Entrevista

Itziar González, exregidora de Ciutat Vella: «Es restitueix la meva dignitat. Se’m va tractar d’il·luminada i problemàtica»

  • L’arquitecta i la funcionària municipal Lourdes Conesa rebran aquest divendres un reconeixement com a alertadores de la trama de corrupció que atorgava llicències de pisos turístics irregularment

Itziar González, exregidora de Ciutat Vella: «Es restitueix la meva dignitat. Se’m va tractar d’il·luminada i problemàtica»

JOAN CORTADELLAS

8
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

L’exregidora de Ciutat Vella Itziar González i la funcionària municipal Lourdes Conesa rebran aquest divendres en el ple municipal de Barcelona un reconeixement com a alertadores d’un cas de corrupció, el de la concessió irregular de llicències de pisos turístics a Ciutat Vella, jutjat al març. González i Conesa han patit amenaces des de fa 14 anys i no pocs problemes personals arran de les seves denúncies. L’ajuntament, remarca González, les va deixar soles malgrat que defensaven la institució.

Amb la sentència que va condemnar la trama corrupta que vostè va denunciar a Ciutat Vella i amb el reconeixement del plenari, acaba ara un procés de 14 anys

Les penes imposades poden ser recorregudes. Però que Lourdes i jo vam resultar perjudicades ha quedat provat en la sentència, ja no és una cosa qüestionable. Se’ns veia com a víctimes. El canvi és que ens reivindiquem com a alertadores i no només com a víctimes.

«Com a veïna, veia que s’aixecaven dues plantes en edificis de Ciutat Vella en els quals no es podien aixecar»

¿Com va començar tot això?

Jo era veïna i arquitecta. Vivia i treballava a Ciutat Vella. I ja havia detectat un funcionament irregular dels serveis tècnics del districte. Veia que s’aixecaven dues plantes en edificis en els quals no es podien aixecar.

I després ho va veure com a regidora.

Quan vaig entrar al districte acabava d’incorporar-se a l’ajuntament una excel·lent arquitecta de llicències que és Lourdes Conesa, amb la qual jo havia estudiat. Li vaig dir que m’alegrava de trobar-la perquè estava preocupada. Des del principi jo sabia que Heliodoro Lozano (cap de serveis tècnics de Ciutat Vella i un dels condemnats) no era de confiança, perquè l’havia vist actuar com a veïna. L’anterior regidor, Carles Martí, va intentar limitar el fenomen dels pisos turístics amb un pla d’usos, i el sector va contractar un enginyer, Joaquim Quílez (un dels condemnats, identificat com a autor d’amenaces rebudes per la llavors regidora), perquè tramités ràpidament les llicències. Em vaig trobar amb 600 expedients d’apartaments turístics per firmar i vaig dir que no, que a veure què passava. El gerent municipal, Andreu Puig, un gerent excel·lent, em va suggerir fer una recerca per internet, on vaig trobar 2.000 pisos operant com a turístics a Ciutat Vella. Vam preguntar a l’Agència Tributària si estaven tributant.

«Des del principi jo sabia que Heliodoro Lozano no era de confiança»

¿Resultat?

Tots treballaven en negre. Vaig parlar amb Carme Trilla perquè s’introduís en la llei de vivenda del 2007 el concepte de vivenda turística. Això ve de Ciutat Vella, de la meva època. Em sento orgullosa d’això. La llei preveu que cada municipi pugui regular els pisos turístics. Això em va permetre emprendre el meu propi pla d’usos: l’anterior l’havia fet Heliodoro Lozano, a la seva mida. Ell va regular el marc i ell ho decidia tot.

¿Quan van arribar les amenaces?

Vaig començar a tenir problemes quan vaig crear un protocol per agafar in fraganti els pisos turístics il·legals. El primer atac va ser després de precintar un pis turístic després de la Setmana Santa del 2008. Quatre dies després van entrar a casa meva. Em van rebentar la porta, ho van remoure tot, es van emportar els ordinadors. Podria semblar un robatori, però tenia mala llet. L’impacte va ser molt fort. Van fer córrer informació personal meva que van aconseguir al pis. Vaig tenir clar que tenia relació amb el precinte del pis. Em vaig sentir en perill. Vaig denunciar els fets, vaig demanar escorta al llavors alcalde, Jordi Hereu, que me la va concedir. La meva vida es va complicar.

«Van entrar a casa meva. Em van rebentar la porta, ho van remoure tot, es van emportar els ordinadors. Em vaig sentir en perill. Vaig demanar escorta a l’alcalde Hereu, que me la va concedir»

¿I Heliodoro Lozano?

Vaig acomiadar Lozano. Li vaig dir que se n’anés. El van portar a serveis centrals i després el van fer director de llicències de Nou Barris. I em vaig indignar per això. El meu gerent patia perquè jo hagués de prendre totes aquestes decisions, fer d’arquitecta i no de regidora. Em va dir que necessitava una figura tècnica de referència, i va confiar en la de serveis jurídics, Elena Ariza, que en realitat era la sòcia de Lozano en totes aquestes operacions.

Una trama mafiosa.

