Argimon admet que li agradaria ser número 2 de Trias si es presenta a l’alcaldia

L’exconseller de Salut de la Generalitat Josep Maria Argimon ha reiterat aquest divendres que espera que el candidat de Junts a l’Alcadia de Barcelona en les pròximes eleccions de 2023 sigui l’exalcalde de la capital catalana Xavier Trias i no ha descartat ser al seu equip. És més, admet que el faria il·lusió formar tàndem amb ell: «¿A qui no li agradaria ser el segon de la seva ciutat?».

Ho ha dit en una entrevista a La 2 i Radio 4 recollida per Europa Press en la qual ha aclarit que té altres opcions professionals «molt madures» que no depenen de la política i ha explicat que a finals de mes decidirà el seu futur. «No descarto mai res», ha assegurat l’exconseller, que ha reconegut que li costaria molt treballar en la sanitat privada perquè té unes regles de joc diferents, mai ha treballat en aquest àmbit i ha certa edat costa adaptar-se, ha dit.

Preguntat per com valora el treball de l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Argimon ha afirmat que ho fa bé i que és una bona alcaldessa, però creu que «sempre es pot fer millor» i està convençut que Trias ho faria millor.

En una altra entrevista el mateix matí, aquesta a RAC-1, Argimon ha tornat a insinuar que seria al costat de Trias en aquesta nova aventura, però no es veu com a cap de llista. Ser alcaldable ho considera «política ficció» i ha recordat que ell no és militant de Junts i no està en el dia a dia del partit, en les seves paraules.

«Trias és amic meu, i si he acceptat ser conseller, acceptaria segurament altres elements de política pública sempre i quan pensi que puc fer un servei», ha afirmat en l’entrevista, recollida per Europa Press. No obstant, ha advertit que «es pot ajudar a impulsar la candidatura des de molts llocs», i ha explicat que ara mateix valora diferents opcions laborals després d’abandonar la Conselleria de Salut arran de la marxa de Junts del Govern.

Ruptura del Govern

Preguntat a RAC-1 per la decisió del partit d’abandonar el Govern, ha lamentat perdre l’oportunitat d’impulsar projectes des de la Conselleria: «Jo crec que la política institucional és important. També és cert que el 52% va votar per avançar en l’eix nacional, i aquest avenç requereix com a mínim –si no, no ho aconseguirem mai– una mínima estratègia comuna que inclogui aquest 52%». I sobre les divisions internes de Junts, ha afirmat que el normal és que els partits intentin estar el més cohesionats possible: «De moment no s’ha dividit ningú. I no em queda lluny, perquè he format part d’un Govern de Junts».

A La2 ha abundat també en la ruptura. Si hagués sigut militant de Junts, Argimon ha explicat que hagués provat d’influir en altres estratègies i asseure’s amb ERC i la CUP per trobar punts en comú abans de sortir de l’Executiu, tot i que entén la decisió de la militància del partit i ha assegurat que per a ell és «importantíssim» continuar avançant cap a la independència de Catalunya.

Cas Dalmases

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

Quant a la polèmica del diputat de Junts Francesc de Dalmases pel seu comportament amb la subdirectora del ‘FAQS’, Argimon ha afirmat que, quan s’està en política, «els elements d’una ètica personal són molt importants» i que cada un ha de prendre les seves pròpies decisions i reflexionar. Preguntat per si se n’alinea més amb Dalmases o amb l’advocada Magda Oranich, autora de l’informe que va encarregar Junts sobre el cas, ha replicat que Oranich «és una persona de trajectòria irreprotxable i amb coneixement de causa».

L’exconseller de Salut també ha alertat que després de la pandèmia de la covid la societat està crispada i hi ha un «malestar emocional» que cal abordar a través de les polítiques sobre vivenda, justícia, educació i laborals, a més de més personal sanitari. Sobre els Pressupostos de la Generalitat per al 2023, ha defensat que és «la llei més important del país», que la partida que li correspon a Salut és insuficient i que, en cas de prorrogar els actuals perquè no s’arriba a acords per aprovar els nous, es podrà viure però no serà el millor, en les seves paraules.