El jutge confirma la imputació de Colau per les subvencions a entitats afins

El jutge de Barcelona Ignacio Sánchez García-Porrero ha confirmat la imputació de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per les subvencions concedides per l’Ajuntament de Barcelona a diverses entitats afins, entre les quals, l’Observatori DESC –l’alcaldessa hi va treballar abans d’entrar en la política–, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) –de la qual era portaveu i cap visible–, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyers Sense Fronteres. D’aquesta manera, el magistrat rebutja el recurs presentat per l’alcaldessa en què reclamava l’arxivament de la causa per no haver intervingut directament en la concessió d’aquestes partides de fons públics.

El togat argumenta que el Tribunal Suprem afirma que contra la interlocutòria d’admissió d’una querella no es pot presentar recurs i que l’escrit presentat per l’alcaldessa el que fa i «de forma prolixa» és simplement donar una «declaració exculpatòria». En la seva resolució, de menys de tres folis i a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, el jutge recorda que l’admissió a tràmit d’una querella s’acorda quan existeixen uns fets que «indiciàriament» podrien ser constitutius de delicte, cosa que «no implica res més». Així mateix, incideix que el fet que la fiscalia hagués arxivat una denúncia similar no impedeix que s’obri una investigació.

Finançar salaris

El jutge manté així la citació de Colau per al 4 de març en el marc del procés judicial obert pels presumptes delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències i negociacions prohibides. L’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica afirma en la seva querella que l’únic objectiu d’aquestes subvencions era «finançar els salaris, activitats i funcionament general d’organitzacions afins». Com a exemple, esmenta títols d’informes com «Enfortiment de capacitats organitzatives i incidència a La Toglla-Quito» (Perú), «Enfortiment de capacitats a la província d’Inhambre» (Moçambic) o «Compost i educació ambiental a Maputo».

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Fonts municipals han assegurat a aquest diari que el recurs no era contra la citació com a investigada de l’alcaldessa, sinó contra l’admissió a tràmit de la querella, tot i que també en demanaven l’arxivament. Han precisat que des del primer dia tant Colau com l’equip jurídic format per advocats de l’ajuntament amb la col·laboració d’Olga Tubau i Alex Solà treballen amb «la certesa» que la declaració es produirà el 4 de març. I remarquen que s’han remès al jutjat fins a vuit informes tècnics perquè el jutge «disposi de tota la informació necessària abans de la declaració, amb el convenciment que la causa serà arxivada», tal com va passar amb un cas similar a la fiscalia.

Els fons públics

No és fàcil determinar en la querella quina és la quantitat que segons l’entitat que ha denunciat Colau, l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica, està sota sospita. A la part inicial del text de la denúncia, el resum del cas s’inicia així: «En els exercicis 2019 i 2020, el consistori municipal, ha atorgat subvencions per import aproximat de 80 milions, de forma presumptament arbitrària i discrecional [...] amb l’únic objectiu presumptament de finançar les activitats i el funcionament d’entitats com DESC, PAH, ESF, Aliança contra la Pobresa Energètica, etc.». Però aquesta quantitat depassa el total que sumen totes les subvencions municipals d’aquells anys: 67,2 milions el 2019 i 76,9 el 2020. Segons les dades que aporten fonts municipals, les subvencions denunciades sumen 1.225.459 euros en quatre convenis entre 2014 i 2022. De fet, la querella qüestiona les subvencions del període 2014-2021, fins a la meitat del conveni vigent.