Model de ciutat

Parlen els empresaris amb negocis a Barcelona i Madrid

  • Opinen que les mesures per la pandèmia, sumades a la tensió del procés, la gestió municipal i les polítiques econòmiques, han situat en millor posició Madrid, que ara sembla que viu un dinamisme molt més gran

Parlen els empresaris amb negocis a Barcelona i Madrid

José Luís Roca

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

¿És una sensació realista, enganyosa o purament subjectiva? Cada cop l’experimenten més barcelonins que viatgen a Madrid i tornen convençuts que allà es viu un moment de gran dinamisme cultural, social i econòmic, que recorda la Barcelona en expansió dels Jocs Olímpics. I que contrasta amb una percepció contrària a la capital catalana en aquests moments. La pandèmia, aquí amb restriccions molt més estrictes per a l’activitat econòmica, ha deixat un pòsit amarg que a la capital d’Espanya no es respira. Però és només un ingredient més per a una comparativa que cou perquè inclou les polítiques municipals, tensions pel procés i diferents models turístics, com assenyalen a aquest diari alguns empresaris amb presència a les dues urbs i coneixement de causa.

Vagi per davant que la majoria defensa la idea de ciutats complementàries, unides cada vegada més en matèria d’oci i negoci pel cordó umbilical de l’AVE (que fins i tot en el complicat 2021 va moure uns 2,5 milions de viatgers). No les volen enfrontar ni escalfar polèmiques estèrils, sinó que, fins i tot tenint la base a Barcelona, més aviat lamenten veure-la «retrocedir» posicions o «perdre força», segons diferents veus.

El toc de queda, l’aforament, el tancament... han accentuat la idea que Madrid batega més fort. No només per la presència humana al carrer (restaurants, terrasses, zones comercials, equipaments culturals molt animats diàriament i a qualsevol hora), sinó també per altres signes que criden l’atenció: al centre no es veuen les desenes de botigues encara tancades en el cas del cor de Barcelona; a la capital de l’Estat qui vol obre els diumenges, a banda que s’han estrenat una desena d’hotels de cinc estrelles en tot just un any i fins i tot els grups de restauració barcelonins hi inverteixen.

«Barcelona sempre ha tingut més potència comercial, amb zones molt marcades davant la dispersió de Madrid que es va equivocar amb els centres comercials de la perifèria però en els últims anys ha optat per un liberalisme econòmic que ara està capgirant la situació», valora Javier Cottet, amb unes òptiques que estan presents a la capital catalana des de 1902, i a l’espanyola des de 1931. Opina que «l’administració pública no afavoreix l’activitat a Barcelona. A Madrid s’aposta per la promoció i, a Barcelona, per la subvenció», diu.

Reclams i canvis

L’oferta de comerç, cultura i allotjament de luxe de Madrid està sent un fort reclam per als viatgers d’alt poder adquisitiu sud-americà, però la ciutat es beneficia ara de comptar històricament amb més viatgers nacionals que estrangers. Al contrari, Barcelona omplia més els hotels fins a la pandèmia, però un 83% eren turistes internacionals, que majoritàriament encara no viatgen per la crisi sanitària.

Jordi Clos, amb hotels de luxe (Derbi Hotels) a les dues bandes de l’AVE, assumeix que ara mateix la situació s’ha invertit. L’allotjament a la capital catalana era un 20% més car, atesa la seva empenta internacional. En aquests moments els preus s’han ajustat, però l’ocupació està per davant a Madrid, que cada cap de setmana es converteix en escapada de compres per a molts turistes d’interior. A l’hoteler li dol admetre que Barcelona «està més grisa, amb decreixement i empobriment del centre». Com a exemple (arxirepetit per tothom) esmenta l’Hotel Four Seasons, l’obertura del qual a un pas de la plaça del Sol ha dinamitzat l’entorn i disparat l’interès de molts viatgers, mentre que Barcelona va vetar la seva obertura al passeig de Gràcia, on va intentar aterrar primer. «Hem perdut aquest nou client», es queixa.

Creu que la situació política i la pandèmia han fet perdre pistonada a la ciutat, que en el cas de l’hostaleria ara enfoca la seva resurrecció segons com funcioni l’esperat congrés mundial de telefonia mòbil del febrer.

Per Javier de les Muelas, referent local de la cocteleria, amb diversos restaurants a Barcelona i negocis a Madrid des del 2010, resulta innegable la «il·lusió» que veu al carrer a 620 quilòmetres de casa. «No es pot negar que està més net, ordenat i segur, a qualsevol barri. Ara és un imant per a la gastronomia de qualitat i les grans marques de l’allotjament», afirma. «Barcelona és la meva ciutat, però Madrid ha aconseguit transmetre una identitat o marca d’‘alegria’». «No vull dir que sigui El Dorado ni que tot funcioni, però hi ha més voluntat que les coses surtin bé. A Barcelona fa falta més empenta de polítics i líders de la societat civil», defensa.

¿Tornar a dir ‘sí’?

S’afegeix a aquest desig Eduard Urgell, d’AN Grup, amb 17 restaurants a Barcelona i 5 a la capital espanyola. «Hi ha moltes diferències quant a la regulació per la pandèmia, per això hi ha molta més vitalitat comercial i social a Madrid». «Allà s’ha generat un estat d’opinió que diu que s’ha d’anar cap endavant». La burocràcia per als negocis és complexa a les dues, intervé, però allà perceben menys pals a les rodes. Com exemple, multes a les seves terrasses barcelonines «per posar plantes decoratives i mobles», però cap a la capital espanyola.

Notícies relacionades

Anna Gotanegra, gerent del reputat restaurant Estimar (2016) i amb un bessó a Madrid des del 2019, es defineix com «una enamorada de Barcelona», però està convençuda que Madrid «està superant» la capital catalana. De fet, afirma que el local que tenen a la capital de l’Estat –que viu un gran moment– ha servit per mantenir el barceloní a causa del «desastre» del tracte a l’hostaleria a Catalunya per la pandèmia. Allà el client és més fidel i «surt molt més». I les llicències d’activitat més senzilles, opina.

El Gremi de Restauració de Barcelona ja va glossar la complementarietat de l’oferta de les dues ciutats en un recent llibre. Però el seu director, Roger Pallarols, reflexiona ara que al peu del Mediterrani «s’han de corregir moltes dinàmiques que no faciliten l’atracció d’inversió ni l’emprenedoria». «S’ha de tornar a dir ‘sí’», insisteix. «Quan Barcelona ho fa, no té rival».