Trapero no serà mai polític

A l’inici de la seva ponència, va explicar que se sentia més nerviós que abans de declarar a l’Audiència Nacional. Ara bé, després d’escoltar-lo, no tinc cap dubte que no serà la seva última conferència sobre lideratge. Una possibilitat que ja va apuntar Jaume Lanaspa en el torn de preguntes. Potser triomfa com a conferenciant, però mai serà polític. La seva manera de pensar, de gestionar, de liderar i d’encarar determinats problemes està als antípodes del que pensen bona part dels polítics. Els assistents van valorar positivament la ponència i mira que hi havia els publicistes Lluís Bassat i Enric Jové, el CEO de Nedgia, Narcís de Carreras, el vicepresident del FC Barcelona i d’Audax, Eduard Romeu i altres bons comunicadors, com el conseller Argimon o el doctor Clotet. Al final, el director d’El Periódico, Albert Sáez, en una d’aquestes magnífiques glosses que ja ens té acostumats, va destacar que el lideratge es demostra donant sentit i direcció a la gent per aconseguir una millora i, això, Trapero ho havia aconseguit. El va batejar com a ‘Conferenciant Trapero’ i l’acte es va acabar. Bé, doncs molt bé, doncs adeu.

Estrena al Liceu

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El dia abans em vaig apropar a l’estrena de ‘Norma’ al Liceu. Pujant per la Rambla i a l’altura de la comissaria de la Guàrdia Urbana, dos agents surten corrents. Per una vegada, no es tractava d’un robatori. Una senyora que caminava despistada i parlant amb el mòbil va ensopegar, va deixar anar la corretja del gos i aquest va sortir per cames... En fi. A la porta del Liceu, hi contrasta la imatge de dos turistes sense samarreta observant l’arribada dels primers espectadors. Uns ho fan amb corbata, com el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, un apassionat de l’òpera; altres, malgrat la calor, amb la mascareta FP2 i algunes amb vestits elegants, com l’ex ‘top model’ Ariadna Canaletas. El president Salvador Alemany sempre arriba amb prou temps per donar la benvinguda a alguns fidels. A l’exterior, els mossos es mantenen atents a l’espera d’una política important que al final no apareix... No s’ho van perdre l’arquitecta Benedetta Tagliabue, l’actor Francesc Orella o l’advocat Carlos Cuatrecasas. Van arribar a correcuita el president Artur Mas i la seva dona. Això sí, el que més va esperar fins l’últim moment va ser el tinent d’alcalde Jordi Martí, que hi va entrar de miracle. Al sortir, un dels habituals em reafirma que la soprano Marta Matheu està incommensurable. Respecte a l’escenografia d’Àlex Ollé, hi ha diversitat d’opinions. Poden veure-ho fins diumenge vinent.

Les gambes de la Barceloneta

Més avall del Liceu hi ha vida, i molta vida. Sobretot, a la seu del Sindicat d’Estibadors de la Barceloneta, on cada any organitzen una ‘gambada’. Em truca Juan Antonio Caparrós, el pescador més conegut del barri, i no fallo a la cita. Allà ningú dubta que les gambes de la Barceloneta són tant o més bones que les de la resta de tota la costa. Com tampoc no hi ha dubte que l’ofici de pescador és molt dur. «Cada dia és més difícil trobar pescadors. Treballem moltes hores i es guanyen pocs diners», explica Caparrós després d’explicar que als 11 anys ja sortia a pescar amb el seu pare. Ara, la seva filla Cristina, llicenciada en Química, és qui treballa per evitar l’extinció de la cultura marinera al barri i la ciutat. Promou l’Associació Cap a Mar i gestiona les espectaculars cistelles de peix fresc de La Platjeta. Doncs això, que a la Barceloneta fa 25 anys hi havia 100 barques i ara en queden 23.