Memòria local del Baix Llobregat per entendre el món

Les portaven a Can Tirell, a Cornellà, una de les propietats de la família, perquè els masovers les cremessin; però aquests, per sort, no els van fer cas. Si alguna cosa tenien era espai i no els molestaven les caixes, així que les van anar emmagatzemant. Caixes, caixes i més caixes en què van arribar a acumular unes 100.000 cartes escrites entre la dècada dels 50 i els 70 del segle XX per milers de dones anònimes. Sí, es tracta de les missives del Consultori per a la dona Elena Francis i van ser trobades fa 15 anys, el 2006, quan la família Fradera –els empresaris que van impulsar el famós programa radiofònic com a plataforma publicitària per al seu centre d’estètica– va vendre la masia a un promotor i aquesta va passar finalment, via una junta de compensació, a les mans de l’Ajuntament de Cornellà, que va trobar el tresor.

Quan els tècnics municipals van entrar a la masia l’última cosa que esperaven trobar era el testimoni de pròpia mà de diverses generacions de dones que hi despullen, segurament per no tenir cap altre lloc per fer-ho, els seus sentiments i pors. La inesperada radiografia de les invisibles d’un país enterrada sota la pols i un valuós fons epistolar que la ciutat de Cornellà va decidir, sàviament, cedir a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, que el conserva des d’aleshores. 

Del minuciós estudi d’aquest llegat –una de les col·leccions més singulars de l’impressionant Arxiu Comarcal del Baix Llobregat– va néixer el llibre ‘Las cartas de Elena Francis. Una educación sentimental bajo el franquismo’, escrit a quatre mans entre el catedràtic Armand Balsebre i la periodista Rosario Fontova i publicat per Cátedra el 2018.

Una selecció d’aquestes cartes –n’han digitalitzat 10.000, aproximadament un 10% del fons total– serveix a l’arxiu per explicar als escolars del Baix Llobregat com vivien les dones espanyoles durant els anys 50 del segle passat. 

De migracions i divorcis

Tot i que el Consultori d’Elena Francis –que mostra sense filtres les múltiples repressions que patien les dones durant el llarg franquisme–, és sens dubte el fons més mediàtic de l’arxiu, no és ni de lluny l’únic que serveix a la institució per explicar als joves veïns del Baix Llobregat d’on venen. Un dels materials de què Mari Luz Retuerta, l’apassionada directora del lluminós arxiu, parla amb més carinyo és del ‘Documentant Regina, fonts d’arxiu per a la història de les dones’, elaborat a partir de la documentació real d’una veïna de l’Hospitalet que es va separar del seu marit als anys 30 del segle XX i se’n va anar a l’Argentina. Els alumnes de batxillerat estudien a partir de la vida –i les cartes– d’una apoderada Regina des de les migracions del segle XX fins als drets aconseguits per les dones durant la República i les violències patides per aquestes durant la història recent. 

La vida de Regina va marcar tant Retuerta que en un viatge a l’Argentina va anar a buscar la casa on tenien documentat que va viure (aquí està tot registrat), però l’edifici ja no existia. Sí que ho fan, per sort, tots els documents que aquesta arxivera i el seu petit equip guarden amb passió i que ajuden a entendre una mica millor no només el passat, també el present a través de padrons, fotografies i sentències. 

Un altre dels tresors d’aquest equipament, que allotja arxius judicials, patrimonials i fotogràfics, és l’Arxiu Joana Raspall, cedit per l’escriptora en vida. Un dels materials didàctics més interessants que ofereixen als alumnes –consultable a la seva pàgina web– és ‘Documents d’una vida’, en què els estudiants poden veure des de fotografies de la intel·lectual santfeliuenca de totes les èpoques de la seva vida fins a documents que guardava, com el cens de nens escolaritzats a Sant Feliu el 1924 o un fullet en què s’informa de la recollida de firmes de les dones de Sant Feliu per recolzar l’Estatut de Catalunya de 1932 (tot digitalitzat). 

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Raspall va desenvolupar durant el franquisme una important activitat cultural en gran part des del Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat. Durant aquests anys grisos només l’Església podia fer possible la represa de les activitats culturals tradicionals catalanes; així que va ser des del Centre Parroquial des d’on van fer ressuscitar les sardanes i el teatre en català. I va ser aquí on Raspall va fer públic el seu compromís amb la llengua i la ciutat, com està documentat en centenars de papers conservats al seu arxiu, al costat de les fitxes dels seus diccionaris. 

Així, en aquest màgic lloc es poden trobar des de pergamins del segle XI a cartells d’entitats centenàries de la comarca o l’arxiu de la Fundació Utopia, arxiu del moviment obrer del Baix Llobregat. Documents cedits per Joan García-Nieto, el mossèn obrer més cèlebre.