Lluita contra la bretxa salarial a través de la formació tecnològica

Es calcula que a Barcelona hi ha 77.000 persones que treballen en entorns TIC, i que només el 26% d’aquests professionals són dones. La demanda de professionals digitals ha augmentat un 80%, mentre que l’oferta de professionals disponibles només ha crescut un 23%. La ciutat constata, per tant, un gran desajust entre l’oferta i la demanda i una necessitat urgent que més dones tinguin projecció en els entorns TIC, contribuint a tancar la bretxa salarial provocada, en part, per la diferència de retribució en sectors feminitzats i masculinitzats. En aquest context i per intentar revertir aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona ha explicat aquest dimarts que ha format 72 dones en situació de vulnerabilitat en el marc del programa formatiu BCNFemTech en les seves tres primeres edicions.

Nascut com a resposta a l’augment de les desigualtats existents i la feminització de la precarietat derivada de la pandèmia, el programa té per objectiu la inserció laboral en empreses tecnològiques de dones en situació de precarietat social de la ciutat a través de la capacitació en programació i desenvolupament web Full Stack. Així, BCNFemTech es va posar en marxa l’abril de 2021 amb l’objectiu de «generar oportunitats econòmiques per a les dones més vulnerables en un dels sectors punters i de més creixement de la ciutat».

Factoria 5

Aquest dimarts, Laura Pérez, alcaldessa accidental i quarta tinenta d’Alcaldia responsable de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, ha visitat l’entitat formadora Factoria F5, associació sense ànim de lucre que gestiona el programa, i n’ha fet un balanç positiu. Durant la visita ha anunciat, a més, que es faran dues noves edicions. Pròximament s’iniciarà la selecció de les 50 dones que s’afegiran a les dues noves edicions. Segons ha apuntat Pérez, aquestes quarta i cinquena edició seran possibles gràcies als fons Amunt, que promou la implementació d’un model d’inclusió sociolaboral dirigit a 1.000 persones beneficiàries de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) de la ciutat de Barcelona.

En aquestes tres primeres edicions s’han format 72 dones en situació de vulnerabilitat social sense estudis previs en programació i, a sis mesos de finalitzar la formació, el 72% havia aconseguit inserir-se al mercat laboral. A més, cinc dones en situació administrativa irregular han aconseguit la regularització a través d’un precontracte amb empreses tecnològiques.

16 nacionalitats

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

El perfil de les dones ‘coders’ inclou 16 nacionalitats diferents, amb una mitjana d’edat de 37 anys (la més jove té 18 anys i la més gran, 62). El 36% té nens en càrrec, i cap d’elles tenia estudis previs en tecnologia. També s’ha registrat una gran diferència en el nivell d’estudis de les participants, a l’haver-hi des de dones que no havien finalitzat la secundària fins a dones amb estudis universitaris al país d’origen no convalidats a l’Espanya.

Quant a la seva situació laboral prèvia, les participants han sigut dones a l’atur de llarga durada o immerses en l’economia submergida o amb feines temporals, parcials i precàries.