«Em pensava que era una gavina»: així va ser el rescat de la dona arrossegada mar endins a Barcelona

I és que els xiscles de la dona van ser confosos inicialment pel grall d’una gavina, au molt comuna a la costa mediterrània i que pot arribar a ser molt sorollosa. El capità del barco i el mariner de coberta que la va albirar relaten a El Periódico de Catalunya com van transcórrer els fets.

«Sí, va ser el nostre barco el que va trobar una dona a l’aigua dilluns passat 5 de setembre de matinada», confirma Edgar Molde, el capità del ‘Medi Sydney’, un vaixell de càrrega a granel –bulk carrier, en l’argot del sector– de 229 metres d’eslora i construït el 2015. Encara segueix a la capital catalana, navega amb bandera panamenya i està consignat per l’empresa barcelonina Alfaship Maritime Services. Molde és d’origen filipí i parla anglès, com el mariner de coberta Jibars, que va ser qui primer va veure la noia desapareguda fent senyals de socors.

«Vam sentir una veu, no sabíem d’on venia i vam pensar que era una gavina», reconeix sintèticament el capità. Ell capità era al pont, explica, mentre que el mariner Jibars subjectava un volant. Pel que sembla, la dona els cridava amb un crit semblant a un ‘hey, hey’, però la presència habitual de gavines els va confondre. «La primera vegada em va semblar la veu d’una gavina. Es repetia, així que vaig pensar que es tractaria simplement d’un ocell gran. Era de nit, era fosc. Vaig anar cap a la popa i vaig tornar a sentir el mateix so», rememora.

La sorpresa va arribar quan el mariner va començar a imitar el grall amb la seva veu: «¡Em responia amb el mateix so!». «Va ser llavors quan vaig dubtar que fos una gavina i al mirar bé l’aigua vaig reconèixer unes mans agitant-se a uns 100 metres de la nostra posició», assenyala. En efecte, hi havia una dona a l’aigua i la tripulació no donava crèdit.

Un salvavides i a esperar

«Li vam cridar que s’acostés al barco, en anglès, i quan va estar prou a prop li vam llançar un salvavides perquè pogués deixar de nedar i descansar», exposa. Jibars assegura que la nedadora «semblava ja molt cansada», ja que era molt lluny de la línia de costa. No obstant, mostrava enteresa i idees clares: «Ens va dir que es trobava bé i que havia nedat moltes hores». «També va demanar informar als seus pares que es trobava bé», afegeix el treballador del vaixell.

Ja agafada al flotador, la protagonista va haver d’esperar a l’aigua que arribés el barco de Pràctics del Port per treure-la del mar. No podia pujar al vaixell mercant, ja que escalar tanta altura o pujar-la amb una corda hagués sigut inviable. L’espera va durar només 15 minuts, segons el capità, però per a ella els minuts es feien eterns: «Li vam explicar que el rescat arribaria ben aviat i es va alegrar molt, però al passar uns minuts dubtava i preguntava si realment estava venint». Per calmar-la i distreure-la en la mesura possible, un grup de mariners la va entretenir donant-li conversa, tot i que gairebé no s’entenien: «Li vam preguntar també el seu nom i lloc de naixement, per entretenir-la, però no compreníem el que deia».

El capità ja havia viscut un rescat en alta mar

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

El capità, Edgar Molde, va moure fitxa de seguida que va tenir constància de la troballa. Va trucar al Port per informar de la troballa, va manar llançar un salvavides a la dona i va encarregar vigilar-la fins que arribessin els Pràctics: «Vaig demanar a tres o quatre empleats que no la perdessin de vista, que mantinguessin el contacte visual en tot moment». I és que Molde ja havia viscut un cas similar en la seva vida: «No és la primera vegada que rescato algú de l’aigua, ja ho vaig fer fa molts anys quan estava a càrrec d’un barco de passatgers al Carib». «¡Hi tenia experiència, però en alta mar, no tan a prop d’un port!», relativitza.

Finalment, van arribar els Pràctics i van poder completar el rescat. La dona havia passat unes 8 hores dins del mar, des que va entrar a l’aigua a les 20 h a la platja de Sant Miquel de la Barceloneta. L’Hospital del Mar la va atendre i la va tenir en observació mèdica, però finalment li va donar l’alta el mateix dilluns després de comprovar que no patia hipotèrmia ni cap altre símptoma atribuïble a una travessia tan arriscada. Una història tràgica i còmica alhora, però amb final feliç.