Premi Ciutat de Barcelona per a la jove militància cultural de ‘La Trini’

Tot i que intenten defugir de les etiquetes, Maletas Viejas es defineixen com una «associació de joves de Trinitat Vella que crea cultura des de la perifèria». Aquesta ha sigut des del primer dia la seva raó de ser, amb una rica i diversa programació travessada per aquest orgull de barri que porten per bandera i amb una mirada marcadament feminista i sensible a realitats històricament invisibilitzades. No en va un dels seus actes estrella és L’Orgull de La Trini.

La cofundadora de l’entitat, María Martínez, té avui 22 anys. Igual que el Dani, en tenien 18 quan va començar aquesta aventura que en només quatre anys no només ha omplert de cultura –Cultura– carrers, places, balcons, equipaments i comerços del barri –el seu és reivindicar i revolucionar cada racó–, sinó que s’ha aconseguit ser refugi i trampolí per a xavals fins aleshores deslligats del teixit associatiu del barri i aconseguir ni més ni menys que un dels guardons més prestigiosos de la ciutat.

«És una situació estranya. D’una banda ens estan premiant per dinamitzar culturalment Trinitat Vella, però d’altra banda, el mateix ajuntament ens ha multat per organitzar un altre acte cultural al barri», apunta la jove activista cultural amb una barreja d’emocions a l’estómac.

La María recorda que Maletas va néixer perquè els joves tinguessin més a prop «el que en altres llocs estaven veient i al seu barri no passava». Van començar creant una minúscula companyia de teatre a l’Espai Via Barcino, Señoras Bien, però de seguida van veure que la set que tenien d’implicar-se al barri transcendia al que podien arribar amb un grup de teatre. «Volíem fer més coses», resumeix la jove. No en va un dels seus projectes estrella és l’aplaudit documental ‘Els joves fan coses’.

Un dels actes que la María recorda amb més carinyo de la primera edició del festival multidisciplinari El Charco va ser la ruta de teatre pels balcons de cases del barri que els agradaven –«per moure la gent de la plaça i que s’atrevissin a passar per tot arreu»–, en la segona edició van organitzar ‘microteatre’ als comerços: «A la carnisseria de la Montse, al bar del Santana...», enumera.

Premiats, però sense local

Si Maletas Viejas es va fer ‘gran’ a partir d’una formació de monitors al barri, on la María i el Dani van conèixer altres joves als quals van explicar el projecte i es van anar animant entusiasmats; a partir de Maletas va néixer l’associació de joves de La Trini. Es reuneixen tots els dimarts a la tarda a la plaça. «Ho fem allà per ser visibles i accessibles, però també perquè no tenim local», aprofita per reclamar Martínez.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

«Això del premi ha sigut una supermotivació per a la tercera edició d’El Charco», apunta radiant Nadia Vázquez, també de 22 anys. «M’agrada estar involucrada en coses del barri; coses que potser jo sola no faria. Som una petita família», acaba emocionada.

Social i comunitari

Per a Rocío Gómez, una altra de les exultants membres de Maletas Viejas, l’entitat és «un espai molt necessari a la Trini». «A mi el que m’atrapa de Maletas és la tasca educativa, social i comunitària. Veure que la gent respon, que s’interessen. La Campanya de Reis d’aquest any ha sigut molt bonica. És una cosa que cal fer i que hem de fer els joves», reflexiona. I David Ramírez, un altre dels motors de Maletas, remarca també el fet d’aconseguir que gent que fins al moment no s’involucrava en el barri s’hi vinculés. «Crear espais amb altres mirades. Amb una mirada feminista i LGTBI. El primer Charco va tenir com a fil conductor la dona a la perifèria», reivindica.