Adolf Mas, una mirada de 360º sobre Barcelona

Però la documentació patrimonial, gruix del celebèrrim Arxiu Mas (avui a la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic), és només una part de la seva producció, que també va passar pels retrats i el fotoperiodisme exercit durant la primera dècada de 1900 a Barcelona, llavors una ciutat en transformació, tant urbana, amb la creació de l’Eixample, com social, amb l’ascens de la burgesia i el naixement de la consciència obrera. Sense oblidar la revolució cultural i intel·lectual que s’estava forjant a la ciutat: de 1897 data l’obertura d’Els Quatre Gats, a imatge i semblança de ‘Le Chat Noir’ de París, i de poc abans són l’Ateneu Català (1860) i el Cercle Artístic de Sant Lluc (1893), per posar dos exemples.

I en aquests dos aspectes, fotoperiodisme i retrats, són en els que incideix l’exposició que des de divendres i fins al 8 de maig presenta l’espai Kbr de la Fundació Mapfre. Una forma de rescabalar un artista a qui mai fins ara se li havia dedicat una monografia, però amb un treball que ha proveït, de vegades des de l’anonimat, infinitat de mostres. No hi ha exposició sobre la Barcelona de principis del XX que no compti amb alguna imatge seva. No en va «va ser un dels grans, i un fotògraf que a través de la seva mirada va acabar dibuixant l’imaginari col·lectiu de la Barcelona de l’època. Es va convertir en els ulls de la ciutat perquè estava present en tot el que passava. D’aquí el títol de l’exposició [‘Adolf Mas. Els ulls de Barcelona’] en paraules de Carmen Perrotta, la seva comissària. 

Estampes desaparegudes

Així, les temàtiques que va tocar Mas com a fotoperiodista inclouen un ampli espectre temàtic i tot i que els seus reportatges urbans més celebrats passen per les celebracions de la Lliga Regionalista de 1904, el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana de 1906, l’homenatge a Àngel Guimerà de 1909 i, sobretot, la Setmana Tràgica (1909), el seu primer projecte publicat a la premsa va tenir l’esport i la segona assemblea de la Federació de Gimnàstica Espanyola com a protagonistes, un esdeveniment que el 1900 va reunir 16.000 persones, segons les cròniques de l’època, a la Ciutadella. Però passejar la mirada pel treball de Mas és veure, també, el carrer Ferran decorat per Josep Maria Jujol per a les festes de la Mercè de 1902, Antonio Maura i Alfons XIII amb cotxe de cavalls al voltant de la Sagrada Família el 1904 i la Gran Via sense empedrar i amb nens jugant al mig de l’artèria el 1906. A més de l’estació del carrer d’Aragó encara sense tapar (1904) o el desaparegut Bar Torino, temple modernista i al seu dia considerat el local més luxós de la ciutat.

La transformació urbana de Barcelona es percep també en uns altres dos grans projectes de Mas: la seva participació en el concurs municipal per documentar els carrers que el picot havia d’enderrocar per obrir la Via Laietana i el seguiment fotogràfic que va fer de les modernes infraestructures assistencials impulsades per l’Administració: llegeixi’s, sobretot, la Casa Provincial de la Maternitat i Expòsits de la Diputació de Barcelona, un complex hospitalari per a mares solteres i nens desemparats aixecat a les Corts amb els mètodes pedagògics més avantguardistes. I aquí trobem, també, la sèrie fotogràfica vinculada a les instal·lacions i el funcionament del Laboratori Municipal de Microbiologia, creat el 1886 per al control de la ràbia.

Assidu d’Els Quatre Gats

Però la vida artística i social també va tenir molt a veure amb la producció primerenca de Mas, que es va fer amb tots els intel·lectuals i artistes de la Barcelona de principis de segle. A ells deu els seus retrats, una sèrie gairebé desconeguda que remet a un fotògraf gairebé pictorialista amb personatges amb la mirada perduda i recreant escenografies marianes. No sé sap com Mas va entrar en contacte amb el cercle d’Els Quatre Gats, com també és un misteri com i quan va decidir canviar la seva professió de procurador per la càmera, però era allà, a l’establiment de Pere Romeu amb Santiago Rusiñol i Ramon Casas, amb qui el va acabar unint una gran amistat. Del pintor modernista és un dels logotips que Mas va utilitzar per identificar les seves fotografies, tot i que l’autor de ‘La càrrega’ no va ser l’únic creador que va col·laborar amb el fotògraf: Eusebi Arnau i Alexandre de Riquer també ho van fer.  

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Poc coneguts són els seus retrats però gairebé inèdits són els treballs que va fer per a dues de les grans dives de l’època: Tórtola Valencia i María Barrientos, que, a més, tenen la peculiaritat d’estar il·luminats amb pintura pel mateix Mas. 

En total, l’exposició reuneix 200 fotografies d’època que mostren una Barcelona gairebé irreconeixible vista per un fotògraf que va ser molt més que el gran documentalista del patrimoni espanyol, etiqueta que li va donar la fama.