HISTÒRIES METROPOLITANES... 11
Les primeres de Sant Boi
Fàtima i Bouchra van arribar al Baix Llobregat des del seu Tànger natal quan eren nenes, on van créixer educades per una mare activa i activista que va ser una de les fundadores de l’Associació de Dones Magribines El Farah, entitat que mantenen viva aquestes germanes. Fa 25 anys que lluiten des de la cultura per la integració, contra els estereotips i per la llibertat de la dona.
Fàtima i Bouchra segueixen amb honor l’exemple de la seva mare, una pionera. Una de les primeres dones marroquines que van arribar a Sant Boi de Llobregat, als anys 80, quan la Fàtima tenia vuit anys i la seva germana, la Bouchra, era un nadó. «La meva mare agafava el meu pare del braç i s’asseien a prendre un cafè en una terrassa de la plaça de Catalunya», recorda Bouchra, desbordant d’orgull, mentre busca al mòbil una foto de la seva mare, morta ara fa tres anys, en un article de premsa local. És una notícia de la primera vegada que l’Associació de Dones Magribines El Farah –de la qual la seva mare va ser una de les impulsores– va participar en la mítica Fira de la Puríssima que se celebra cada any al parc de la Muntanyeta. «Va ser un èxit rotund. A tothom li va encantar el cuscús, el te i els dolços i quan ens veien les veïnes pel carrer ens preguntaven que si ho tornaríem a fer», explica la Bouchra, emocionada. Parla a la sala del majestuós centre cívic Can Massallera, on l’entitat, ara empesa per aquestes dues germanes, ofereix cursos de castellà i de costura per a dones.
Aquella Puríssima que va revolucionar les seves històries va ser la de 1996 –són una entitat amb solera al municipi–, però totes dues la recorden com si fos ahir. Els va impactar molt («¡aquell dia vaig estar a punt de parir!», fa broma la Bouchra) i la bona resposta de tothom els va donar la força necessària per fer créixer l’associació, llavor que havia sembrat una treballadora de Serveis Socials que va proposar a algunes dones magribines –aleshores ja un bon número– que creessin un espai de trobada i ajuda mútua. La seva mare va acceptar el repte. «El primer objectiu era donar a conèixer la nostra cultura a la resta de veïns, vèncer les reticències i la por que provoca sempre el desconeixement del diferent, però també oferir un espai segur per a les dones», exposa la Fàtima, que té com a pioritat lluitar pels drets de les dones. «Que tots tinguem les mateixes oportunitats. Només això», apunta amb facilitat.
Mentre la Fàtima i la Bouchra expliquen el treball de l’associació, en una altra sala del lluminós centre cívic –el seu quarter general– un reduït –la covid no perdona– grup de dones de l’associació està en una classe de gimnàstica. L’organitzen dos dies a la setmana, dimecres i divendres al matí. En un espai tancat, no mixt, en el qual se senten lliures i segures i poden cuidar-se. A més, si ho necessiten poden portar els seus fills petits, encara no escolaritzats, tota una facilitat en força ocasions. «Encara tenim molta feina per arribar a la igualtat de les dones, per tenir els mateixos drets que els homes, però continuem treballant-hi», insisteix la Fàtima, asseguda davant la seva germana.
A més de les classes de castellà, de gimnàstica i de costura, ofereixen també un servei de «punt de referència» totes les setmanes. Un lloc en el qual informen, a les dones nouvingudes a Sant Boi o a les que ja fa temps que hi viuen però encara no han fet xarxa, sobre els recursos que tenen a la seva disposició. «És un servei que haurien agraït moltíssim les primeres que hi van arribar. Ara, per sort, ja hi ha molt camí recorregut», assenyala la Bouchra, que afegeix que continua sent necessària la lluita contra el racisme. «Des del primer dia, una de les coses que buscava l’entitat va ser combatre el racisme compartint la nostra cultura. Fent que ens coneguessin, que tastin el nostre te i les nostres pastes», relata aquesta mare nascuda a Tànger però criada a Sant Boi.
Una altra de les activitats que organitzen com a associació i que els fa una il·lusió especial són les excursions. «Recordo una que vam fer a Castelldefels. ¡Hi havia dones que no havien anat mai a la platja! I vam anar a dinar a un restaurant, a asseure’ns i que ens servissin. Va ser una experiència molt bonica per a totes». Amb la mateixa il·lusió recorden una altra sortida que van fer al Poble Espanyol i una altra als horts per veure les carxofes.
Trencant prejudicis
La Fàtima també explica que moltes dones que arriben –de vegades fruit del reagrupament familiar, però no només això– tenen estudis. «Només els falta l’idioma. Per això teníem clar que una de les activitats que havíem de mantenir eren les classes de castellà. Conèixer l’idioma és un pas imprescindible per empoderar-se i perdre la por al rebuig», reflexiona la coneguda activista de Sant Boi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
-
Ofert per
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- Catalunya es proposa integrar la immigració barri a barri
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar i ocupació I ara, salut mental a la feina
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic