El ‘ressuscitat’ reglament de participació dificulta les consultes ciutadanes a Barcelona

La nova versió del reglament de participació ciutadana que el ple de l’Ajuntament de Barcelona té previst aprovar aquest divendres amb els vots de BComú, el PSC, ERC i Junts és molt més restrictiva que la tombada definitivament als tribunals el març del 2021. El principal canvi és que, amb el nou reglament, per impulsar una consulta des de la ciutadania, aquesta haurà de reunir 88.709 firmes en tres mesos, en lloc de les 15.000 previstes en l’anterior text. A més, una vegada reunit aquest nombre descomunal de recolzaments en tan poc temps, la consulta haurà de ser aprovada primer per majoria absoluta en el ple municipal i després, segons recull la legislació vigent, haurà de tenir el vistiplau del Consell de Ministres.

Un ‘viacrucis’ que les entitats que la impulsen veuen gairebé impossible. Per això han demanat als quatre grups municipals que aquest divendres aprovaran la nova versió del text –«de redacció molt conservadora per evitar que prosperi una nova onada de recursos»– que aprovin també una declaració institucional per sol·licitar al Parlament de Catalunya que canviï la llei catalana de consultes –la que obliga a aquestes 88.709 firmes– i redueixi la xifra fins a les 15.000 del reglament anterior. 

Context necessari

El regidor Marc Serra ha volgut posar context. «No es tracta del reglament de Colau; és un reglament molt participat amb un ampli consens polític i social i que ve de lluny. El primer esborrany es va aprovar en el mandat de Xavier Trias», ha dit el regidor en la sessió de treball per exposar-ne el contingut. El text que substitueix va ser aprovat l’octubre del 2017 i bombardejat a recursos, «centrats bàsicament a mirar d’impedir una consulta sobre la remunicipalització de l’aigua», ha precisat Serra. En total, més de 40 recursos que van derivar en 10 contenciosos, impulsats per entitats com l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica (organització que també s’ha enfrontat amb Colau per les subvencions a entitats socials). Els recursos van seguir les seves vies. L’octubre del 2019 es va declarar la nul·litat del reglament. L’ajuntament va recórrer la sentència, però el recurs va ser inadmès, així que el març del 2021 va quedar declarat oficialment nul. Des d’aleshores treballen en el consensuat (i jurídicament mirat amb lupa) text presentat aquest dimecres.

Un 90% igual que l’anterior

Serra remarca que en un 90% el text és igual que l’anterior, però que s’hi han introduït canvis procedents de les sentències, en les quals s’exigeix a l’ajuntament que les consultes s’han de regular a partir de les lleis vigents, no de la Carta Municipal.

Des del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) apunten que saben bé el que costa reunir 1.000 firmes, així que no es poden ni imaginar com en podrien reunir gairebé 90.000, de manera que insisteixen a posar tots els esforços en el canvi de legislació catalana. En la mateixa línia es pronuncien des de la FAVB: «Per arribar a reunir 88.709 firmes en tres mesos, qualsevol organització hauria d’aturar tota la seva activitat per centrar-se en això, i, tot i així, potser no hi arribarien», s’ha sumat Albert Recio, vicepresident de la federació.

¿El nou reglamenti està blindat?

A l’obligada pregunta sobre si el nou reglament està ara blindat davant previsibles nous recursos, Serra respon rotund que el text «disposa de la màxima seguretat jurídica». 

La següent qüestió obligada és també clara: ¿Amb el nou reglament es podria fer la consulta sobre la remunicipalització de l’aigua que ho va desencadenar tot? El regidor respon igual de contundent: «Sí, es podria fer» (malgrat que seria difícil ateses les traves exposades anteriorment).

Altres actors

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Més enllà de les consultes, el tema estrella, el reglament recull moltes altres formes de participació. «Una altra de les novetats és que facilita la participació d’entitats sense personalitat jurídica, plataformes veïnals que s’organitzen al voltant d’un conflicte i la participació de les quals fins ara no estava reconeguda», prossegueix Serra, que apunta també que el reglament recull altres formes de participació, com els pressupostos participatius, els debats deliberatius fets per sorteig (com el Fòrum Jove, en el qual van participar 100 menors de 30 anys dels 10 districtes) o la participació telemàtica, a la qual es dedica un capítol sencer.

Un altre dels canvis introduïts és que, «si la naturalesa ho requereix», es pot reduir l’edat de participació a menors de 16 anys, per exemple, si nois de 14 anys volen organitzar alguna cosa en relació amb el seu institut.