Barcelonejant

De Tarradellas a l’estimat Salva

  • Amb el documental ‘Tarradellas, govern d’unitat’, és interessant conèixer a través de nombrosos testimonis de polítics i historiadors com es va confeccionar aquell primer govern d’unitat

  • Al llibre ‘El año de la pandemia’, Salvador Illa ens descobreix que Pedro Sánchez li deia Salva. Bé, en realitat «el meu estimat Salva»

barcelona/Tarradellas.jpg

barcelona/Tarradellas.jpg

3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

El documental històric i testimonial sobre la figura del president Tarradellas que s’estrenarà aquest diumenge a les televisions locals catalanes ens deixa algunes frases per a la reflexió del president Pere Aragonès i de Jordi Pujol. Sota el títol ‘Tarradellas, govern d’unitat,’ és interessant conèixer a través de nombrosos testimonis de polítics i historiadors com es va confeccionar el primer govern d’unitat presidit per Tarradellas. I resulta sucós veure els pactes de llavors comparat amb la ruptura actual. Els directors Albert Solé i Joan Salicrú han aconseguit refer amb èxit una història coneguda per tothom. Pujol reconeix la seva relació difícil amb Tarradellas mentre Aragonès destaca i reivindica el seu sentit d’Estat. Descobrim també alguns moviments de la classe empresarial per evitar que Tarradellas se n’anés o que en el nou Govern entressin els comunistes. En la primera cosa van fracassar.

A l’acte de presentació celebrat al paranimf de l’Escola industrial de Barcelona va assistir el president José Montilla i Jordi Pujol a més de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, diversos consellers de l’època, l’exministre Narcís Serra i el fill de qui va ser president, Josep Tarradellas Macià. No hi va ser el president, Pere Aragonès, que a la mateixa hora tenia un altre acte, ni tampoc Artur Mas o Quim Torra, també convidats. El documental, produït per Clack i Minimal Films, en coproducció amb la Xarxa Audiovisual Local i RTVE amb el suport de la Diputació de Barcelona, accentua en diverses ocasions el valor de la unitat. Doncs això, que val la pena veure’l. Per cert, vaig trobar a faltar la coneguda frase de Tarradellas en què recalca que en política es pot fer de tot menys el ridícul. En això, poc cas li van fer...

Homenatge a Salvador Illa

I si al documental de Tarradellas les paraules més repetides són pacte i diàleg, un dia abans, a Madrid, Salvador Illa, que també havia assistit a la presentació del documental de Taradellas, va rebre lloances i elogis per aquests dos conceptes. El líder del PSC i exministre de Sanitat va presentar llibre, però semblava més un homenatge que una presentació literària. Vam descobrir que el president Sánchez li diu Salva. Bé, en realitat li va dir «el meu estimat Salva». Sánchez també va ressaltar d’Illa que es tracta d’un home bo, dialogant, fort de caràcter i amb una fe infrangible. En fi, un homenatge en tota regla a què van assistir 10 ministres i no tots socialistes.

Notícies relacionades

Yolanda Díaz també hi era. I no s’ho va perdre la presidenta del Congrés i bona part dels catalans poderosos semiestablerts a la capital. O sigui, Marc Murtra, Jordi Hereu, Maurici Lucena, Rocío Martínez-Sampere, Gerard Guiu o el president de Planeta, Josep Creuheras. Hi era també Juan Manuel Cendoya, vicepresident del Santander i un dels homes forts d’Ana Botín, i el president de RTVE, José Manuel Pérez Tornero. Illa es va emocionar després de rebre una ovació de gairebé quatre minuts en què tots els presents a la Casa Amèrica es van posar drets. Em temo que a Barcelona costarà més portar tantes autoritats el dilluns 19 de setembre, quan es repeteixi la presentació del llibre ‘El año de la pandemia’ (Península) a la Casa del Llibre. ¡Ah! Va tornar a sorgir el rumor que Illa podria ser candidat a l’alcaldia de Barcelona. Fart en deu estar Jaume Collboni...

Un futur crac

Si fos un futbolista dirien que apunta maneres i que ha heretat els gens del seu pare i el seu oncle. A més, parlaríem d’una futura estrella i que serà el continuador d’una saga de cracs mundials. L’Albert no és futbolista, però se li pot aplicar la mateixa frase i els mateixos adjectius. Em refereixo a Àlex Adrià, fill d’Albert i nebot de Ferran. Doncs això que l’Àlex també vol ser cuiner com el seu pare i el seu oncle. Normal. Té 15 anys i encara són prioritaris els seus estudis, però sempre que pot es posa davant els fogons. L’última vegada va ser la setmana passada i ho va fer acompanyat dels xefs Romain Fornell, Joel Castanyer i el seu pare. Va ser al restaurant Candeligh de l’Hostal de La Gavina de s’Agaró en un acte més de la celebració del 90è aniversari d’aquest mític hotel de la Costa Brava. Doncs això, que la saga dels Adrià ja té successor. Més val que li posin una clàusula no sigui que el vinguin a fitxar...