La capacitat adquisitiva dels barcelonins va caure un 7% del 2019 al tercer trimestre del 2021

Cotrina i Costa van ajudar aquesta setmana a posar llum sobre unes dades que no tenen precedent a la ciutat. Perquè el consistori ha encunyat una nova eina estadística: la dada trimestral de la renda disponible de les llars. D’ara endavant, les variacions en percentatge de la renda disponible de les llars barcelonines i la seva capacitat adquisitiva es coneixeran cada tres mesos. També la renda primària. Per concepte: la renda familiar disponible són els diners de què disposa una unitat per consumir o estalviar. I és una quantitat que resulta de la diferència entre els recursos i els usos.

Renda disponible, renda primària

Els recursos són el salari, les rendes mixtes (ingressos d’autònoms i per lloguers de propietats) i les prestacions socials (atur, jubilació, erto durant la pandèmia, ajudes per la crisi sanitària). Els usos que es resten als recursos són els impostos i les cotitzacions socials. D’altra banda, la renda primària és la que componen els recursos que tenim abans de la interacció del sector públic, és a dir, abans de rebre les prestacions socials, si algú les percep a la llar corresponent, o pagar impostos i cotitzacions.

Per conèixer la capacitat adquisitiva d’una llar s’ha de tenir en compte la renda disponible de què disposa, en aquest cas s’anomena nominal, i després aplicar-li l’efecte dels preus, és a dir, la inflació. Amb això es determina la renda disponible en termes reals: la capacitat adquisitiva.

Un concepte clau

Aconseguir les xifres trimestrals que aquests dies es coneixen per primer cop és elaborat, sobretot perquè, remarca Costa, se sol donar molta més importància i prioritat a altres dades abans que a la renda disponible per llar, quan segons l’opinió dels experts municipals és l’indicador que millor reflecteix el benestar de la població i per tant molt rellevant a l’hora de triar polítiques públiques. Un exemple que no se li dona prioritat és que les últimes dades de renda disponible de les llars, de l’Idescat en els dos casos, són del 2019 a Catalunya i el 2018 a Barcelona.

En el cas de les dades anuals de renda, l’Idescat els apunta habitualment per districtes i barris de Barcelona. En la nova dada trimestral corresponen només al global de la ciutat. Per arribar a la dada trimestral, els experts han recorregut complexos camins estadístics. O almenys semblen molt elaborats per al profà.

El mètode

A les dades de la renda que aporta l’Idescat s’afegeix un altre element: els que l’INE emet trimestralment sobre salaris, prestacions socials i rendes mixtes. I partint d’un mètode recomanat per l’Oficina d’Estadística Europea, assenyala Costa, es pot construir un model de predicció sobre les dades de Barcelona en funció de com evolucionen les d’Espanya. Perquè la correlació entre les dues evolucions està estudiada, i té una forma, un patró.

En resum: partint de la renda del 2018 es pot avançar en el temps fins a les últimes dades reals existents de l’INE: el tercer trimestre del 2021. A partir d’ara, es podrà conèixer la seva evolució cada tres mesos. Per arribar a les conclusions de l’estudi ara difós, es va atorgar un valor 1 a la situació del 2019. I un cop tots els elements passats pel túrmix estadístic descrit en el paràgraf anterior, es va concloure que en el tercer trimestre del 2021 aquest valor havia baixat a 0,96 quant a la renda disponible per llar. I que una vegada se li aplicava l’efecte dels preus, la renda real, la capacitat adquisitiva, estava en 0,93. I d’aquí la baixada del 7%.

Seguint la taula de l’evolució d’aquesta renda real, sempre donant el valor 1 al 2019, el punt més baix de la capacitat adquisitiva dels barcelonins es tenir lloc en el segon trimestre, el del confinament, quan va caure un 13,8%.

Capacitat adquisitiva i pobresa

Els dos especialistes remarquen que la pèrdua d’un 7% del poder adquisitiu no equival que les llars barcelonines siguin un 7% més pobres. Vol dir que tenen menys opcions de compra. Per a una unitat familiar amb recursos considerables, pot ser un matís no gaire significatiu. Per a una llar en què els diners escassegin, pot resultar bastant més nociu.

A més de la conclusió de la caiguda de la capacitat adquisitiva en un 7%, el nou estudi aporta altres conclusions. La crisi de recursos durant la pandèmia es va notar més el 2020 en relació amb la renda primària, salaris i ingressos diversos de caràcter privat, que amb la disponible, que va baixar menys per l’efecte de les prestacions socials, que es van incrementar.

Ho van fer arran de les polítiques de recolzament d’emergència de les administracions per l’aturada de l’activitat, especialment notòria durant les setmanes de confinament però en molts sectors també en els mesos posteriors. En canvi, al 2021 la recuperació econòmica va fer que la renda primària creixés més que la disponible, en part també perquè les prestacions socials extraordinàries es van anar reduint.

El risc de l’estagflació

Notícies relacionades

La llum trenca tots els rècords i aquest dilluns puja fins als 442 euros

Barcelona, 2.115 pisos públics en obres o en tràmit estaran disponibles el 2024

Costa i Cotrina expliquen que una primera onada d’inflació va venir propiciada per la falta de matèries primeres en un món que s’havia vist aturat per la pandèmia. Una segona onada es deu a l’alt preu de l’energia. Altres factors poden influir en la situació. Un està molt d’actualitat en aquests moments: la guerra d’Ucraïna. Aturar el comerç amb Rússia, indica Costa, tot i que d’entrada perjudiqui especialment Moscou, també afecta la resta del planeta.

El futur és incert. «Sobre la inflació, ningú s’atreveix a dir si serà transitòria», afirma Cotrina. «No és cap bogeria pensar que hi pugui haver recessió i inflació, és a dir, estagflació. Va passar als anys 70 amb la crisi del petroli. És el pitjor del pitjor». Però també afirmen que s’espera una recuperació de la renda, ja que l’ocupació creix i això comporta un augment dels salaris i per tant dels ingressos de les llars.