HISTÒRIES METROPOLITANES... 10

Sant Feliu: 40 anys de lluita per enterrar la ferida del ferrocarril

Una exposició al centre cívic de Can Calders recorda les lluites històriques del barri fins a aconseguir que comencessin, per fi, les obres per soterrar les vies del tren

«Qui més qui menys, tothom al barri coneix algú que ha mort en el pas a nivell; és un punt negre a la ciutat», assenyalen des de l’associació de veïns

Sant Feliu: 40 anys de lluita per enterrar la ferida del ferrocarril

Robert Ramos

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En una gran lona penjada de la façana del Centre Cívic Les Tovalloles, a pocs metres de la via del tren, la fotografia d’una manifestació pels carrers del barri als anys 80. Es tracta del cartell de ‘L’última mirada abans del soterrament. El passat i el present de Can Calders en imatges’, mostra que recorda les lluites històriques d’un barri que, per fi, sembla estar a punt de viure la tan esperada transformació que suposarà el lluitat soterrament de les vies. Unes vies amb un pas de nivell que creuen diàriament unes 10.000 persones. Ferida que trenca el cor de la ciutat, per on passen cada dia 150 trens, que tenen les barreres baixades 50 minuts cada hora.

El freqüentat pas sobre les vies impressiona els forans –no acostumats a veure el perill tan de prop–, que suposa un punt negre per als veïns. A més del molest de la logística d’haver de creuar-lo diverses vegades al dia, qui més qui menys al barri coneix algú a qui el tren li ha arrabassat la vida, amb tot el dolor que això suposa. «Aquesta exposició era una assignatura pendent amb la memòria d’un veïnat que ha patit molt i que ho ha lluitat tot», resumeix Maribel González, secretària de l’associació de veïns de Can Calders, entitat que va encarregar l’exposició a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, que guarden i cuiden amb molta cura tota mena de material sobre la història popular del territori.

Una de les imatges més impactants de la mostra és una fotografia en blanc i negre presa per Blas Serrano el 16 de juny de 1983 de la gran manifestació que va suposar un punt d’inflexió en la lluita pel soterrament. L’atropellament mortal pocs dies abans d’una mestra va commocionar al barri –i la ciutat–, i va ser la gota que va fer vessar el vas. Totes les associacions de veïns de Sant Feliu de Llobregat –en aquell moment, primers 80, amb un gran múscul– van dir prou. Es van organitzar per exigir una solució al problema i van convocar un gran protesta que, segons recorden des de l’Arxiu Comarcal, va acabar amb enfrontaments entre els veïns i les forces de seguretat.

El recorregut fotogràfic –homenatge a tot un barri– no explica només la lluita pel soterrament. «Els veïns i veïnes de Can Calders van ser també pioners en la lluita per la igualtat i pel divorci. Volem que les futures generacions coneguin com hem arribat fins aquí. Per això tenim previst treballar tot aquest material amb les escoles», conclou la secretària de l’associació.

El futur per escriure

El futur per escriureA més de mirar enrere, els veïns volen, necessiten, mirar cap endavant. El 22 de juny van començar les obres, que està previst que costin 130 milions i s’allarguin 44 mesos. A més, l’adeu de les vies suposarà també un hola a 44.000 nous metres quadrats de sòl públic per dibuixar. Per decidir què hi passarà per allà, en què es transformaran, el consistori va organitzar entre el 8 i el 21 de novembre un pioner procés participatiu que va comptar amb la participació de 6.300 veïns de Sant Feliu i que va apostar –amb 2.790 vots– per convertir l’espai en una rambla verda.

La consulta va ser doble. A més de si l’espai havia de ser una rambla verda –l’opció guanyadora– un passeig o un gran jardí –tres opcions molt similars, en el fons– la consulta preguntava també sobre el futur de l’actual estació, incompatible amb el soterrament. S’oferia la possibilitat de fer una rèplica de l’edifici original o la d’integrar un espai de memòria de l’edifici original a la nova estació de Sant Feliu, l’opció guanyadora.

Encara incrèduls

Notícies relacionades

Malgrat que el consistori va valorar molt positivament les xifres de participació –6.299 persones d’un cens de 38.840 (els majors de 16 anys), un 16,22%–, González lamenta la poca participació registrada al seu barri, un dels més afectats per la perillositat del pas a nivell. «Després de tants anys i de tantes vegades que s’havia de fer però al final no, la gent està encara molt escèptica i incrèdula. Molts veïns van tenir desídia; la gent encara està a l’expectativa, a veure què passa», resumeix la veïna.

Pel que fa a aquest «a veure què passa», a poc a poc –massa a ulls dels ja cansats veïns– les obres van avançant. Divendres passat l’ajuntament informava de l’inici de la demolició del mur paral·lel al traçat ferroviari Jacint Verdaguer, a l’altura Pi i Margall, i en els pròxims dies la demolició continuarà avançant fins a arribar a la confluència amb el carrer de Montejurra.