Un restaurant amb personal de «segona oportunitat» trenca motllos en el Gòtic

La fundació, amb 18 anys de trajectòria a Cornellà i una escola específica que ja compta amb un restaurant propi a l’Hospitalet (El Repartidor), surt ara d’aquesta zona de confort per culminar la inserció laboral en majúscules i sense xarxa de seguretat al carrer d’Anselm Clavé, 19. Ho fa de la mà d’Enjoy Barcelona, grup especialitzat en apartaments turístics i espais per a esdeveniments, que s’ha volgut abocar en un projecte social i sostenible on la fundació aporta un lloguer simbòlic i els esperats beneficis revertiran en el projecte. Aviat obriran un hotel La Pau i comptaran també amb aquesta pedrera.

És un cas únic al districte, asseguren, perquè la seva vocació no és que la clientela acudeixi només per solidaritat o empatia social, sinó perquè disfruti a la taula. Com a responsable operatiu de la sala (que lidera Moisès Masías), el senegalès Cheikhou Balde és exemple d’altres històries de noves oportunitats. Va arribar a malviure als carrers de Barcelona, amb problemes de salut i a punt d’esgotar la seva esperança d’una vida millor. Es va creuar en el seu duríssim camí la fundació, on es va formar i va trobar una vocació que, assegurava aquest dijous, espera desplegar al seu país algun dia amb un projecte similar.

Dificultats a l’ESO

Per a Eloin, de la República Dominicana, arribat a l’Hospitalet el 2015, el panorama era ombrívol després de no aconseguir acabar l’ESO i veure’s sense futur. «No aguantava una hora a classe, no podia, em va desconcentrar molt ràpid i necessito alguna activitat manual», relata a aquest diari. Ho va intentar primer amb l’itinerari d’Automoció que la fundació imparteix (també hi ha Imatge personal i Fabricació digital, a més de Restauració), però no li agradava. Així que es va passar a l’hostaleria, especialitzat en sala, i va superar diverses fases formatives que han culminat a La Pau, on amb 19 anys té un salari digne i la «il·lusió de continuar aprenent, pujant» i, algun dia, volar sol.

La fundadora d’El Llindar, Begonya Gasch, emfatitza que més del 80% del seu pressupost arriba del mecenatge privat, tot i que en altres països hi ha iniciatives similars públiques. Guanyen concursos públics i estan sempre al tall de la viabilitat, autosufragada, però presumeixen de formar cada any 480 alumnes, dels quals el 66% aconseguiran una sortida positiva: treball o continuar formant-se, relata. Sempre, sota la premissa d’una «qualitat» laboral que «fuig de la precarietat».

Notícies relacionades

Els colors reals del drac del parc Güell

El més professional dels aficionats

La gastronomia de La Pau es vertebra sobre la cuina tradicional catalana reversionada per José Santiago –xef executiu del grup Tragaluz– juntament amb el cap de cuina Xavi del Amor. El primer diu que volia fugir de l’oferta de l’entorn, on abunden els tatakis, els falafeles i les paelles industrials sense l’ADN local. Al seu lloc, producte de temporada i proximitat, amb doble proposta d’un plat tipus fórmula de migdia amb beguda i postres per 10,50 euros, o una carta temptadora on desfilen croquetes molt casolanes, carpaccio de tomàquet de proximitat, canelons de carn d’olla, esqueixadas, ventresca de tonyina amb salsa de tomàquet, lletó amb parmentier i xirivies... amb un tíquet mitjà que ronda els 30 euros.

Rere el braç que serveix, sempre un somriure (que s’agraeix com mai en l’actual crisi de personal de l’hostaleria), com la del que arriba a una meta després d’una carrera plena d’obstacles.