Victòria veïnal

Barcelona compra la finca amb més història de la plaça de George Orwell

  • Els inquilins d’Arai, 3, fa 20 anys que estan instal·lats en la incertesa, des que el 2002 va morir la propietària de la finca, en un primer moment semblava que sense testament

  • La comissió de govern ha aprovat aquest dijous l’adquisició de l’immoble a la fundació que va resultar ser-ne l’hereva amb la idea de protegir els actuals inquilins i sumar els pisos buits a la bossa pública

Barcelona compra la finca amb més història de la plaça de George Orwell

Ricard Cugat

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de 20 anys en els llimbs immobiliaris després de la mort de la propietària el 2002, els veïns del número 3 del carrer d’Arai, a la sempre convulsa plaça de George Orwell, comencen a respirar una mica més tranquils. Aquest dijous la comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat l’«adquisició directa» de la finca a la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica (FCRB), després d’un llarg i complex procés l’actual propietària, per gairebé quatre milions d’euros (3.971.920,74), als quals el consistori calcula que n’haurà de sumar 1.782.600 més per rehabilitar-la.

Malgrat que resumir l’alambinada història d’aquest senyorial edifici en el passat –en un barri Gòtic on després de l’efímera treva pandèmica una altra vegada és gairebé impossible passejar sense haver d’esquivar algun grup de turistes distrets– és missió gairebé impossible, aquí va un intent. La seva propietària, María Teresa Vives, va morir el 2002 sense testar, o així es va creure en un primer moment, amb la qual cosa la finca va passar a mans de la Generalitat, una cosa que els inquilins no saber fins a set anys més tard («temps durant el qual l’administrador de la finca va continuar cobrant els lloguers com si res hagués passat», recorda Igor Binsbergen, veí de l’edifici des dels anys 90.

La subhasta

El juny del 2015 la Generalitat va treure a subhasta l’edifici –amb un preu de partida de 3,3 milions– però la licitació va quedar deserta.

Per si no fos prou, mentrestant, el 2016, va aparèixer una hereva, la FCRB,i durant un llarg i anguniós període de temps els veïns de l’edifici van ser marejats, d’una institució a l’altra, quan s’interessaven pel seu futur i exigien els seus drets com a inquilins, una cosa que van fer acompanyats per la plataforma veïnal Resistim al Gòtic, des del principi, lluita a la qual es va afegir al cap de poc temps el Sindicat de Llogateres.

Binsbergen llegeix la compra aprovada aquest dijous com «el millor dels desenllaços possibles», però, com la resta de veïns –una pinya durant el llarg període de resistència–, es mostra contingut fins que conegui els detalls del seu futur i tingui algun paper firmat. De moment, com la resta, fa anys que enllacen efímeres pròrrogues.

La regidora de Vivienda, Lucía Martín, i el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, es mostren satisfets amb l’operació, en la qual fa anys que treballen empesos per un veïnat que tenia molt clar que era casa seva i no pensaven tirar la tovallola.

Si això no funcionava, em veia llogant una habitació en la meva vellesa

«Als inquilins actuals se’ls regularitzarà la situació –els tranquil·litza el regidor– i els pisos buits passaran a la bossa de vivenda. És un pas més en una aposta clara per guanyar vivenda pública al Gòtic que va començar amb la instal·lació de l’Aprop a Nou de Sant Francesc i va seguir amb l’acord per traslladar dependències municipals a la Via Laietana i guanyar 70 pisos al barri i continua amb la compra d’Arai, 3». Quant als locals comercials, que amb la compra passaran a ser també municipals, Rabassa assenyala que «tard o d’hora passaran també a ser baixos de protecció oficial destinats a afavorir el comerç de proximitat.

Esther Castilla és una altra de les inquilines que s’han deixat la vida en la llarga batalla per quedar-se a casa seva; al seu barri. «Han sigut molts mesos i anys d’incertesa i de creure que, si això no funcionava, no em quedaria més remei que buscar una habitació, a la vellesa; amb els preus actuals no hi veia cap altra sortida», assenyala Castilla, que no es cansa de remarcar el seu agraïment a tota les persones que els han «inspirat i recolzat incondicionalment».

«M’han donat l’oportunitat de veure com una cosa que ressonava en mi des de la meva joventut, allò de ‘la solidaritat mou muntanyes’, es feia realitat», prossegueix la dona, que s’emociona veient fotografies de les accions que van organitzar en defensa de l’edifici durant els últims anys. «Mira, moltes d’aquestes persones no viuen a l’edifici i mai fallaven. No lluitaven per un interès personal, lluitaven pel barri», destaca la veïna, que somia poder tenir els seus pares a prop per poder cuidar-los mentre encara treballa, en una mena de ‘cohousing’ intergeneracional.

Notícies relacionades

Una de les persones que apareix en aquestes imatges és Martí Cusó, activista de Resistim al Gòtic, que coincideix amb Castilla que «aquesta compra és una victòria veïnal que demostra que la lluita organitzada i col·lectiva funciona». «És una excel·lent notícia. Hem de seguir perquè és la manera: recuperar vivenda privada per fer vivenda pública és una manera de repoblar i fixar població, en un barri tan pressionat per la gentrificació», apunta.

18 vivendes

Quant a la inversió total sumant la compra i la rehabilitació –5.754.520,74 euros–, des del consistori remarquen amb satisfacció que «representa un estalvi del 25% respecte a la mitjana del preu de les operacions al Gòtic en els últims mesos». La finca té una superfície construïda de 2.114 metres quadrats i està formada per 11 vivendes –set llogades i quatre tapiades, les quatre que passaran directament a la bossa de vivenda–, tres locals i tres magatzems i el pressupost de la rehabilitació també inclou la partició d’alguns dels pisos, els molt grans. Calculen que, una vegada instal·lat l’ascensor, en sortiran unes 18 vivendes.