Lourdes Conesa m’anava avisant que no s’estava dissenyant bé el protocol per donar llicències de manera reglada. Aquí van començar a amenaçar-la, perquè van veure que m’influïa, que tenia la valentia d’avisar que les coses no anaven bé, d’avisar la gerent, de plantar cara a Ariza. La gerent, veient que la Lourdes estava amenaçada, va creure que el millor era canviar-la de lloc. La Lourdes ho va viure molt malament, no entenia per què se n’havia d’anar.

«A Lourdes Conesa li van fer amenaces telefòniques, li van arribar cartes. Li van manipular la moto: se li va partir en dos. La gerent del districte, Mercè Massa, també va rebre amenaces»

¿Quines amenaces va rebre Conesa?

Amenaces telefòniques, cartes. Li van manipular la moto: se li va partir en dos. Ho va denunciar. Hi va haver una investigació de la Guàrdia Urbana i va tenir escorta per un breu espai de temps. I l’hi van treure. Ella podia haver sigut la cap de serveis tècnics i en canvi va ser canviada i va acabar fent treballs d’un nivell inferior. La gerent del districte, Mercè Massa, també va rebre amenaces. Ella no va posar denúncia. Jo vaig rebre una carta amenaçant-me de mort, ficant-se amb mi i la meva família. Deien que havien impulsat la violació de domicili del meu pis i que ara anaven a buscar la caixa de fusta, a ficar-me dins, a matar-me.

«Afrontar les màfies sense que l’ajuntament ens acompanyés a presentar les nostres denúncies d’amenaces va suposar que quedessin en la via morta»

I la falta d’acompanyament va pesar.

Afrontar les màfies sense que l’ajuntament ens acompanyés a presentar les nostres denúncies d’amenaces va suposar que quedessin en la via morta. Després la fiscalia anticorrupció les va recuperar.

I un dia va decidir anar-se’n.

Vaig començar a tenir problemes de salut. La Lourdes i jo anàvem aguantant. Em sentia maltractada pels consellers socialistes del barri, que no entenien que hagués tret Heliodoro Lozano. A la meva família li vaig dir que estava sola, que havia d’anar-me’n. Abans havia d’acabar el pla d’usos. Vaig aguantar quant vaig poder. Anava a migranya diària. Amb estrès i paranoia. M’asseia en una taula i mirava qui era a prop. Dels meus companys regidors vaig tenir la sensació que pensaven que per què em passaven aquestes coses. Que què hauria fet malament.

¿Quan va dimitir es van acabar les amenaces?

No, no. He rebut cartes durant anys. Quan he fet declaracions sobre irregularitats. Quan vaig anar de testimoni al judici del Palau de la Música vaig patir seguiments que es van demostrar. I cada vegada que passa una cosa relacionada amb el cas, com quan va arribar el judici, tinc trucades de gent que no parla i penja. La Lourdes, també. Han sigut així 12 anys de la meva vida.

«Per als alts funcionaris, admetre que se’ls havia colat una màfia a Ciutat Vella era tan greu que van preferir tapar-ho que ajudar-nos»

¿I creu que l’origen de tot ha sigut la màfia dels pisos turístics?

No. És una suma de males pràctiques amb altres elements. Per exemple, ¿el cap de serveis tècnics de Ciutat Vella, que després dirà sí o no, ha de regular un pla d’usos? La manera com s’ha anat regulant Ciutat Vella ha sigut irregular. I així en tot. Quan la Lourdes i jo vam alertar que alguna cosa anava malament, la tecnocràcia de l’ajuntament s’ho va prendre com una cosa personal. Per als alts funcionaris, admetre que se’ls havia colat una màfia a Ciutat Vella era tan greu que van preferir tapar-ho que ajudar-nos. Tenim una patologia molt seriosa a la casa: la deshumanització. Hi ha una aplicació arbitrària de la llei. Ho he vist sovint.

«¿Amb qui reten comptes els alts directius? Els alcaldes no controlen aquests llocs de poder de l’ajuntament»

¿Com posar-hi remei?

Cal revisar els alts nivells de l’administració. Quin seguiment es fa de les seves decisions. ¿Amb qui reten comptes els alts directius? Els alcaldes no controlen aquests llocs de poder de l’ajuntament.

¿Va sentir que algunes crítiques posaven en dubte fins i tot que fossin assenyades?

Els alertadors de tot el món sempre són degradats. Per això el que passarà aquest divendres és també la restitució de la meva dignitat. Perquè se’m va tractar d’il·luminada, de problemàtica. No vull les gràcies, però si se m’ha difamat vull un gest de la mateixa maquinària, un expedient que digui: aquestes dones cobraran això perquè no les vam acompanyar al jugat, perquè vam fer això i això altre.

En el seu cas, el salari del temps que no va ser regidora, de la seva dimissió a fi de mandat. En el cas de Conesa, l’ingrés que no va tenir al perdre categoria.

Sí, però no només això. ¿Com pots valorar els problemes de salut que ella ha tingut o l’estrès posttraumàtic que encara tinc jo?

Notícies relacionades

Es va reunir amb Colau fa poc més d’una setmana. ¿Què tal?

Molt bé. Vaig entrar en aquest despatx el 14 d’abril del 2010 per dir-li a Hereu que no podia més, que el meu sistema nerviós havia arribat al límit, que havia de deixar-ho. I vaig tornar aquest 21 de setembre amb la Lourdes per explicar-li el que havíem passat. Va ser formidable la seva actitud d’escolta. Va ser molt reparador per a mi.