Barcelona impulsa negocis que donin ànima als barris

El balanç des del seu inici és de 576 propostes econòmiques o innovadores que han arrelat als barris, amb un total de 13 milions d’euros aportats per l’ajuntament. I sobretot, que han afavorit fins ara la contractació d’unes 2.000 persones, amb una mitjana per projecte de 22.257 euros, ha resumit aquest dimarts el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Jaume Collboni, lloant la «capil·laritat» d’aquesta eina per encaixar a qualsevol barri de la ciutat.

La nova ronda d’ajudes, que es podrà sol·licitar fins a l’abril i els beneficiaris de la qual es donaran a conèixer al juliol, s’articulen en sis modalitats. Entre les quals, el pla ‘Amunt persianes’ per fomentar la reobertura d’activitats en locals tancats i la millora de negocis en planta baixa en el marc del Pla de Barris –per incentivar l’activitat comercial en zones desfavorides, segons ha detallat Félix Ortega, director de Barcelona Activa–, la innovació socioeconòmica, el foment de l’ocupació de qualitat (incloent col·lectius vulnerables), les activitats vinculades al turisme sostenible, també a l’alimentació i consum responsable, així com als nous centres de distribució urbana d’última milla que apuntin a disminuir la contaminació.

A aquest últim àmbit pertany precisament la iniciativa impulsada per dins del Taller Escola Barcelona, sota el paraigua de TEB Bellvitge i la marca En Bones Mans, que des de fa tres lustres treballa en l’àmbit del repartiment sostenible i amb finalitat social, i que dona feina a persones amb discapacitat intel·lectual. Una recent subvenció de 38.000 euros els ha pogut ampliar la seva aliança amb l’entitat de paqueteria Koiki i desenvolupar un ‘hub’ o gran magatzem central al Bon Pastor. Allà descarreguen camions d’empreses amb les quals treballen, mentre que ells distribueixen la mercaderia amb vehicles elèctrics cap a minihubs a vuit mercats municipals amb què ja feien repartiment de cistelles de la compra (unes 1.000 al dia incloent una cadena de súpers, amb 75 treballadors). Però la nova activitat se centra en paqueteria d’‘e-commerce’ que un equip amb 15 persones, que anomenen «caminants», reparteixen a peu pels barris des d’aquests punts. Són centenars d’entregues diàries que necessiten uns carros especials i aconsegueixen que aquesta última milla sigui sostenible i fomenti un treball d’integració social, relata a aquest diari Joan Berruezo, director de Serveis.

‘Amunt persianes’

Per a aquesta sisena edició, els 2,93 milions (una de les partides més elevades fins ara) s’enfoquen especialment en l’apartat ‘Amunt persianes’, que s’emporta un 40% del pressupost total, «contra la desertització comercial» als barris. Les ajudes poden assolir fins i tot un 80% d’un projecte, tot i que tenen limitacions de 40.000, 20.000 o 6.000 euros, segons les modalitats. Els diners poden destinar-se tant a obres, com a compra d’equips o maquinària, lloguer o creació de plantilles, entre d’altres.

En el cas de Ponce, amb el seu bar a Horta, aquesta aportació ha representat més del 20% de les despeses de muntar el negoci. L’emprenedora ha aparcat la seva professió de dissenyadora per rellançar l’entranyable i ampli bar, al qual ara acudeix a esmorzar l’anterior titular i propietari del negoci, als seus 90 anys. «Tenim una vocació molt de barri i una oferta de tres en un». Es refereix a incloure de l’esmorzar de forquilla (del ‘cap i pota’ a l’entrepà de mandonguilles) que atrau residents i esportistes que transiten per la zona, als combos de migdia i l’oferta de «gastrobar» de cap de setmana, potenciant el producte de qualitat, proximitat i comerços pròxims. «De moment no hi ha descans», assumeix amb horaris de matí a nit. Però fins i tot irrompent en un any difícil té ja set persones contractades, de les quals sis són del barri.

Dret universal a la higiene

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

A Eva Manrique, una experiència en el transport públic amb una persona sense sostre que va ser marginada per la seva falta de lavabo l’ha portat a treballar pel «dret universal a la higiene personal», en paral·lel a la seva activitat professional. Després de contactar amb diverses oenagés va derivar la seva solidaritat a crear una singular entitat sense ànim de lucre d’economia solidària que s’articularà (obre a l’abril) com una bugaderia d’autoservei amb oferta convencional –ConviureNet–, però els ingressos de la qual aniran íntegres a proporcionar aquests serveis a persones que per no tenir sostre tenen difícil l’accés al lavabo. Per tancar el cercle, també hi haurà espai de dutxa. «Serà també un punt de trobada, recuperant aquesta idea dels antics safarejos de fer ‘safareig’». Associada amb tres persones més, ha avalat el projecte i aconseguit un 30% del capital necessari per a maquinària i obres mitjançant el programa municipal. I ha triat Ciutat Vella per ser la zona amb més persones sense llar i amb una gran afluència de públic que pot donar sortida a aquest negoci, a la zona de Santa Caterina. «Cal trencar prejudicis i barreres», encapçala.

Collboni ha emfatitzat que malgrat que l’Eixample continua sent sent el districte econòmic per excel·lència a Barcelona, en els últims anys s’han potenciat per aquesta via 94 projectes a Ciutat Vella, 71 a Sants-Montjuïc, 68 a Sant Martí i 56 a Nou Barris, amb el repte d’«equilibrar» el territori i encoratjar la seva activitat econòmica.