Conflicte reobert

L’hostaleria denuncia la denegació del 99% de ‘terrasses covid’ a Ciutat Vella

  • El Gremi de Restauració critica que en el conjunt de la ciutat s’estiguin rebutjant el 80% dels vetlladors autoritzats durant la pandèmia

  • El govern municipal es va comprometre a la consolidació de la majoria d’elles, sobretot si estaven situades a la calçada

Las nuevas terrazas de Barcelona que sustituyen los bloques de hormigón. C/ Portal Nou, 23. (Ciutat Vella) Prototipo de Urbadis Microarquitectura

Las nuevas terrazas de Barcelona que sustituyen los bloques de hormigón. C/ Portal Nou, 23. (Ciutat Vella) Prototipo de Urbadis Microarquitectura / JORDI OTIX (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

El temor que expressa el sector de la restauració des de fa setmanes, quan van començar a transcendir desenes de denegacions per a la continuïtat de les anomenades ‘terrasses covid’, autoritzades o ampliades excepcionalment durant la pandèmia, s’està confirmant amb xifres. El Gremi de Restauració de Barcelona denuncia que l’ajuntament les està rebutjant de manera «massiva»: en el conjunt de la ciutat, fins ara, se n’haurien tramitat quatre de cada 10 (sobre un total de més de 2.800), amb un percentatge del 80% descartades. El conflicte s’agreuja al districte central, a Ciutat Vella, on la majoria d’expedients resolts, el 99%, fins ara han sigut suspesos, remarca.

La patronal posa èmfasi que només un 6% de les terrasses denegades s’ubica a les considerades «zones saturades» pel consistori, on no se’n mantindrà cap de les permeses extraordinàriament, al considerar que hi ha massa concentració de taules i cadires. Per contra, estimen que més del 70% de les terrasses descartades es deuria a una «aplicació incorrecta de l’ordenança». Per exemple, per «fer creure que la terrassa no pot sobrepassar els límits de la façana del local quan, en realitat, la normativa és flexible i sí que ho permet de manera exprés».

El gremi afirma que, després de tenir accés a les dades oficials, aprecien incompliments en els compromisos «inequívocs» adquirits per l’ajuntament. A Ciutat Vella, amb un 85% dels expedients resolts, la denegació resulta pràcticament sistemàtica, malgrat que al seu dia els permisos extra van ser «molt restrictius». El seu director, Roger Pallarols, recorda que la modificació de l’ordenança al respecte ha suposat també homologar quatre models de plataforma i «animar el sector a demanar la regularització».

Segons el seu parer, l’últim any, «el govern ha alimentat amb constants promeses públiques una expectativa que els restauradors han acollit amb esperança. Denegar sistemàticament i sense justificació, com s’està fent, significarà haver enganyat el sector».

Flexibilitat «desvirtuada»

«Ciutat Vella no es pot mantenir al marge del compromís polític que han assumit l’alcaldessa i els dos primers tinents d’alcaldia. No pot anar per lliure», afegeix respecte al territori que tripula el regidor Jordi Rabassa. «Hem demanat al govern, per escrit, que recondueixi la catastròfica situació actual en tota la ciutat i molt especialment a Ciutat Vella.»

L’entitat afirma que lluitarà perquè en tots els districtes s’apliquin els criteris tècnics «de forma homogènia» i «coherent amb la flexibilitat que proclama l’ordenança». El col·lectiu sospita que les denegacions a la zona del centre són sistemàtiques perquè, en lloc d’argumentar-se partint d’una anàlisi concreta de cada cas –com es va anunciar–, «s’està utilitzant el mateix escrit per a tots els casos, una justificació calculadament ambigua que prescindeix per complet de les particularitats de cada lloc», diu Pallarols, que creu que s’ha «desvirtuat» aquesta promesa flexibilització.

Consideren, a més, que «l’exercici de la potestat discrecional per part de l’administració no eximeix de motivar adequadament el sentit de la resolució, especialment quan és denegatori». «És una mala praxi arbitrària, contrària als principis democràtics que han de presidir l’actuació dels poders públics», argumenten els seus serveis tècnics

Operativa qüestionada

Notícies relacionades

Una altra qüestió que ha fet desenterrar la destral de guerra en el sector, com ja va passar en l’anterior mandat de Colau, és el procés iniciat pel govern municipal per modificar el manual operatiu vinculat a l’ordenança de terrasses que va ser revisada i aprovada el 2018. Aquest manual ha quedat desfasat i s’hauria de reformular, però el sector de l’hostaleria local manté que «s’està aprofitant l’ocasió per introduir restriccions que, de facto, contradiuen l’ordenança». La patronal aprecia que això xoca amb el posicionament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya», que, en diverses sentències recents, ha declarat que el manual no té rang normatiu, sinó organitzatiu i didàctic.

En aquest sentit, Pallarols veu «completament antidemocràtic» aquest procediment. «El govern, probablement animat pel funcionariat més reaccionari, està intentant desautoritzar el ple municipal». Creu que «s’està intentant recuperar, entre altres, el règim de les distàncies, rígid i inflexible», una mesura que «fa que torni a sorgir el conflicte entre el govern i el sector de la restauració en bloc». Si l’equip de Colau no rectifica, anuncien que ho impugnaran davant la justícia.