Barcelona firma un acord amb els guies per limitar els grups turístics

De zero a cent en tot just unes setmanes. Així ha recuperat al turisme el centre de Barcelona aquesta primavera, rebut per alguns com una benedicció imprescindible per a l’economia local, i per a d’altres (sobretot els veïns) com una plaga en termes de saturació de diversos espais. L’ajuntament creu que la forta presència de grups guiats a Ciutat Vella ha de ser domesticada per evitar aquestes sensacions d’invasió, així que aquest dimarts ha anunciat un acord amb les dues principals patronals de guies professionals perquè l’activitat s’integri millor als barris afectats. L’encapçalen la limitació dels grups a un màxim de 15 persones en aquest districte, i de 30 en la resta de la ciutat.

El govern municipal liderat per comuns i socialistes es mou en unes aigües pantanoses de gairebé amor-odi al turisme, com un dels pilars de l’economia local que, a més, alimenta molts altres sectors, però no exempt d’efectes secundaris. L’alcaldessa Ada Colau reitera últimament que l’activitat és «molt positiva» per a Barcelona, però que cal posar-hi límit, amb especial fixació contra els creuers. A Ciutat Vella, el regidor Jordi Rabassa ja va obrir la polèmica per Setmana Santa al carregar contra la tornada del turisme, després que el districte estigués gairebé desert de visitants durant la pandèmia.

És precisament Ciutat Vella l’epicentre del debat, i són centenars de grups guiats els que amplifiquen aquesta complexa convivència d’usos veïnals i econòmics. Per això, la nova Declaració de bones pràctiques (un total de 18) està cridada a ordenar parcialment el tragí turístic, amb limitacions i bastant sentit comú. Els més de 500 guies que operen a la metròpolis integrats a l’Associació de Guies Habilitats pera la Generalitat de Catalunya per un Turisme Responsable i de Qualitat (Aguicat) i en l’Associació Professional de Guies de Turisme de Catalunya (APIT) adquireixen aquest compromís, que no només aspira a despressuritzar el centre de Barcelona i les seves icones, sinó també a oferir una «millor experiència» al viatger interessat a conèixer la ciutat. S’espera que s’hi sumin altres col·lectius: agències de viatges, empreses de transport, navilieres de creuers, escoles i d’altres.

Gestionar excessos

Pel regidor de Turisme, Xavier Marcé, és necessari gestionar millor l’«excés de grups organitzats en espais de Barcelona molt massificats» i amb guies no sempre professionals. «Es tracta d’autoregular el tema», de la mà dels mateixos implicats. I aquesta «voluntat» és precisament la que fa que es parli de declaració i no de normativa, en tant que l’«encaix jurídic» per convertir-la en obligació no està resolt en aquests moments. Al tractar-se de la via pública, la prohibició o limitació del que podria contemplar-se com a lliure circulació de passejants està pendent d’articular-se.

De fet, són els anomenats ‘no professionals’ els que més inquieten el consistori. Aquests suposats grups organitzats que es passegen per les zones turístiques capitanejats per guies no acreditats, que a més d’oferir informació dubtosa tenen pocs miraments pel que fa al volum dels grups o els punts que recorren, estiguin o no massificats. Es consideren ‘freetours’ (gratuïts, tot i que funcionen amb propines), el que dificulta encara més el seu ordenament.

Així doncs, la Declaració serà una eina molt útil per ordenar l’àmbit professional, però no es pot imposar –de moment– a la resta. Rabassa confia que a curt termini s’aconsegueixi la regulació formal que permeti sancionar i acabar amb les males pràctiques, ha remarcat durant la presentació.

Desembussar el centre

A Ciutat Vella, per les seves característiques, l’acord fixa un màxim de 15 turistes per grup guiat a tots els seus barris menys el Raval, però també prescriu l’ús d’audioguies per reduir l’impacte acústic de les explicacions i agilitzar la mobilitat dels turistes i de la resta de vianants. A més, per a 24 carrers (en alguns casos només algun tram) s’estableix un sentit únic que eviti col·lapses de gent. Hi figuren la plaça de Sant Felip Neri, la de Santa Maria, els carrers del Bisbe, del Call, de la Ciutat, de Sant Honorat, dels Capellans i d’altres, on se circularà en files de dues o una persona per la dreta.

D’altra banda, es fixen aforaments o límits «desitjables» al nombre de grups que es poden concentrar davant espais o monuments amb saturació de públic, com la plaça de Sant Jaume i la Reial (8 grups), el Fossar de les Moreres (3), el passeig del Born (3), la plaça del Rei (5), la de l’Àngel i la Barceloneta (1). «Demanem respecte pels espais fràgils», ha clamat Rabassa, en defensa de «visites de qualitat» i de «treure pressió» als espais veïnals.

Les mesures inclouen la implicació dels guies acreditats per buscar ubicacions més espaioses on impartir les informacions i el deixar lliure un mínim del 50% de l’amplada del carrer. Fins i tot es defineixen cinc úniques ubicacions al centre de l’urbs per a la parada dels grups o el seu retrobament: en una part de l’avinguda de la Catedral, la plaça de Catalunya, d’Urquinaona, de la Universitat i Comercial. Quant als mercats de la Boqueria i Santa Caterina (ja abans regulats) s’hi prohibeix l’accés de grups de més de 15 els divendres i dissabtes de l’1 d’abril al 30 d’octubre.

Notícies relacionades

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Mobilitat no assumeix la culpa de l’accident mortal de Moya

A la resta de la ciutat, els grups seran d’un màxim de 30 persones, adaptats a la mida dels espais a visitar. I s’advoca també per la no utilització d’altaveus. En el transport públic sempre hauria de ser amb audioguies.

Però, a més, s’aposta per la no captació de turistes a la via pública i el foment de la compra d’entrades anticipada i les visites ja programades, en un escenari en què els guies es comprometen a mantenir els seus coneixements actualitzats sobre l’espai públic, les ordenances, la llei de turisme, la preservació de la intimitat i l’evitació d’exposar menors en fotografies, entre d’altres.