Barcelonejant

A Bárcenas se li ha oblidat el català

El cronista s’instal·la a la Costa Brava, com tants barcelonins, per prendre-li el pols als festivals i el que es presenti. Entre Rapahel i el grup Taburete, tots a ballar.

A Bárcenas se li ha oblidat el català
3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

Fa uns anys a l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, i al seu fill Willy se’ls podia veure sovint sopant mà a mà en algun restaurant de Baqueira. Tots dos són bons esquiadors i s’escapaven de tant en tant a l’estació catalana. Els temps han canviat i ara pare i fill només es poden abraçar a la presó de Soto del Real o en algun dels permisos que Luis Bárcenas disfruta des de l’estiu passat. Les carreres dels Bárcenas pare i fill són diametralment oposades. El pare va passar de ser un els homes forts de Rajoy a acabar empresonat mentre que el seu fill es va iniciar tocant amb uns amics i ja s’ha consolidat com el líder d’un grup musical de referència, sobretot en temps estiuencs.

Barcelonejant a Palafrugell

Doncs això, que aquest dilluns, Taburete, el grup que lidera Willy Bárcenas, va actuar per quarta vegada consecutiva a Calella de Palafrugell i va ser de nou un èxit. Ple absolut d’un públic, barceloní majoritàriament, entregat i on més mares que pares i tants fills com filles, criden com si s’acabés el món cadascuna de les seves cançons. Sembla una competició per demostrar qui se sap millor les lletres. Potser Juli Guiu, president del grup Clipper’s, empresa organitzadora del festival i sempre present en els concerts al costat de la seva CEO, Vanessa Llopart, haurien de donar l’ordre de retirar totes les butaques de Cap Roig el dia que actua Taburete. I és que va ser arrencar amb un ‘bona nit’ i tots els que hi eren es van posar dempeus fins al final.

Només Juli Guiu, amb una lesió al turmell que l’obliga a utilitzar crosses va romandre semiassegut. Guiu és també vicepresident del FC Barcelona i una de les persones clau en la negociació de Spotify a causa de la seva amistat amb Daniel Ek, el CEO d’aquesta companyia sueca. Per cert, es parla poc d’aquest patrocini després de tantes palanques activades, però és l’ingrés més important i sense necessitat de devolució que aquest any ha tancat el Barça.

Va dir Bárcenas a meitat de concert que s’havia preparat un discurs en català i se l’havia oblidat. No m’estranya. Com diu la cançó ‘La Discoteca’, es van beure els testos i ja tot esclatarà... Bárcenas beu molt durant el concert i no s’amaga. Fins i tot ja en la recta final i en un moment de màxim èxtasi s’empassa un cubata sencer a manera ‘adfundum’. I la gent aplaudeix com si fos una fita. És veritat que és estiu, que fa molta calor, que és jove i que el públic vol marxa, però aquesta no és la seva millor imatge. Malgrat això, Bárcenas controla com ningú el ritme del concert, està atent a les peticions dels fans de primera fila, amb ‘selfies’ inclosos, i sua molt més la samarreta que alguns futbolistes del Barça la temporada passada. No hi ha ni un bis, però és que després de gairebé dues hores no els queda força per a això.

Més músics que ‘cayetanos’

El segon de Taburete és un altre jove de perfil ‘cayetano’, però també sembla allunyat d’aquest ‘esnobisme’ madrileny en favor de la música. De fet, Antón Carreño, net de l’empresari Gerardo Díaz Ferrán, també empresonat durant un temps, havia sigut operat d’apendicitis tres dies abans però allà hi va ser actuant.

Notícies relacionades

En fi, que va ser una festa i un èxit complet. Un més de l’organització de l’empresa Clipper’s que aquest any han posat el cartell de ‘Sold out’ en els tres festivals de referència. El de Cap Roig, el de Cambrils i aviat al Summerfest Cerdanya.

Doncs res, que si Raphael, dos dies després, va acabar el concert amb un ‘Visca Catalunya’, Willy Bárcenas va voler ser més políticament correcte i va deixar anar un: ‘Visca Cap Roig, Visca Catalunya i Visca Espanya’ i el públic, majoritàriament barceloní, va corejar molt més el ‘Visca Espanya’ que la resta. I quan dic molt més és molt més i això que aquest any hi ha hagut poques banderes espanyoles. No en vaig comptar més de cinc. En fi, que els assistents es van divertir i és el que compta després de dos anys de mals temps per a la música. Tot va acabar com diu la cançó ‘Caminito al Motel’: ‘Y me pongo a beber, y me pongo a bailar y me empieza a crecer. La insensatez, dadme de beber, dadme de beber…’