La FAVB valora el nou PEUAT, però insisteix que és insuficient

L’últim ple de l’any aprovarà aquest dijous el segon Pla d’Allotjaments Turístics (PEUAT); «una eina necessària, però insuficient per emprendre el camí del decreixement turístic que Barcelona necessita», remarquen des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), conjunt d’entitats i col·lectius de la ciutat que va néixer el 2015 com l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, però que aviat es va adonar que el seu afany anava més enllà de buscar un turisme «sostenible» (o més aviat que l’únic model de turisme sostenible passava obligatòriament pel decreixement). «Com ja vam dir el 2016 amb el primer PEUAT, hauria d’haver sigut més ambiciós, però la ciutat està millor amb ell que sense», resumeix Daniel Pardo, membre de l’ABDT. 

En la mateixa línia del canvi de nom, des de l’ABDT han assegurat sempre que l’únic pla d’allotjaments turístics adequat és «el que impedeix qualsevol nova llicència en tota la ciutat per evitar que el fenomen gentrificador s’estengui a altres barris, i no augmentar la capacitat total d’allotjament». En aquest sentit i per aquest motiu, tot i que soni a utòpic, des de l’ABDT –assemblea de la qual forma part des de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) fins a plataformes territorials com SOS Enric Granados i Fem Sant Antoni– reivindiquen que l’ideal seria un PEUAT metropolità.

La principal novetat del nou pla és la regulació de, segons l’ABDT, les «mal anomenades llars compartides». «Des dels moviments socials hem lluitat per la prohibició del lloguer turístic d’habitacions perquè suposa un nou pas en el procés de precarització de l’accés a la vivenda que castiga les capes més precàries, les persones i famílies que tenen per casa una habitació rellogada, que competirien amb el lloguer per a turistes», jutgen des de l’ABDT, insistint en la «vergonyosa regulació de la Generalitat», que ha forçat l’ajuntament de la capital catalana a moure fitxa.

Després de la dura negociació entre comuns i socialistes, l’opció que s’ha adoptat finalment és una regulació que permet aquesta pràctica només en cas de titulars d’una llicència de pis turístic que renunciïn a ella per entrar-hi a viure llogant una habitació. Situació que és difícil d’imaginar i que, segons destaca Pardo, serà positiva «només si a la pràctica impedeix el lloguer turístic d’habitacions». «Existeix el perill que s’utilitzi aquesta figura com a tapadora per a l’especulació turística de la vivenda, servint-se de les dificultats burocràtiques i administratives per inspeccionar i sancionar», adverteixen.

46 pisos turístics menys

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

En un comunicat publicat aquest dimecres, l’ABDT considera positiu també que s’eliminin de la borsa de vivendes d’ús turístic les 46 llicències que s’havien donat de baixa, de manera que no es puguin reactivar, i la consideració de la zona 2 com de decreixement natural de places quant a pisos turístics, però afegeixen que «es tracta de mesures que no tenen gran impacte». «Aquest anomenat decreixement natural és una figura retòrica que a la pràctica no produeix cap decreixement efectiu», reiteren.

El nou PEUAT també restringeix –tot i que segons la plataforma no de manera suficient– la concessió de noves llicències de residències d’estudiants –«sovint tapadores per a nous hotels», recorden des de l’ABDT– i no es permeten més places turístiques al 22@ Nord, reivindicació del territori.