El parc d’atraccions del Tibidabo comptarà amb una caiguda lliure el 2024

La nova atracció serà fabricada per l’empresa Funtime Handels GmbH i estarà ubicada on abans hi havia l’Hurakán. La caiguda lliure del Tibidabo tindrà una altura de 50 metres i una capacitat per a 24 persones per tanda. La góndola que els transportarà podrà fer girs de 360º durant el recorregut. La torre principal comptarà amb il·luminació led.

Menys altura

Per comparar amb la més pròxima, que està a 92 quilòmetres de la capital catalana, a Vila-seca, la caiguda lliure de Port Aventura, l’Hurakan Cóndor,  té una altura d’una mica més de 100 metres i permet l’entrada a persones de més d’1,40 m i menys d’1,95 m com a màxim d’alçària. Qui l’hagi provat coneixerà aquella sensació de qui m’ha manat enfilar-me aquí al pujar lentament cap al cim i l’acolloniment entre crits en el descens.

La caiguda lliure de Barcelona tindrà una peculiaritat quant a l’accés que les famílies agrairan. Perquè segur que són moltes les que han experimentat la lenta espera que en ocasions es requereix perquè una criatura arribi a l’estatura necessària per disfrutar d’algunes instal·lacions.

És freqüent que creixi més lentament la criatura que el seu interès per experimentar la velocitat i el vertigen. I de vegades s’intenta forçar quan gairebé s’ha arribat al límit inferior mínim, amb unes sabates de sola gruixuda o un mitjó doble que permeti arribar als desitjats 140 centímetres. A Barcelona, gràcies al disseny dels arnesos de seguretat i els seients, n’hi haurà prou amb 1,25 m d’alçària per poder accedir a la caiguda lliure, cosa que ampliarà el públic potencial. El límit màxim per poder accedir-hi serà d’1,95 metres.

Sistema de frenada

Una de les característiques principals de l’atracció serà el sistema de frenada. Un sistema de frenada magnètica d’última generació. El disseny, la fabricació, la instal·lació i la posada en marxa de l’atracció es faran sota la certificació EN13814:2019. La potència elèctrica necessària serà de prop de 300 kW, de les més baixes en instal·lacions similars.

El cap de manteniment del parc d’atraccions, Joan Manel Esquius, afirma que la nova atracció serà la «més emocionant» juntament amb la muntanya russa. «Experimentaràs la força de la gravetat de forma real». Esquius relata que malgrat comptar amb la meitat d’altura que la caiguda lliure de Port Aventura, en el cas del Tibidabo l’efecte serà molt intens: «Aquí no fa falta que sigui tan alta perquè al ser al cim d’una muntanya les vistes seran molt espectaculars. Tant de Barcelona com del Baix Llobregat i el Vallès».

Hi ha dos tipus de caigudes lliures, prossegueix Esquius. Una, mitjançant una góndola que s’enganxa a un cable que l’eleva i que una vegada a dalt, separada del cable, cau. És el cas de la que hi haurà al Tibidabo. Comptarà amb la frenada magnètica per aturar-se. Magnètica, «per seguretat, perquè està sempre imantada». És a dir, no funciona amb un electroimant, al qual se li dona i se li treu l’electricitat. Que no hi hagi cable, remarca, intensifica la caiguda lliure. L’altre sistema és el que funciona amb cable tant en la pujada com en la baixada: «Com un ascensor molt ràpid».

Dos girs de 360º

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

Queda molt per fer: «Cal refer la tematització de l’espai. Com el pintarem, com canviarà la imatge de l’entrada inferior del parc, que es veurà modificada. Obrirem un concurs d’idees», explica Esquius. El que sí que sembla clar ja, tot i que la concreció definitiva estigui per arribar, és que la góndola farà dos girs de 360º graus, un a mitja pujada i un quan hagi arribat al cim.

Quant a l’atracció que mor perquè neixi la nova, l’Hurakán, es va començar a retirar al desembre. A finals de febrer, la plaça que acollirà la caiguda lliure estava ja preparada. Es va decidir tancar l’Hurakán abans de la pandèmia, perquè, amb tres dècades de tasca a l’esquena, l’atracció tenia un cost de manteniment molt elevat: la inversió que requeria afrontar les seves reparacions no tenia sentit per al temps en què podia funcionar sense necessitar un nou pegat. El material de l’Hurakán, acer majoritàriament, va ser enviat a reciclatge. El mort a la terra i el viu a la caiguda lliure.