artesanals, alineades com si algú n’hagués sortit corrents. És un dels més visitats, molt gran però amb signes d’humitat a les parets i una important reforma a la vista. A prop, al Born, al carrer de Semoleres, entre uns quants locals tancats se n’ofereix un altre que poc abans havia acollit un obrador de pa i pastes, però està tan decadent i necessitat d’inversions que costa pensar que allà es va alimentar algú.

Els criteris generals per valorar els projectes són la viabilitat del negoci i que tingui un impacte positiu en els barris creant sinergies a la zona o contribuint a l’economia circular. En cada cas s’aplicaran uns criteris de puntuació que es poden consultar a la web municipal del pla ‘Amunt persianes’. Per exemple, l’alimentació sostenible, els serveis per a les persones, els projectes que redundin en la comunitat i les accions vinculades al Pla de Barris són especialment ben rebuts.

Per a emprenedors

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Després de la prova pilot que es va limitar a Ciutat Vella i que va rebre algunes crítiques pel seu saldo més social que la pretesa empenta comercial (amb més entitats, cooperatives i associacions que emprenedoria), en aquesta ocasió, el punt de partida és diferent i exercirà de filtre. En l’anterior ocasió el local s’entregava reformat i a punt. Ara, per agilitar el procés, s’entrega en brut. En alguns casos en molt bon estat, en d’altres amb necessitat de canvis i en d’altres amb una urgent reforma integral. Això suposa una inversió inicial que comportarà que els projectes siguin negocis. Fonts tècniques afegeixen que els lloguers no són prorrogables més enllà dels dos anys esmentats per afavorir-ne la rotació. I que les rendes que generen es reinvertiran en altres adquisicions.

Cal destacar que l’ajuntament va destinar en principi 16 milions per a la compra de baixos, tot i que una part d’aquesta suma no es va executar després del fiasco amb la compra (que finalment no es va produir) d’uns locals a les Corts. Per aquest motiu aquest districte no té oferta en aquesta convocatòria, ni tampoc Sarrià-Sant Gervasi.