Barcelona es llança a buscar la capitalitat europea del comerç de proximitat

Si un comerç distingeix l’ADN de Barcelona del de moltes altres grans ciutats és el de barri, que rega de botigues la ciutat d’una punta a l’altra, assegurant la majoria de béns i serveis a pocs passos de casa. Aquest comerç pròxim, com a valor que humanitza les grans urbs i facilita la compra a qualsevol veí, bé mereix una capitalitat que el promocioni i difongui. Per això, l’entitat Barcelona Comerç (com a gran patronal dels eixos no centrals) ha presentat aquest dijous el projecte de Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat i la candidatura de la capital catalana per ser la primera a acollir-la el 2023.

Després d’uns quants anys treballant en aquesta idea, i quan la pandèmia ha reforçat el paper dels establiments dels barris com a punts de subministrament i socialització, ha arribat el moment de llançar una iniciativa a la qual s’augura l’èxit. El president de l’associació, Salva Vendrell, l’ha exposat aquesta tarda davant els representants institucionals, la societat civil i les entitats. No hi han faltat el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el secretari del Departament d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos; la presidenta del Comitè de Peticions del Parlament Europeu, Dolors Montserrat, i el director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera.

«Barcelona té els atributs i la força per ser la primera gran capital», ha assenyalat Vendrell, acompanyat pels representants dels 23 eixos que aglutina, i defensant la preservació de la identitat de les metròpolis europees, reduint la seva «desertització» comercial. També ha deixat clara la seva voluntat que sigui «un projecte de ciutat, de país i d’Estat, una veritable causa comuna europea».

Programa en maduració

Tot i que el programa local encara s’hauria de detallar, en cas de tirar endavant la iniciativa, la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat proposa que cada any una ciutat aculli accions i activitats informatives, divulgatives i formatives dirigides a la ciutadania i els comerciants amb el repte de «posar en relleu el comerç de proximitat i contribuir a la consciència col·lectiva de la seva importància en l’àmbit econòmic i social», segons recull el document.

A Barcelona se suggereix crear un punt de trobada entre entitats de comerç i ciutats europees, «posant en comú les estratègies, polítiques i bones pràctiques, publicoprivades i socials, sobre sostenibilitat, digitalització, tecnologia, mobilitat, polítiques urbanístiques, logística, gestió comercial, màrqueting, comunicació i responsabilitat social», a través de jornades, taules de treball, formacions, esdeveniments i altres.

Per a Castellanos, la candidatura local «és una declaració d’intencions de com Barcelona, i per extensió Catalunya, es vol presentar al món com a model comercial». També Collboni ha defensat amb passió la iniciativa i que el model de proximitat «forma part del model social europeu», a més d’anunciar que aquest any el consistori tornarà a sufragar el 75% de la il·luminació dels carrers comercials de Barcelona. I Montserrat ha assegurat que el projecte la va enamorar des dels orígens i compta amb tota la seva implicació: «Estic convençudíssima que ho aconseguirem».

Barrera ha recordat l’«enorme» impacte de la crisi sanitària en el comerç, que va generar el tancament de prop de 3.000 establiments a Barcelona i el paper dels fons Next Generation per pal·liar la situació. No ha passat per alt que el comerç és el segon sector «més important» de la Unió Europea per a l’ocupació. En el cas barceloní, el de barri va demostrar tenir molta més resistència a la pandèmia, ja que els barris se’n van nodrir durant mesos i amb gran fidelitat. En canvi, el centre de Ciutat Vella va resultar molt més perjudicat, ja que davant l’absència de turistes molts establiments van abaixar la persiana, incapaços d’afrontar lloguers molt alts. Encara avui, es compten per desenes els que segueixen en traspàs.

Calendari i arguments

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Per fer realitat el projecte, a finals d’aquest mes viatjarà a Brussel·les una delegació de Barcelona Comerç, que de la mà de Vitrines d’Europe i amb recolzament d’entitats de comerç de la resta del continent, establirà contactes institucionals i el presentarà davant el Parlament Europeu i la Comissió Europea, han explicat.

Els arguments són de pes: consolidar el comerç local com a base del comerç europeu, incorporar objectius de desenvolupament sostenible, «digitalitzar de forma constructiva i no destructiva», garantir els drets de consum dels europeus, estendre el model més enllà de la UE i fomentar l’ocupació comunitària. Una teoria més fàcil d’interioritzar si un passeja per Sants, Sant Andreu, Gran de Gràcia o Maragall i s’imagina com serien els barris sense aquest batec comercial.