Dues cabanes públiques celebren el Sucot jueu a Barcelona

Els vianants que s’acostin a la plaça de Sant Just (Ciutat Vella) i del Carme (les Corts) poden veure aquests dies unes curioses cabanes de fusta. Són l’expressió d’una tradició religiosa poc coneguda, la de la festa del Sucot. La comunitat jueva recorda l’èxode del seu poble cap a la terra promesa i dona les gràcies per la collita de la tardor. La celebració inclou l’exigència als fidels de construir una cabana al·legòrica de les fetes servir pel poble jueu durant el seu viatge pel desert cap a Canaan.

La Torà ordena als jueus i jueves que es traslladin de casa seva als ‘sukkot’ (cabanes o tabernacles) durant la setmana que dura la festivitat. A causa de la dificultat d’erigir cabanes a les ciutats modernes, per tot el món jueu s’han estès les cabanes públiques. Per això, l’Ajuntament de Barcelona facilita dues cabanes públiques a les places de Sant Just i del Carme.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Aquest és el cinquè any amb cabana pública a Barcelona, tot i que la novetat ha passat desapercebuda per l’estètica austera de la construcció i el rigor de la pandèmia. El 2018 es va estrenar i va ser la primera de l’Estat espanyol. Aquest any es podran veure i utilitzar fins al 16 d’octubre.

Els ‘sukkot’ estan oberts a tothom i compten amb una persona que se n’encarrega per explicar la festivitat i el seu significat. Un dels aspectes que criden més l’atenció per al públic general és que, per emfatitzar el caràcter temporal dels ‘sukkot’, s’han de construir només amb elements naturals de manera que recordin la precarietat de les cabanes al desert. Totes s’han d’ubicar a l’aire lliure per veure les estrelles a través del sostre lleuger i solen tenir, a l’interior, ornamentacions penjants de colors per celebrar la collita. I és que el Sucot no només commemora el difícil pas pel desert, sinó que també té un caràcter agrícola i d’agraïment dels dons de la naturalesa.