Un viatge a la Barcelona moderna i canalla dels 20 i 30 de la mà de Gabriel Casas

A hores d’ara el treball de Gabriel Casas (Barcelona, 1892-1973) no hauria de necessitar gaire presentació: el Museu Nacional li va dedicar una retrospectiva, la primera, el 2015, i des d’aleshores, a més del catàleg de la mostra han aparegut, com a mínim, un parell de llibres més sobre l’artista. Però l’ombra de l’oblit és molt allargada, sobretot per als que van perdre la Guerra Civil, i aquest va ser el cas del fotògraf. Va ser detingut i empresonat, i després se li va prohibir exercir de fotoperiodista. Els seus treballs més compromesos de la contesa van quedar ocults en una maleta i es van fer malbé. La resta, es van mantenir en el seu estudi en mans d’un nou inquilí aliè a la família i no van passar a ser custodiats per l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fins al 1995. Així, malgrat que Casas va ser un pioner en l’ús del nou llenguatge fotogràfic d’avantguarda i un dels primers a utilitzar els recursos estètics de la Nova Visió de Moholy-Nagy, la seva obra es va mantenir silenciada durant dècades i encara no gaudeix del reconeixement que es mereix. 

Barri xino

Ara, el Palau Robert li dedica una nova exposició, «Modernitat de Gabriel Casas i Galobardes» (fins i tot el 29 de gener), una mostra que ja ha passat per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac (el Maresme) i que exhibeix un centenar d’imatges de gran format preses entre els anys 20 i 30 a Barcelona, aquell període d’entreguerres que va convertir la ciutat en un punt de modernitat i canallismedel qual van gaudir tant pobletans com expatriats. Hi havia boxa (molt), carreres de cotxes –a Autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes–, jazz, cabarets, un turisme incipient i molta vida de nit. També hi havia un Barri xino que Casas va saber fotografiar com ningú a imatge i semblança de les instantànies que Brassaï va captar del París nocturn que el van fer cèlebre. 

Futbol, boxa i Josephine Baker

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Allà hi ha el carrer de Cid, amb els dos locals més famosos i gamberros de l’època: La Criolla i Cal Sacristà, on compartien espai burgesos, periodistes, escriptors, transvestits i prostitutes. I junt amb les imatges, les vidrieres del bordell més famós de l’època a Barcelona: Madame Petit,finestresque el Museu d’Història de Barcelona (Muhba) va rescatar quan es va demolir l’edifici de l’Arc del Teatre que allotjava tan cèlebre bordell.  La nit i el dia, així que un altre capítol que recorre l’exposició són els esports: des de la icònica fotografia de la Guàrdia Civil a primera fila de les grades de Les Corts, en un partit entre el Barça i l’Espanyol celebrat el 1925, fins als multitudinaris combats de boxa que llavors tenien lloc a La Monumental sense oblidar els cotxes i les carreres que omplien el desaparegut Autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes (el Garraf). 

El circuit inaugurat el 1923 i amb l’etiqueta de ser el tercer permanent d’Europa després de Brooklands (Anglaterra) i Monza (Itàlia) no és l’única arquitectura captada per les càmeres de Casas que ja no existeix: a les parets del Palau Robert també hi ha imatges de Maricel Park, el parc d’atraccions de vida efímera que va ocupar Montjuïc després de l’Exposició Internacional del 1929 i del Principal Palace amb Josephine Baker a l’escenari. I així fins a cent instantànies d’un món i una ciutat que ja no existeixen, però que es conserven en el llegat de Casas.