Barcelonejant

Jaume Giró, un conseller en plena forma

  • Durant les seves vacances d’aquest estiu, cada matí, cap a les 7.30, neda des de Llafranc fins a Calella de Palafrugell i torna corrent al punt de partida

Jaume Giró, un conseller en plena forma
3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

Aquests dies hi ha pocs actes, sopars i esdeveniments a Barcelona. Pocs o cap en una ciutat on a l’estiu sembla que només hi ha vida al barri de la Barceloneta. L’activitat social no s’atura, però es trasllada a la Costa Brava, a la Cerdanya i les Balears. La setmana passada, sense anar més lluny, en un lloc a prop de Calella, la de Palafrugell, és clar, es va celebrar un d’aquests sopars que congrega empresaris de renom. En fi, que es van reunir alguns membres de la nova junta del Cercle d’Economia i de l’Institut de l’Empresa Familiar amb el conseller d’Economia, Jaume Giró. Expliquen que va ser interessant escoltar les seves reflexions sobre els temps que venen.

Giró va explicar que ha repartit les seves vacances entre el mar i la muntanya, entre l’Empordà i l’Alt Urgell. Un dels assistents al sopar, veí de Llafranc, em comenta que cada matí, sobre la 7.30, el veu arribar a la platja i nedar fins a Calella, la de Palafrugell, és clar, des d’on torna corrent fins al punt de partida. És a dir, que està en plena forma. A tot això, Giró va revelar a la resta de comensals que també surt a pescar i que aprofita les vacances per llegir i escriure. No va explicar quines eren les seves reflexions escrites, tot i que seria interessant conèixer-les. Més encara quan hi ha molts de l’entorn de Junts que apunten que Jaume Giró és qui té més opcions per ser el pròxim candidat a la presidència de la Generalitat. El que sí que va revelar el conseller durant el sopar és el llibre que el té atrapat aquest agost. Es tracta dels ‘Assaigs’ de Montaigne, definits per Giró com «d’una profunditat ètica, moral i humana que hauria de ser la guia de valors que inspiri l’acció política honesta, lliure de doctrines imposades i basada en el servei a la societat». Tota una declaració d’intencions.

Michel de Montaigne, un dels pensadors més importants de tots els temps, va ser un filòsof, escriptor, humanista i moralista francès del renaixement creador del gènere conegut com a assaig. La seva obra va ser escrita entre 1572 i 1592 i ha sigut qualificat com el més clàssic dels moderns i el més modern dels clàssics. Doncs mirin, ja m’imagino el cartell electoral de les pròximes eleccions autonòmiques: ‘Giró, el més modern dels clàssics i el més clàssic dels moderns’. Un lema que podria recollir votants de la vella Convergència, del PDECat, de Junts, d’altres succedanis com Centrem i, per què no, algun d’ERC...

Òscar Camps, al mar

Qui aquest estiu també es passa els dies al mar, però sense disfrutar-lo, és Òscar Camps. L’activista fundador de l’oenagé Open Arms ha estat aquesta setmana al Canadà i divendres em va atendre des de l’‘Astral’ a Siracusa. Està a només dues hores amb avió de Barcelona, però Camps m’explica que la situació és tan dramàtica o més que l’estiu passat. «El mar està molt tranquil i això provoca moltes sortides d’embarcacions petites que intenten arribar a Sicília», revela. Ara va camí de trobar-se amb l’‘Open Arms One’, que trasllada 101 rescatats. Un d’ells en estat greu pendent d’evacuació mèdica. Aquest barco de 66 metres d’eslora va ser cedit pel fundador de l’oenagé Solidaire, Enrique Piñeyro, i permet acollir fins a 1.000 refugiats.

Notícies relacionades

Camps m’explica que van firmar un acord amb el Govern del Canadà per crear corredors humanitaris aeris. Realitzaran tres vols anuals amb el Boeing 787 de Piñeyro. El primer transportava 217 dones, nens i adults provinents de l’Afganistan. Doncs això, que el que fan organitzacions com Open Arms i Solidaire que no té preu. Per això és d’agrair que personatges com l’actor Richard Gere recordi Open Arms per la seva solidaritat cada vegada que rep un premi. Així ho va fer fa quatre dies en un dels actes més importants de Marbella.

Una imatge de pel·lícula

Va ser dijous a Portlligat. Cap al tard, just sota de la casa de Dalí. Allà hi havia l’actor basc Karra Elejalde llançant pedres al mar fent-les rebotar. Podria ser l’escena d’una pel·lícula semblant a ‘Ocho apellidos vascos’, però no. Està passant uns dies amb amics. Per un moment vaig sentir que era al cine.