Alcaldes metropolitans plantaran Colau com a rebuig de la seva AMB ampliada

La idea va ser impulsada per la mateixa Colau el juny del 2020, en un acte al Saló de Cent de l’ajuntament de la capital catalana, amb el lema ‘Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030’. Llavors es va declarar obert un debat, en gran part vinculat a la lluita contra el canvi climàtic, vehiculat per l’associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), una institució privada.

La proposta del projecte de regió de cinc milions o, més ben dit, la manera com s’ha abordat, no ha seduït per ara la majoria dels alcaldes metropolitans. Segons ha pogut saber El PERIÓDICO, preparen una plantada a l’alcaldessa de Barcelona en la presentació del 7 d’octubre, que tindrà lloc als jardins Can Lima, al campus Diagonal-Besòs, a Sant Adrià de Besòs.

Oradores absents

La convocatòria precisa que està previst que intervinguin en l’acte Colau, la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín; l’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, i la presidenta de la Federació Catalana de Municipis i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau.

Segons coneixedors del malestar suscitat entre els representants municipals, Marín no acudirà a la convocatòria, com tampoc ho faran la resta d’alcaldes socialistes. Amb una única excepció: l’única regidora del PSC que serà allà serà Cañete, com a alcaldessa de Sant Adrià i, per tant, amfitriona de la presentació.

Un rebuig frontal

Segons fonts d’ajuntaments de l’AMB que qüestionen l’enfocament de l’alcaldessa de Barcelona, el rebuig dels alcaldes del PSC al projecte que defensa Colau és frontal. D’entrada, perquè no hi ha un consens en el govern de l’Àrea Metropolitana, en el qual figuren el PSC, ERC, En Comú Guanyem i Junts per Catalunya. Un consens, remarquen les mateixes fonts, que Colau no ha buscat abans d’avançar en la seva aposta.

La proposta d’una gran regió metropolitana parteix de la convicció que unificar actius serviria per prendre decisions en comú que permetrien avenços en diferents matèries, com la política social i la vivenda. L’àmbit territorial d’aquesta regió inclouria set comarques: Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Entre els arguments dels que desconfien del pla destaca el fet que el plantejament col·lidiria amb la Generalitat, perquè s’intueixen pugnes competencials severes. L’enfocament d’aquesta crítica, que prioritza entre els consistoris del PSC, és doble: d’una banda, afirmen que el Govern català no acceptaria que un ens administratiu de nou encuny i gran dimensió li disputés la gestió del territori.

Qualsevol que tingui una mica d’edat i memòria recordarà com va reaccionar la Generalitat de Jordi Pujol quan va considerar que el llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, estava donant a la Corporació Metropolitana de Barcelona (agrupació de 27 municipis en funcionament des de 1974) un perfil polític excessiu. Davant la sospita que la volia convertir en una administració que disputés el terreny al Govern, Pujol no va dubtar a replicar amb contundència: va dissoldre la CMB el 1987.

La segona queixa sobre la potencial coincidència entre administracions és la que s’aprecia una disfunció en el pla: el que ha de fer l’AMB i els ajuntaments, diuen les veus del descontentament amb Colau, és exigir a la Generalitat que compleixi les seves funcions i aconseguir que ho faci. No complir-les en el seu lloc.

 Representativitat i eleccions

Notícies relacionades

Barcelona, districte federal

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

A la cap visible de Barcelona en Comú se li retreuen més elements. Un: que emprengui l’aposta per la gran regió metropolitana en solitari, sense buscar el suport d’altres grups, quan els comuns compten amb un suport electoral que no és majoritari a l’Àrea Metropolitana. Dos: que, segons l’opinió dels seus crítics, no ha mostrat un interès excessiu per l’AMB durant els set anys que fa que la presideix.

Tres: la proximitat de les eleccions municipals del maig del 2023. Hi ha alcaldes socialistes que opinen que la presentació del 7 d’octubre pot ser considerada un acte electoral de Colau, que al maig optarà per tercera vegada a l’alcaldia de Barcelona. I, afegeixen, no tenen intenció d’acudir a escoltar el seu programa i per això la plantaran.