Les Barcelones possibles

Barcelona en Comú i el PSC són partidaris de la connexió per la Diagonal, un projecte amb futur gràcies al recolzament d’ERC. El matís: els republicans van exigir rebaixar el benefici de l’operador privat, una cosa que passarà. Entre els grups que rebutgen connectar el tramvia, és a dir, tots els altres, destaca Junts, que rebutja aquesta opció des dels temps de Xavier Trias i defensa el bus elèctric com a alternativa.

La mobilitat de Colau és un dels elements que més exciten els seus detractors. Si els comuns segueixen al capdavant de la ciutat, mantindran la seva aposta per les superilles, amb una atenció especial al pla previst a l’Eixample. I ho faran com una mesura entre d’altres en el seu afany de guanyar espai per al vianant a compte del cotxe. Una política aclamada per alguns sectors i rebutjada per d’altres, que consideren que falta més implantació del transport públic, especialment per anar i venir de les ciutats pròximes a Barcelona, per prendre decisions que veuen massa dràstiques. ERC recolza les superilles tot i que discrepa dels espais triats, per considerar que s’elegeixen feus en funció del vot. Els republicans també van discrepar de l’urbanisme tàctic i els blocs de formigó. La resta de l’oposició rebutja les mesures que retallen espai al cotxe i és de preveure que si fos cosa seva les revertiria.

El govern local va permetre als restaurants instal·lar terrasses a la calçada per recuperar-se dels efectes econòmics de la pandèmia, que ha afectat el sector amb una gran duresa. És una de les polítiques del mandat en què el PSC ha aconseguit deixar empremta. ERC va discrepar de la decisió de consolidar totes les terrasses guanyades, ja que advocava per retirar de les voreres cada taula que es guanyés a la calçada, a fi que es retalli espai al cotxe i no al vianant. Per això hi va votar en contra. Ciutadans i el PP s’hi van abstenir pel contrari: no veuen clar que es tregui permanentment espai de calçada als cotxes.

La limitació establerta pels de Colau a l’aparició de nous hotels, vetada al centre de la ciutat, potser va ser la mesura més rellevant del seu primer mandat com a alcaldessa. Va ser denunciada per gran part de l’oposició com una mesura antieconòmica i en el camp simbòlic va quedar resumida en el veto a l’hotel previst a l’edifici del Deutsche Bank, que va ser descartat. Després dels revessos judicials, la mesura va ser renovada amb el recolzament d’ERC. És de suposar que si governessin altres forces, la regulació desapareixeria.

Quant a les llars compartides (lloguer d’habitacions per períodes inferiors a un mes), Barcelona en Comú hi està en contra, com ERC. El PSC està a favor de regular-les, com gran part de l’oposició.

El front turístic ha vist canviar considerablement la batalla suscitada respecte del sector. Barcelona en Comú va passar d’advocar per un decreixement i de qüestionar el turisme massiu a celebrar ara que visqui un escenari de recuperació futura per pal·liar els estralls econòmics de la covid. Aquest punt va suscitar una de les divergències en el govern: Bcomú va rebutjar l’ampliació de l’aeroport del Prat per considerar que suposaria un increment indesitjable de visitants, com va fer ERC. El PSC remarca que lluitarà perquè l’ampliació s’acabi produint.

Tots els grups, fins i tot el PSC quan era fora del govern, han criticat Barcelona en Comú per considerar lent el seu ritme de construcció. Però en general no hi ha plans gaire diferents del d’ampliar el parc social, al qual li queden moltes dècades per comptar amb un nombre que aconsegueixi afectar a la baixa els preus del mercat. La discrepància, doncs, es troba en la velocitat i l’eficiència, no en l’objectiu.

Vista com un projecte que connectaria amb el verd de Collserola i que donaria cohesió i espai a molts veïns, només s’ha avançat parcialment en els últims anys. El PSC l’ha recolzat i ERC el va defensar i va acordar una partida en el pressupost per al 2020 que diu que no es va materialitzar. Altres partits també en defensen la cobertura total, però el govern, especialment Barcelona en Comú, afirma que és una operació amb un cost inassumible. Es va parlar de 400 milions d’euros, que alguns grups rebaixen a gairebé la meitat. 

El projecte del museu serveix com a exemple d’iniciatives econòmiques que no reben el recolzament de Barcelona en Comú. ERC també el rebutja. El PSC ha deixat clar que és partidari de salvar-lo, com la resta de l’oposició. En aquest cas ja no sembla que hi hagi marxa enrere. Amb altres governants, el museu s’hauria quedat a la ciutat.

La preocupació principal dels barcelonins des de fa temps. Colau ha sigut molt criticada per la gestió en aquest aspecte. Per això és de preveure que un govern de signe diferent apostaria per un canvi fort que es notés al carrer.