La inflació ofega l’entitat que atén més de 2.000 sensesostre a Barcelona

L’encariment de preus asfíxia la fundació Arrels, que ha atès més de 2.000 persones sense llar a Barcelona des de començament d’any. La inflació ha desbordat les previsions de dèficit de l’entitat: l’organització va començar l’any calculant que les despeses superarien en 325.000 euros els ingressos, però la previsió ha escalat a 432.000 euros més. L’amenaça és tancar el 2022 amb un forat de 757.000 euros.

«Si els nostres serveis fossin temporals, no es podrien renovar», ha advertit el director d’Arrels, Ferran Busquets, per remarcar que l’entitat travessa una situació crítica. Tot i que ha admès que no es plantegen tancar per ara instal·lacions ni deixar d’ajudar els sensesostre a qui ja donen suport, el desajust comptable sí que limita les opcions d’incrementar les atencions i amenaça l’obertura d’un nou centre actiu durant tota la setmana.

«És preocupant, perquè aquest any ho podem intentar sostenir com puguem, però no es pot repetir», ha advertit Busquets, que ha suplicat donatius de la ciutadania i ha demanat que augmentin les subvencions de les institucions públiques. Arrels rep 800.000 euros de l’Ajuntament de Barcelona i prop de 500.000 euros de la Generalitat, que contribueixen a sufragar els cinc milions d’euros de despesa de l’entitat, que té 130 domicilis que allotgen 210 persones. «En certa manera, les administracions tenen un punt d’obligació, perquè donem resposta a una situació a la qual ells no fan front. Seria bo aquest suport», ha reflexionat Busquets.

El director ha assenyalat que un dels motius de l’asfíxia dels comptes d’Arrels és que el preu dels rebuts dels subministraments de les vivendes on s’allotgen persones sense llar s’ha encarit. «Vam tenir una despesa de 185.000 euros el 2021 i ara pujarà a 289.000 a finals d’any. El cost de manteniment dels pisos ha pujat un 8%», ha comparat Busquets. Al seu torn, han remès les donacions privades, la principal font que finança la fundació. «La previsió a finals de setembre és que rebríem 130.000 euros menys i, a final d’any, 217.000 menys», concreta el responsable.

Marge fins al febrer

Busquets ha assenyalat que es marca de marge fins al febrer per decidir si ha de prendre «decisions crítiques» en cas que, com a mínim, no s’obtinguin prou fons per revertir el dèficit no previst d’uns 400.000 euros. En tot cas, ha remarcat que procuraran no retallar les atencions que ofereixen a les més de 1.200 persones que s’estima que dormen cada nit al carrer a Barcelona. «Reduir despesa significa, en el fons, reduir el servei i reduir-ne la qualitat. Dir que no podem ajudar per motius econòmics no és que sigui el pla b o el pla C, sinó que és el pla Z», ha emfatitzat.

Notícies relacionades

CCOO i UGT reclamen al Govern que apugi la renda garantida de 644 a 744 euros

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

El director ha indicat que «reduir les partides pressupostàries és molt difícil» per a Arrels, que maneja matèria fràgil. «En cas contrari, la gent que depèn de nosaltres quedaria totalment desemparada. No es pot permetre cap pas enrere; és gent que ha sortit d’un infern, així que farem el que sigui necessari», ha esgrimit.

El director ha assenyalat que el patrimoni que Arrels ha acumulat gràcies, sobretot, a llegats dona una mica de marge per obtenir rendibilitat, però a costa d’hipotecar-se i endeutar-se a llarg termini. En tot cas, s’ha mostrat confiant que la ciutadania respondrà al SOS que l’organització ha transmès. En cas de desatendre’s el missatge d’auxili, Busquets intueix que «no serà per desconfiança, sinó perquè la situació econòmica està realment malament».