Discrepàncies a Horta-Guinardó

Els jardins del Baix Guinardó, escenari d’un doble rebuig veïnal

  • L’ajuntament renuncia a una zona de jocs infantils i estudia com afrontar la protesta contra la instal·lació prevista de la carpa provisional del mercat de l’Estrella a l’espai

Els jardins del Baix Guinardó, escenari d’un doble rebuig veïnal

ELISENDA PONS

5
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Els jardins del Baix Guinardópresentaven aquest dijous a mig matí una escassa activitat, una cosa lògica a aquestes hores en dia feiner. Al parc, gossos amb els seus amos, algun passejant. A la pista esportiva, un pare amb el seu fill. A la part inferior, la que dona a la travessera de Gràcia, més gent fent esport. Un entorn plàcid amb una pau aparent que amaga un conflicte considerable.

Els veïns han mostrat un doble rebuig de dos projectes de l’Ajuntament de Barcelona en les últimes setmanes. Ja n’han tombat un i intenten tombar el segon. La primera iniciativa que va ser qüestionada naixia dels pressupostos participatius, un sistema introduït pel govern d’Ada Colau que preveu que els barcelonins votin propostes concretes.

En aquest cas, era una zona de joc infantil d’aigua, prevista per als mesos de calor, i un espai per patinar i practicar amb el monopatí. Propostes plantejades a partir de retallar el llac existent. La mateixa regidora d’Horta-Guinardó, Rosa Alarcón, remarca que el rebuig dels veïns a la iniciativa ha sigut tan rotund que no hi havia cap altra decisió. «No té sentit que invertim 300.000 euros en un projecte que no volen els veïns. Fins i tot la persona que va promoure el projecte ha reculat. Estava descontenta amb com es va concretar», explica. El cas és que el llac seguirà com estava. Alarcón va anunciar als veïns el 25 d’octubre, en un consell de barri, que el pla es desestimava.

La carpa i els arbres

La segona qüestió és més espinosa. Dins de la planificació de l’ajuntament d’anar renovant mercats, no hi havia previst que en aquest mandat s’afrontarés la remodelació del de l’Estrella, situat al carrer de Pi i Margall, a Gràcia. Però es va trobar fibrociment a l’immoble. Amiant. I calia actuar.

Per això es va decidir, com ha passat en altres casos, instal·lar de manera provisional el mercat en una carpa en un altre emplaçament. Trobar-lo no és gaire fàcil a la zona, on no abunden forats lliures de construcció. El març passat, el consistori va anunciar que la carpa s’instal·laria als jardins del Baix Guinardó. La previsió és que hi estigui dos anys, i que les obres de la instal·lació provisional durin de dos a tres mesos i comencin al setembre.

Arbres

Però no serà una feina fàcil si depèn de molts veïns, que han desenterrat la destral de guerra per evitar que el mercat acabi allà. Al parc, els arbres presenten cartells contra la seva tala, perquè el projecte de la carpa implica tallar-ne uns quants. Segons Alarcón, 10 arbres, i amb el beneplàcit de Parcs i Jardins.

Segons Patrícia Moya, els afectats en són 40, i molts no es podran replantar. Moya és una de les veïnes que donen suport a la iniciativa Salvem el Parc, que, recalca, ha suscitat un ampli suport. Viu al carrer d’Alcalde de Móstoles, i és una de les persones que en el ja esmentat consell de barri del 25 d’octubre va anar a mostrar la seva indignació pel pla del mercat davant la mateixa Alarcón. «No és un solar, com diuen arquitectes de l’ajuntament. És un parc, i de molt ús. La gent el necessita per fer esport, per salut mental», declara a aquest diari.

Moya afirma que la carpa ho ocuparà tot, que només quedarà el xiringuito. A més, està convençuda que el trasllat precedirà a la desaparició del mercat, perquè, diu, «queden quatre parades. És absurd». Afirma que ja s’han recollit 3.000 firmes contra la carpa i assegura que el col·lectiu portarà el tema a la justícia si és necessari. «Com si volen tallar el carrer de Marina i Sardenya per posar-lo allà. Però ells han de trobar una solució», afirma sobre el consistori.

Alarcón cita els espais proposats per veïns com a alternativa als jardins. Un va ser la plaça de Joanic: «Allà no hi cap». També un solar a Sardenya, on està previst un equipament esportiu, un projecte que s’activarà el 2023. Un altre espai: un solar a Torrent de Lligalbé. «Hi ha una part que és d’un privat, i els veïns no hi volen més edificis». Un altre escenari, molt assenyalat com a viable per alguns veïns és la zona de petanca que hi ha sota el districte, a Alfons X. Diu Alarcón que el personal de Mercats del consistori considera que és un punt poc atractiu comercialment.

Els paradistes

«Si el mercat va allà, jo no hi vaig», diu sobre la zona de la petanca Lourdes Vico, presidenta dels paradistes del mercat de l’Estrella. «Nosaltres anirem allà on ens diguin, però les altres opcions que s’estudien no són més vàlides».

Vico explica que el tema de l’amiant està controlat, però que ells no poden quedar-se allà eternament: «Aquí ja han vingut a mesurar parades. Ens n’hem d’anar. I no sabem quan tornarem. No s’ha parlat del retorn».

Explica Vico que hi ha hagut tensions amb alguns veïns. Relata Moya que hi ha hagut tensions amb alguns paradistes. El pols continua obert i la solució no serà fàcil. Alarcón es veurà la setmana que ve amb esl veïns per explicar-los que les alternatives als jardins no semblen viables.

El parc

Notícies relacionades

«No és que sigui la vuitena meravella del món», afirma la Maite mentre clava amb un afartament evident la seva mirada als jardins del Baix Guinardó. Ella s’hi passa tot el dia: és l’encarregada del quiosc de menjar que hi ha al parc. «Aquí només hi ha gossos. Més gossos que nens». Aquest dijous a mig matí, l’escena recolza la seva asseveració: uns quants gossos, amb els seus amos, coquetegen a prop del llac.

Però són molts els veïns que insisteixen que allà hi ha molta vida. N’hi ha que fins i tot no acaben de veure malament que s’hi instal·li la carpa del mercat. En tot cas, defensen que el barri utilitza, i molt, els jardins.  Un d’ells és el Carlos, que esmenta algunes de les activitats habituals: «Futbol sala, amb partits en cadena. El que rep dos gols deixa el seu lloc als que esperen asseguts al costat d’una tanca. Hi ha vòlei i futvòlei, avis que ballen als matins a la part superior. Boxa, gimnàstica». Aquest veí sosté que a diferència de quan va néixer, fa 25 anys, el parc és ara un espai de vida en una zona que no en té gaire. De vida, i s’hi podria afegir, de reivindicació.