Barcelona mostra la seva «màxima sorpresa» per l’anul·lació de la ZBE i recalca que continua vigent

Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, ha sigut l’encarregat de comentar per part de l’Ajuntament de Barcelona la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’anul·lar l’ordenança municipal que regula la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a l’entendre que falten informes que avalin algunes restriccions.

La reacció és d’estupor: «La sentència ens ha causat sorpresa i perplexitat. Va en la direcció contrària dels tribunals europeus, que ens demanen què fem per millorar la qualitat de l’aire i que ens demanen que justifiquem les moratòries de la Zona de Baixes Emissions». «Ens jutgen dues vegades», ha afegit en al·lusió als tribunals europeus i al TSJC.

Badia ha recordat que la sentència no és ferma i ha assegurat que «deixa en indefensió els que pateixen l’aire de la ciutat» i ataca el que ha definit com «una eina consolidada» que ha sigut adoptada per 300 ciutats europees. El regidor ha remarcat que malgrat la sentència, la ZBE està vigent a Barcelona: «Si demà un vehicle sense etiqueta entra a la zona vetada en l’horari prohibit, serà multat». «Continuarem treballant, no podem deixar els veïns desprotegits», ha afegit.

Reunió amb la Generalitat

El regidor no ha precisat si el consistori presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, com semblaria lògic, perquè aquesta decisió s’ajorna davant la reunió que aquest dimarts faran els ajuntaments, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). De fet, ha preat que el govern d’Ada Colau havia rebut el text poc abans de la seva compareixença, que s’ha produït a les 18.30 h.

Notícies relacionades

BCN preveu per a L’Escocesa 60 pisos i equipaments

Les obres de l’L8 de Ferrocarrils acumulen 10 mesos de retard

Badia ha recordat que divendres, els consistoris i el Govern català van anunciar la decisió acordada que tots els municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya tinguin zones de baixes emissions, un total de 67 localitats que en principi han d’haver implantat el sistema el 2025.

Una xifra que porta més enllà la norma estatal, que fixa l’obligatorietat a partir de 50.000 habitants. Barcelona, ha remarcat el regidor, és un exemple d’aquesta via que ara rep el rebuig judicial.