Els trens de la L-9 del metro aniran de Santa Coloma al Prat el 2027

No consta que la tuneladora de la L-9 disposi de distintiu ambiental de la DGT. És un vehicle, sí, però, en un suposar, se l’hauria d’incloure en la categoria de serveis i transport públic, cosa que li permetria perforar la ciutat sense adhesiu. Serveixi la metàfora per recordar que la màquina fa més de 10 anys que està parada sota terra perquè el projecte va ser víctima de la crisi; o de les crisis de les prioritats. Aquella aturada va generar dos compartiments estancs que han anat creixent de manera intermitent, deixant en repòs el tram central, el que de veritat dona sentit a un dels traçats de suburbà més llargs d’Europa. Quan estigui acabat, diuen els que en saben, es passarà de 23 a 113 milions de viatges a l’any. Això hauria de passar el 2029. Però dos anys abans, quan la galeria estigui completada, els trens ja podran anar de cap a cap, de Santa Coloma al Prat. Tot això té un cost de 926 milions d’euros, finançats amb fons propis de la Generalitat. Molt semblen haver canviat les coses: ni crèdits ni almoina europea.

La bèstia de metall ara mateix està just sota de l’encreuament del carrer de Manuel Girona amb Marquès de Mulhacen, no gaire lluny dels pavellons Gaudí, propietat de la Universitat de Barcelona, i a escassos 150 metres del Reial Club de Tenis Barcelona. El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha passat revista aquest dimecres a la tuneladora i sembla que tot està en ordre. «Avui és un bon dia», ha resumit, mentre ha recordat que aquesta és «l’obra civil més important dels últims 20 anys a Catalunya». Després ha intervingut la tinenta d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, que ha retret els 15 anys d’abandonament de l’obra i els sobrecostos, però també ha aplaudit que es reprenguin els treballo en aquest projecte «important, esperat i necessari». «Faig una demanda en nom de la ciutat –ha dit–, que fem un esforç en inversió i execució per complir amb els terminis que anunciem a la ciutadania».

Segons detallen des de la conselleria, els treballs de resurrecció (mantenir-la dormint durant aquests anys sense activitat ha tingut un cost de 7,5 milions d’euros) es van iniciar l’estiu passat i el trepant ha pogut menjar granit i pissarra fins a la plaça de Lesseps, un serpentejant traçat de 4,2 quilòmetres. La premsa no ha pogut visitar la locomotora, però sí l’enorme forat deixat al seu pas a la futura estació de Camp Nou. Recorda el rastre que deixen els cucs d’Arena de Dune, la novel·la de ciència-ficció escrita per Frank Herbert el 1965.

On vaig dir dic

El Govern sembla mantenir intacta la promesa que va fer l’anterior conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que el desembre del 2020 va dir que l’L9 estaria 100% operativa el 2029. El que canvia, o es corregeix, és el calendari d’obertura d’estacions, que llavors es va detallar baixador per baixador i ara es deixa més en l’aire. Totalment en l’aire. És a dir, que s’aniran obrint i incorporant el servei així que s’acabin i s’inaugurin. Em aquella planificació, ara posada en quarantena, Putxet era l’última a veure la llum, entre el 2028 i el 2029. El que també canvia és el mètode de finançament. Falten per invertir 926 milions d’euros, d’un total de 5.942 milions. Molt lluny dels prop de 2.000 que figuraven en els encàrrecs inicials, en el salt de segle.

El novembre del 2020, la Sindicatura de Comptes ja va advertir d’un sobrecostos del 251%. L’organisme assegurava que la despesa, fins al 2016, ascendia a 6.916 milions d’euros. A això caldria afegir l’invertit en aquests sis anys, en els quals s’han posat en marxa deu estacions més del ramal sud. La diferència entre els 5.942 que admet la Generalitat, que només es fixa en obra executada, i els 6.916 que posa sobre la taula la Sindicatura (ara, en nombres rodons, serien més de 7.500) hi ha que els segons inclouen tota la despesa financera, és a dir, la devolució de crèdit.

L’apreciació del Govern, per portar-lo al terreny domèstic, seria com dir que el banc t’ha donat una hipoteca de 300.000 euros i que, per tant, la teva inversió final serà de 300.000 euros. Com si els interessos no comptessin.

Res de rescats

En qualsevol cas, per finançar els gairebé 1.000 milions pendents, la Generalitat descarta demanar un crèdit al Banc Europeu d’Inversió (BEI) i tampoc s’espera que arribin fons europeus de rescat per a aquesta causa. La idea és finançar l’obra per la via més mundana possible: els pressupostos anuals del Govern. Segons el director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat, els diners estan garantits, fins i tot encara que hi hagi pròrroga pressupostària que no permeti realitzar inversions noves.

Notícies relacionades

Arriben les obres a la L9 del metro a Santa Coloma per reforçar l'estructura del túnel

Una carrera solidària per a famílies i gossos

La previsió amb la qual treballa Territori és que la tuneladora, que avança uns 200 metres per mes, arribi a Mandri l’estiu del 2023 i que acabi la feina el desembre del 2024 amb el seu desembarcament a la plaça de Lesseps, per on sortirà a la superfície després de 15 anys sense gairebé veure la llum del sol. L’obertura de les estacions del tram central es realitzarà a partir del 2027. La posada en funcionament d’aquests primers baixadors permetrà que els trens ja vagin de cap a cap, des de Gorg (L-10) i Can Zam (L-9) fins a l’aeroport del Prat (L-9) o fins a ZAL / Riu Vell (L-10), a la Zona Franca. Els trens passaran de llarg de les terminals en obres i aniran incorporant-les així que s’acabin els treballs en cada una. Fins que, el 2029, sigui Putxet o qualsevol altra, s’obrin les portes de l’última estació de tot el recorregut.

José Catalán fa més de dues dècades que va de túnel en túnel i a les obres de la L-9 és l’encarregat d’exteriors a platja via. Explica que a tots els túnels se sol col·locar una verge de santa Bàrbara, patrona dels miners i artificiers. «Toco ferro, però en els últims 21 anys m’ha anat molt bé tenir-la al meu costat». La té elevada, lluny de les màquines, i just a sota hi ha per posar espelmes Els protegeix d’accidents i desgràcies laborals, però res va poder fer, perquè no està al seu negociat, per evitar la crisi econòmica. Això són coses de sant Pau.