Arquitectura

¿Com serà la Barcelona del futur? Rehabilitada, sostenible i eficient

¿Com serà la Barcelona del futur? Rehabilitada, sostenible i eficient

Ricard Cugat

  • El futur social i ecològic de Barcelona requereix millorar el seu antiquat parc de vivendes, que té una mitjana de construcció de l’any 1947, a partir de criteris de sostenibilitat ambiental i eficiència energètica

  • Al Poblenou se situa el primer pis reformat com a casa passiva, un concepte que advoca per adaptar les construccions a les condicions climàtiques per minimitzar la despesa energètica i les emissions de CO2

6
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Com serà la ciutat del futur? Explica l’arquitecte Josep Bohigas que la pregunta és recurrent per part dels visitants de Barcelona Regional, el ‘think-tank’ que dirigeix i es dedica a repensar el futur urbà, i la resposta que ofereixen és sempre la mateixa: portar el personatge que interroga a la finestra i contestar que possiblement serà igual que el que es veu però millorat, ja que la idea d’una ciutat perfecta dissenyada des de zero ni tan sols arriba al grau d’utopia. Una millora que significa treballar sobre l’existent per fer-lo més eficient. Barcelona, com la majoria de les capitals europees, ja està construïda, queda poca cosa per aixecar de nou i encara més per aquesta zona, on gairebé no hi ha espai buit. 

Rehabilitar el que hi ha construït

Així que el que s’ha de fer és agafar allò ja construït i rehabilitar-ho seguint els paràmetres de màxima sostenibilitat i mínima empremta ecològica. El futur, doncs, tant urbà com planetari passa per frenar l’emergència climàtica també des de l’arquitectura. Això val per a totes les escales de l’urbanisme, vivendes incloses o, millor, sobretot per a les vivendes. Les dades avalen l’afirmació: l’energia necessària per a la construcció, manteniment i ús dels edificis, siguin públics o privats, escoles, hospitals, oficines o pisos suposen el 40% del consum energètic de la Unió Europea i els edificis estan, a més, entre els principals emissors de diòxid de carboni (CO2: concretament, el sector domèstic és el responsable del 20,4% del total, molt per davant de la indústria (7%) i només una mica per sota del transport (27,41%). 

Parc de vivendes envellit

Més xifres, aquestes centrades a Barcelona, una ciutat amb un parc de vivendes molt envellit i molt poc eficient que implora l’aposta per la rehabilitació: El 1947 és l’any mitjà de construcció de les finques i el 80% estan fora de la normativa energètica (la que obliga a l’aïllament tèrmic); de fet, la classificació energètica de la majoria de les cases de Barcelona és pèssima (categoria E). Tot això porta a una factura energètica mensual mitjana de 200 euros a les vivendes dels barcelonins. Una despesa econòmica i ecològica tan insostenible com millorable. I que sumeix moltes llars en la pobresa energètica.

Entre el 80% i 90% d’estalvi

Dimecres es va parlar d’això i de molt més en la presentació de ShowPass, la primera vivenda rehabilitada a Barcelona amb el segell Passivhaus que l’acredita com a casa passiva. Hi ha més vivendes que s’agencien aquesta denominació, però la que ens ocupa, i la que ocupava la setmana passada un bon nombre d’arquitectes, és l’única que ha sigut auditada i porta el segell creat a Alemanya als 90 per mitigar la pobresa energètica. En aquest cas, la sostenibilitat ecològica i la social van de la mà però per entendre-ho sembla necessari explicar el concepte de casa passiva, que no és cap altra que la vivenda que s’adapta a les condicions climàtiques del seu entorn, i que a través de diferents estratègies arquitectòniques manté un nivell òptim de confort (fresc a l’estiu i càlid a l’hivern) sense gairebé aportacions energètiques (calefacció o refrigeració). El resultat és una dràstica reducció de la factura energètica, entre el 80 i el 90%, i de les emissions de CO2

Mirar al passat

El resultat també és una mirada al passat, quan el concepte passiu formava part de la construcció de manera natural. Així, l’arquitecte Micheel Wassouf, autor i propietari de la ShowPass, recordava com Sòcrates (V aC) va redissenyar el mègaron (el gran saló principal de les construccions de la Grècia clàssica) donant-li una forma trapezoïdal per captar més energia solar a l’hivern i a l’estiu tenir el sol a ratlla, i el confort amb els sortints del porxo. Tot i que no fa falta remuntar-se a l’antiguitat per constatar que no fa gaire l’arquitectura continuava sent passiva. Ho recordava Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes: «Ho és l’arquitectura mediterrània tradicional: protecció solar, parets gruixudes, ventilacions creuades, finestres obertes quan no toca el sol i tancades quan pica fort. Confort sense necessitat de màquines». I ho recordava, també, l’arquitecta Beth Galí: «Les generacions anteriors, sense saber-ho, feien cases passives. Llavors, els estudis d’orientació, les ventilacions creuades i les proteccions solars era tan o més importants en la construcció d’una casa que la forma de la casa per si sola». 

Al Poblenou

La cosa es va començar a torçar quan es van deixar els materials naturals (d’allà el capítol brutal dedicat a les condensacions en el Codi Tècnic), els edificis es van fer impermeables i es va imposar, per sobre de tot, l’estètica. «Potser el més innovador és anar cap al passat i recuperar les coses que es feien, amb l’avantatge que ara es poden quantificar i mesurar, es poden certificar i provar per veure què funciona millor», afirma l’arquitecte Miquel Àngel Julià. I això és, ni més ni menys, el que ha fet Wassouf a ShowPass, la casa centenària de Poblenou, perquè no només l’ha convertit en passiva i habitable (viu allà amb la seva família), sinó que l’ha transformat també en un laboratori (està totalment monitoritzada per comprovar què funciona i què no) i en un ‘showroom’ obert a tots els interessats que vulguin veure com canviar una vivenda per fer-la sostenible. 

Per a totes les rendes

El fet es resumeix en un bon aïllament tèrmic, l’absència total d’infiltracions d’aire, una gran protecció solar, la col·locació de finestres eficients i una ventilació controlada que aconsegueixin mantenir una temperatura de confort durant tot l’any i que només en moments puntuals necessita refrigeració o ventilació suplementària, que s’aconsegueix amb bombes de calor que funcionen amb plaques fotovoltaiques. I tot això amb materials de baix impacte ecològic i de proximitat (calç, fusta, terra, suro, llana d’ovella...), de manera que la casa no és només eficient des del punt de vista energètic, sinó que també es considera un edifici CO2

Notícies relacionades

El sobrecost de tanta sostenibilitat és d’un 7% que Wassouf assegura que s’amortitza ràpidament amb l’estalvi de la factura energètica. El repte és controlar els costos per fer assequible el projecte a totes les rendes (a Navarra ja s’està construint vivenda de protecció oficial amb els estàndards de casa passiva). I el repte és, també, la rehabilitació en un país on priva la propietat horitzontal. Guanyar eficiència en una sola vivenda és possible, però hi ha coses que s’han de fer de manera integral i cal que les comunitats de veïns es posin d’acord. Una tasca gens fàcil que des del Col·legi d’Arquitectes suavitzen amb la figura de l’arquitecte mediador. 

L’oportunitat dels Next Generation

«La rehabilitació energètica pal·lia la contaminació, redueix la pobresa energètica, millora la salut i, a la llarga, estalvia diners al privat i a l’administració pública», afirma Bestraten, que recorda que els fons Next Generation de la UE són una gran oportunitat per subvencionar tots aquests canvis. I mitigar la pobresa energètica que viu un 10% dels ciutadans de Barcelona.